Suspès per la vaga de lletrats el judici a un grup acusat de 98 robatoris

La vaga de lletrats de justícia segueix alterant el normal funcionament de la justícia. I ja fa setmanes que és així. La mesura de pressió ara ha fet suspendre un macrojudici contra una banda acusada de gairebé un centenar de robatoris en cases d’alt nivell adquisitiu en comarques com el Maresme. 

L'Audiència de Girona ha suspès el macrojudici que ha d'asseure al banc dels acusats nou suposats integrants del grup criminal que hauria perpetrat 98 robatoris entre el juliol del 2017 i el juny del 2018. Estava previst que el judici comencés ahir i s'allargués fins al 31 de març. Dilluns, el tribunal va decidir ajornar un dia l'inici de les sessions a l'espera de la negociació entre el comitè de vaga dels lletrats de l'administració de justícia i el Ministeri. Va acabar sense acord. Això, ha obligat a suspendre definitivament el judici i caldrà buscar una nova data a l'agenda, així com tornar a citar les parts, les víctimes, els testimonis, els investigadors, els perits i els acusats, que afronten penes de fins a 12 anys i mig de presó.

Grup criminal

Segons l'escrit d'acusació del fiscal Víctor Pillado, el juliol del 2017 un dels acusats, actuant com a líder, va crear un entramat criminal especialitzat en robatoris a cases. El suposat grup criminal va actuar pràcticament un any, fins que els Mossos d'Esquadra van desplegar un operatiu per desarticular la banda el juny del 2018. La fiscalia acusa nou persones d'haver comès 98 robatoris durant aquest temps.

"L'entramat es va dissenyar amb un repartiment perfecte de funcions, de tal manera que alguns d'ells s'encarregaven de les tasques de transport des de Barcelona, on tots ells residien, fins a llocs propers als domicilis que preveien assaltar durant la jornada", exposa el fiscal que afegeix que altres membre de la banda s'encarregaven de perpetrar els robatoris.Tots els habitatges objectiu del grup criminal tenien un "element característic primordial": "Havien de llindar amb zona boscos o zona verda que permetessin tant l'entrada com la sortida de l'immoble de manera segura i sense ser vistos". Un cop a les cases, els lladres solien forçar portes o finestres utilitzant eines "tipus tornavís de dimensions importants".

Quan aconseguien entrar als domicilis, la banda arreplegava sobretot joies, diners en efectiu i aparells electrònics. "Posteriorment, l'acusat encarregat de les funcions de transport havia de recollir la resta dels acusats per traslladar-los, de nou, al punt d'origen on residien". L'acusació pública afegeix que tots els acusats es repartien el botí.

Després de cometre els robatoris, deixaven els estris utilitzats per forçar els accessos a les cases i la roba que duien en amagatalls i, en paral·lel, venien els objectes robats tant al país com "fora de les nostres fronteres".

El fiscal els acusa de delictes de pertinença a grup criminal, robatori amb força en casa habitada continuat i violació de domicili en concurs medial amb un delicte menys greu de furt continuat. Sol·licita penes que van des dels 4 anys i mig de presó fins als 12 anys i mig per als processats que compten amb una agreujant de reincidència.

L'objectiu principal dels lladres van ser cases de les comarques gironines, a poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Olot, Les Preses o Navata. També van actuar, però, a municipis del Vallès Oriental i Occidental, el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat i el Berguedà.

Segons l'escrit d'acusació, els lladres van arribar a cometre sis robatoris en un sol dia i en un dels habitatges es van endur fins a 70.000 euros en efectiu o joies valorades en prop dels 15.000 euros.