La Policia Local de Mataró va intervenir ahir dimecres dia 24, a requeriment dels veïns, en el bloc d’habitatges del carrer de Cuba que ha estat ocupat aquesta setmana. Els agents van constatar que l’ocupació estava consumada, i que els ocupes, segons el testimoni dels veïns, feia diversos dies que ja hi estaven instal·lats. Davant d’una situació tan flagrant, com és que no es fa fora els ocupes d’immediat? Doncs, simplement, perquè no es pot. Una ocupació d’un habitatge que no és primera o segona residència només es pot aturar d’immediat si s’enxampa els ocupes ‘in fraganti’ intentant entrar a l’immoble. Però quan ja s’hi han instal·lat, el procés queda en mans judicials i és molt més llarg i complex. L’Ajuntament de Mataró, però, s’ha dotat d’un protocol que permet, en alguns casos, accelerar-ho.
No se'ls va poder enxampar in fraganti, l'ocupació s'havia realitzat feia dies
El cas del carrer de Cuba és força simptomàtic de les ocupacions que es pateixen a Mataró. Un edifici de sis habitatges, abandonat des de fa una dècada quan les obres van quedar inacabades i que actualment pertany a la SAREB (el ‘banc dolent’). Fa uns dies diverses persones van accedir-hi i van tirar parets i envans, manipular subministres i canviar panys, de cara a rellogar-ne il·legalment els habitatges. Els veïns ho van denunciar a la Policia Local i els Mossos, però quan els agents del cos municipal van intervenir-hi, ahir a la tarda, tan sols van poder constatar que l’ocupació ja estava consumada des de feia dies. En aquest cas no se’ls va pescar en el moment que entraven a l’edifici, que és quan se’ls pot aturar (tal i com han fet en nombroses ocasions la Policia Local i Mossos, aconseguint foragitar els ocupes i avisant els propietaris perquè prenguessin les mesures pertinents).
Davant d’això, la Policia Local es va limitar a identificar alguns dels ocupants del bloc, notificar la incidència a la companyia elèctrica i obrir un expedient de l’ocupació per fer seguiment del cas. A banda, s’ha denunciat a dos dels ocupants per temptativa de defraudació de llum quan intentaven fer un enganxament elèctric. A partir d’aquí, s’obre un llarg procés per intentar desocupar l’habitatge per via judicial, l’única possible. El propietari de l’immoble haurà de denunciar l’ocupació i s’obrirà un cas que acabarà, presumiblement, amb una ordre de desnonament, un procés que sol durar molts mesos.
En casos com aquest, especialment si s’acaben convertint en conflictius per a la convivència veïnal, l’Ajuntament hi intenta aplicar l’anomenat ‘Protocol Mataró’. Aquest protocol, que ha funcionat amb èxit en un total de 52 immobles, com el del carrer Jaume I, mobilitza els serveis de Salut, Benestar, Habitatge i Mediació, i es basa en estudiar si l’ocupació suposa un risc per a les persones per motius de deficiències estructurals, insalubritat o riscos d’habitabilitat. Si es demostra que és així i que el risc no és subsanable, s’obre una via perquè el jutjat acceleri la desocupació. Però aquests extrems no són sempre aplicables.
Comentaris (7)