“A Rocafonda la gent té por a sortir al carrer, i això no pot ser”

“El barri està fatal, pitjor que mai”. Més clarament no es pot expressar Abdessamad El Bakali, president d’Al Ouahda, l’associacio que gestiona l’oratori musulmà de Rocafonda. Veí del barri mataroní des de fa molts anys, aquest català d’origen marroquí les ha vistes de tots colors als carrers on viu, però l’onada de robatoris i furts a vianants, a comerços i locals d’aquests darrers mesos li genera una gran angoixa. Quelcom amb el que coincideix plenament Rafael Fernández, president de l’Associació de Veïns del Barri. “La gent té por a sortir al carrer, i això no pot ser”. “Els veïns del barri, gent humil i treballadora, no es mereix el que està passant”, afegeix El Bakali.

"Ens irrita molt la impunitat dels lladres, que entenen que no els passarà mai res"

Segons l’Ajuntament els delictes van baixar un 18,1% a Mataró durant el 2020, unes dades que als veïns de Rocafonda els resulta difícil congeniar amb el que viuen als seus carrers, especialment durant les darreres setmanes. “En un mateix cap de setmana de febrer vam tenir quatre robatoris a residents del barri i van rebentar diversos locals”, explica El Bakali. En un dels casos, dos membres d’Al Ouahda van aconseguir apressar i retenir el lladre fins que van arribar els Mossos d’Esquadra al cap de mitja hora. “La dona víctima de l’atracament no va voler presentar denúncia i d’immediat els policies el van deixar anar, va ser molt desesperant”, lamenta el president de l’entitat. “aquesta impunitat irrita molt, el nano entén que no li passa res i que ho pot intentar de nou a la següent cantonada, i mentrestant el barri es tensiona i es genera un estat d’alarma impressionant”, rebla Fernàndez.

"La majoria de lladres són de fora de la ciutat, i venen a Rocafonda perquè aquí és fàcil robar"

Al barri tenen claríssim qui són els que cometen aquests furts, d’on venen i quina és la seva metodologia. “Són gent que ve de fora de Mataró, alguns d’ells joves extutelats, que s’aprofiten de les facilitats que troben aquí per poder realitzar els seus furts”, explica el president de l’AV. Quines facilitats? Segons els mateixos veïns, manquen policies per fer vigilància preventiva, hi ha diversos establiments on els lladres poden revendre els productes que acaben de robar, com ara telèfons mòbils o joies; i tota la xarxa de pisos ocupats els dona cobertura per emmagatzemar les coses furtades o, si ho necessiten, per passar-hi la nit. “Si tots sabem en quins locals es poden revendre els productes furtats, és incomprensible que la policia no faci res”, lamenten des de l’entitat veïnal.

Els lladres són molt joves, extracomunitaris i en situació molt vulnerable

“Amb aquesta xarxa de suport de pisos ocupats i de locals on vendre les coses, en un dia atraquen a tres o quatre vianants i rebenten cinc locals. Això no passa ni al Bronx!” s’exclama El Bakali. Els autors d’aquests robatoris són molt joves, extracomunitaris i en situació de molta vulnerabilitat. “Que quedi clar que els és igual a qui li foten el pal, sigui autòcton o nouvingut, fa poc van robar-li la bossa i la compra a una dona marroquina, i com el seu fill els enganxi, tindrem un problema greu”, apunta el president d’Al Ouahda. Aquesta sensació que els delinqüents són impunes, que denunciar no serveix per res perquè al cap d’unes hores tornen a ser al carrer, està escalfant molt l’ambient al barri, i existeix por que arribi el dia que una víctima es prengui la justícia pel seu compte. “Què coi hem de fer? Anar armats? Posar un ‘checkpoint’ a les entrades del barri? Nosaltres som activistes socials, no policies, però com podem tolerar que els pares hagin de deixar el seu negoci cada tarda per acompanyar la filla a casa perquè tenen por que li passi res?”, constata El Bakali.

Ocupacions i tràfic de drogues

A Rocafonda hi plou sobre mullat. Aquesta onada recent de delictes se suma a la situació molt complicada que viu el barri des de fa anys, amb problemes estructurals greus d’atur, precarietat habitacional i deficiències urbanístiques, segregació i fracàs escolar, manca de perspectiva per als joves i amb una gran bossa de població en risc d’exclusió social. A això s’hi afegeix la problemàtica de l’ocupació d’habitatges i locals de la mà de màfies organitzades que després els revenen o relloguen a famílies vulnerables, habitualment extracomunitàries; i del tràfic de drogues, ben visible a moltes cantonades del barri. “Els veus allà, dia i nit, sense deixar passar els cotxets ni les persones grans amb el carro de la compra. Què hi fan? Resar segur que no”, ironitza El Bakali.

"Fa dos anys vam dir prou i ens vam manifestar, però avui estem pitjor encara"

L’any 2019 els veïns i veïnes van dir prou i van organitzar una manifestació on s’hi van sumar centenars de persones, d’on va sorgir espontàniament un eslògan que des de llavors s’han fet seu: “Rocafonda també és Mataró”. “Quelcom que ens indigna molt és molta gent dona per descomptats tots aquests robatoris, ocupacions i problemes amb les drogues perquè passen a Rocafonda o a Cerdanyola, ciutats sense llei, però si això passa al centre o altres barris dins del circuit de rondes, llavors posem el crit al cel i tots a córrer”, lamenta el president de l’AV de Rocafonda. Des d’Al Ouahda es queden parats cada cop que hi ha un macrooperatiu policial contra els edificis ocupats arreu de Mataró i obvien Rocafonda, on hi ha edificis sencers ocupats des de fa més d’una desena d’anys. "De fet les ocupacions han baixat en els darrers mesos, bàsicament perquè no queda res per ocupar, ja", afegeix Fernàndez amb un deix d'ironia. 

"Els joves del barri no tenen cap perspetiva de futur"

Arran d’aquella manifestació de fa dos anys es va establir una taula de diàleg amb l’Ajuntament, però els veïns lamenten que no ha servit per assolir grans coses. “Hi ha molta cordialitat i molt bona comunicació, però no hi ha resultats”, afirma Fernández. El mateix president de l’AV apunta que “la realitat és que dos anys després d’aquelles mobilitzacions, el barri està pitjor”. Els efectes de la Covid, a més, han estat particularment devastadors per al barri, agreujant encara més la situació. L'Ajuntament té a punt un pla integral per a Rocafonda, però els representants veïnals temen que quedarà en paper mullat, en una declaració d'intencions que no arribarà a concretar-se en res.

Davant de tot plegat, els veïns reclamen que hi hagi més pressió policial per intentar foragitar aquests delinqüents que han trobat una autèntica mina en el barri, però consideren que els esforços han d’anar més enllà. “No podem limitar-nos a tenir més policia, cal generar alternatives per als joves del barri que avui en dia no tenen cap esperança de res, cap perspectiva de futur. El desemparament que senten molts joves d’aquest país és encara molt pitjor en un barri com el nostre amb famílies en situació molt vulnerable”, resol Fernández. El Bakali es mostra preocupat “per la canalla que està pujant, que veu d’una banda un paio donant voltes amb un Jaguar pel barri, i per l’altra un pobre veí amb l’esquena trencada de treballar al camp de 6 del matí a 6 de la tarda i que no arriba a finals de mes; amb aquests referents, està clar quin camí triaran”.