La batuda de senglars que va acabar en una tragèdia evitable

En Francesc Jiménez, mataroní de 43 anys, continua ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron recuperant-se de les greus ferides que li va ocasionar el tret de bala accidental d’un caçador, el passat dissabte 29 de gener, que el va confondre amb un senglar quan anava en bici per una zona boscosa al terme municipal d’Argentona. Els fets es van produir en una batuda que complia a la normativa vigent i, segons van certificar els Mossos d’Esquadra, senyalitzada de forma adequada. Per això no hi ha investigació oberta ni indicis de criminalitat, però la família de la víctima denuncia que la cacera es va dur a terme massa a prop de nuclis habitats i de zones habitual de pas de ciclistes, corredors i excursionistes, en un dia i hora (dissabte a les 13.30h) que feia augmentar la seva perillositat, i amb una senyalització que, per molt que es pogués adequar a la normativa, resultava del tot insuficient. Per aquest motiu, reclama un enduriment legislatiu en aquest àmbit de cara a evitar més tragèdies com aquesta, ja que constaten que no és un cas aïllat.

El ciclista va ser abatut quan pedalava per un corriol en una zona sovint transitada per ciclistes i senderistes

Jiménez, resident actualment a Vilassar de Mar i practicant habitual de ciclisme de muntanya, va sortir de casa cap al migdia de dissabte (normalment ho fa en grup però aquest cop anava sol) i va endinsar-se amb la BTT per les seves rutes habituals de pistes i camins, els mateixos que converteixen el Maresme Central en un paradís per als amants d’aquest esport. El ciclista va ser abatut quan pedalava per un corriol a la zona coneguda com la Brolla de l’Abril, a uns 150 metres de l’antiga mútua de Cabrils, un edifici abandonat que se situa a l’encreuament dels termes municipals d’Òrrius, Argentona i Cabrils. El paratge s’emmarca dins del Parc de la Serralada Litoral, un dels tres parcs naturals maresmencs de la Xarxa de la Diputació, i és un lloc de pas molt habitual de ciclistes, en especial els caps de setmana. És una zona boscosa, però aproximadament a un quilòmetre de les darreres cases del nucli habitat més proper, el municipi de Cabrils.

El dissabte dia 29, però, aquest mateix paratge era l’escenari d’una cacera organitzada. Els accessos, segons van acreditar els agents rurals i posteriorment els Mossos d’Esquadra, estaven senyalitzats. La cacera, duta a terme per la Societat de Caçadors d’Argentona, s’adequava a la normativa vigent, segons totes les fonts consultades. Des del Departament d’Agenda Rural de la Generalitat han indicat que es tractava d’una batuda de senglar realitzada en terrenys de l’àrea privada de caça gestionada pel citat grup de caçadors. El dissabte 29 era un dels dies inclosos dins del període hàbil de caça del senglar, d’acord amb el pla tècnic de gestió cinegètica i amb la Resolució anual de caça per al període 2021-2022.

Generalitat i Mossos asseguren que es complia amb la normativa vigent

Les batudes, tal com assenyalen les mateixes fonts de la Generalitat, són la modalitat tradicional de caça d’aquest animal, es realitzen sempre de dia i consisteixen a disposar de caçadors en punts que envolten un perímetre, on es deixen els gossos que empaitin els senglars per després poder ser caçats a tret d’escopeta. Aquest tipus de caceres, si s’adapten a les normatives esmentades, no han de ser autoritzades ad hoc per l’administració competent en matèria de caça, però els organitzadors estan obligats a senyalitzar els principals accessos a la zona de la batuda. En el cas de la cacera a Argentona, la Generalitat assegura que el Cos d’Agents Rurals va comprar les senyalitzacions i la Societat de Caçadors va enviar fotografies dels accessos a la policia local d’Argentona. Després de l’accident, els Mossos d’Esquadra també van comprovar que la cacera estigués senyalitzada, segons han confirmat a Capgros.com fonts del cos.

Una cacera en un entorn molt transitat

Hi havia senyals als camins principals però no als corriols, per on també solen anar ciclistes i corredors

Tot plegat, però, no va ser suficient per evitar la tragèdia, quelcom que genera molts dubtes sobre fins a quin punt la normativa actual és prou segura. Tal com assenyalen fonts de la família, en Francesc assegura que no va veure cap de les senyalitzacions mentre pedalava per la zona (ho estaven els camins principals però no els corriols, per on solen anar ciclistes i corredors), motiu pel qual consideren que aquestes eren totalment insuficients per alertar d’una situació tan perillosa com una cacera. Un dels caçadors, un home d’uns 70 anys, va confondre el ciclista amb un senglar, i el va abatre. El tret va impactar contra l’omòplat i les vèrtebres, li va danyar la medul·la i li va perforar el pulmó, on va quedar allotjada la bala. Va ser traslladat en helicòpter medicalitzat fins a l’Hospital Vall d’Hebron i durant les primeres hores es va arribar a témer per la seva vida, ja que tenia òrgans vitals afectats. L’equip mèdic va aconseguir estabilitzar-lo i, després de diverses intervencions, s’ha confirmat que en Francesc pateix una greu lesió medul·lar.

A través d’un comunicat, els familiars de la víctima denuncien –i als fets es remeten– que és massa perillós permetre caceres tan a prop de nuclis urbans, en cap de setmana i en una zona de bosc força transitada. Jiménez solia pedalar pel lloc on va rebre el tret, ja fos sol o bé amb la colla ciclista amb la qual surt habitualment a rodar els caps de setmana. Els entorns de l’antiga Mútua són una meca de la BTT al Maresme, ja que aquest entorn ofereix tota mena de rutes i possibilitats per a la pràctica d’aquest esport. Aquest cop li ha tocat a en Francesc, però li podria haver passat a qualsevol dels ciclistes, corredors o senderistes (sovint famílies amb nens) que surten per la zona, un espai natural protegit envoltat per municipis que sumen uns 350.000 habitants.

Des del Departament d’Agenda Rural de la Generalitat reconeixen que la confluència de diferents activitats en el medi natural “és un fet que preocupa en comarques densament poblades com el Maresme”. El Departament va motivar un acord amb la Diputació (gestora d’espais com el Parc de la Serralada Litoral) i la Federació de Caça de Barcelona de cara a compatibilitzar activitats de la ciutadania en aquests entorns i les caceres com la del dissabte 29. Des de la Generalitat recorden que les batudes de senglars són l’eina principal per reduir l’abundància d’aquests mamífers, que s’han convertit en una autèntica plaga. La superpoblació de senglars causa importants pèrdues econòmiques al sector agrari i nombrosos accidents de trànsit (fa tres setmanes un motorista va morir a Pierola en creuar-se amb un senglar).

Clam per endurir la normativa

La família vol que el Parlament de Catalunya modifiqui la regulació de les activitats de caça

La família del ciclista, però, considera que cal revisar de nou aquests criteris perquè les caceres no es duguin a terme en cap de setmana i en entorns tan propers als municipis. “Això no pot tornar a passar”, asseguren. Per això, insten els diferents grups del Parlament de Catalunya a promoure l’enduriment del marc legislatiu que regula les activitats de caça a Catalunya, o la seva prohibició en les condicions actuals, i que es busquin alternatives per combatre la superpoblació d’animals com ara els senglars. Fonts de la família asseguren que “cal preguntar-se si és racional autoritzar caceres en un entorn i unes condicions com aquestes”. En especial, afegeixen, en moments com l’actual en què des de les diferents administracions “s’incentiva la població a fer esport i a estar en contacte amb el medi natural per cuidar la seva pròpia salut i benestar”.

En els darrers 6 anys hi ha hagut 31 morts en accident de caça a l'Estat espanyol

A banda, el sogre d’en Francesc, Jose Luís Morgado, va reunir-se el 17 de febrer passat amb l’alcaldessa d’Argentona, Gina Sabadell. Segons la família, Sabadell es va comprometre a anul·lar la resta de batudes previstes al seu terme municipal enguany. Mentrestant, però, se n’estan produint d’altres; aquest cap de setmana passat al mateix Parc de la Serralada Litoral, en concret al terme d’Alella. En aquesta mateixa línia, la família demana als Mossos més transparència a l’hora de facilitar informació sobre el nombre de víctimes mortals i de ferits per culpa d’aquestes activitats. En aquest sentit, citen un estudi fet pel web Maldita.es, dedicat a la verificació de fets, segons el qual 63 persones van morir en accidents de caça a l’Estat espanyol entre el 2007 i el 2020, i 438 van quedar ferides. El Confidencial va publicar que hi ha hagut 31 morts en aquestes circumstàncies durant els darrers 6 anys. “Les xifres demostren que aquests accidents de caça són un autèntic problema per a la ciutadania, molt més habitual del que es pensa”, constaten.

En Francesc, emprenedor i innovador en el sector tèxtil

Francesc Jiménez, casat i amb dos fills, és l'impulsor de l'empresa Infinite Athletic

Com no pot ser d’una altra manera, les circumstàncies i la gravetat de l’accident patit per Francesc Jiménez ha commocionat la família, els amics i el seu entorn. Jiménez, de 43 anys, és mataroní però resideix des de fa anys a Vilassar de Mar, amb la seva dona i dos fills petits. Empresari del sector tèxtil amb més de 20 anys d’experiència en el sector, l’any 2020 va fundar Infinite Athletic, juntament amb Isaac Nogués i François Devy. Es tracta d’una firma impulsada per la incubadora del TecnoCampus, que confecciona samarretes tècniques per a la pràctica esportiva provinents del reciclatge de cordatges vells de raquetes de tennis. Un projecte innovador que fa tot el disseny i la fabricació de les peces al Maresme, que ha captat molt d’interès tant d’inversors com dels mitjans de comunicació, i que li ha valgut diversos guardons. Una carrera professional molt ben encaminada i amb grans perspectives de futur que s’ha vist greument trastocada per la tragèdia que ha patit.