Taxa de residus: per què pujarà i què implicarà

D’aquí a finals d’any molts ciutadans veuran un increment en el rebut de la taxa de residus.  Un fet que ha generat força controvèrsia, ja que a cap ajuntament li resulta popular apujar els impostos ni a cap ciutadà li agrada rascar-se la butxaca per pagar tributs. El motiu és l’entrada en vigor l’any 2025 de la nova llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que adapta una directiva europea i que, seguint la premissa de que “qui contamina paga”, obliga a ajustar les taxes als costos reals del serveis, cobrint-los de forma total i no tan sols parcialment com fins ara. Si abans els consistoris es feien càrrec d’una part del dèficit del servei, ara la ciutadania haurà d’assumir el 100% del cost real. 

Tot i que inicialment aquesta mesura suposarà un augment dels costos per als veïns i veïnes dels municipis, es preveu que per a un futur no gaire llunyà, també oferirà oportunitats d’estalvi per a aquells que adopten pràctiques de recollida selectiva responsables. Per entendre quins són els motius de l’augment de l’impost que ens ve a sobre i les implicacions que comportarà per a les administracions i per als ciutadans, res millor que consultar-ho amb els experts del territori, Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme.

Context legal: Llei 7/2022

El marc legal per a la gestió de residus a Espanya ha canviat significativament amb l'aprovació d’una nova normativa de rang estatal, la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Aquesta llei estableix la necessitat que tots els municipis espanyols implementin una taxa de residus abans del 10 d'abril de 2025; tot i que de fet fiscalment l’obligació entrarà en vigor des d’inicis de l’any que ve. És a dir, que és pràcticament imminent. 

Aquesta obligatorietat implica canvis molt destacables. En especial, com és evident, per al 2,3% dels municipis que encara no tenen cap mena de taxa de residus; un percentatge molt reduït però que inclou grans ciutats com Barcelona i Madrid. A la capital catalana, per exemple, la TMTR (Taxa Metropolitana de Tractament de Residus) només cobreix el tractament dels residus, però no la recollida, la qual no estava taxada específicament fins ara. 

Cobrir totalment el cost del servei

La majoria de ciutats i pobles que sí tenen la taxa implementada no se salven, ni molt menys, d’haver d’implementar modificacions notables amb l’entrada en vigor de la nova legislació. Un dels aspectes més importants de la Llei 7/2022 és que obliga a què aquestes taxes de residus no siguin deficitàries. Això significa que molts municipis hauran d'incrementar aquest impost per cobrir el cost total de la gestió dels residus. Actualment, la cobertura mitjana a Espanya de la taxa de residus respecte al cost total de gestió és del 59%. A Mataró, per exemple aquesta cobertura és superior al 70%; és a dir, per sobre de la mitjana estatal però lluny de la cobertura total que s’exigirà a partir d’ara. 

A tots aquests costos explicats al gràfic, els ajuntaments han de restar els ingressos derivats de l’aplicació de la responsabilitat ampliada del productor, de la venda de matèries primeres secundàries i de l’energia obtinguda a partir del tractament dels residus. 

Pagament per generació i individualització de la taxa

Per evitar que la factura es dispari cal reduir al màxim el nombre de tones de la fracció resta, és a dir, els residus que llencem al contenidor gris i que van a parar als centres de tractament de residus com el Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme. 

En aquest sentit, la Llei 7/2022 introdueix per primera vegada en una llei estatal el concepte de pagament per generació. Si una part de la taxa es vincula directament a la generació i la correcta separació dels residus en origen, es crea un incentiu econòmic per a que els ciutadans participin en la prevenció i la recollida selectiva. 

Tot i que actualment la nova llei no obliga al pagament per generació de residus, sí que estableix que en el futur la taxa s'hauria de poder individualitzar. L’objectiu és assolir un model similar al de les factures de subministres energètics, on cadascú paga segons el que consumeix. Això implica que la taxa no serà una quantitat única per a tots els ciutadans, sinó que podrà variar segons la quantitat de residus que generi cadascú.

Hi ha tres escenaris contemplats per la nova llei estatal pel que fa al pagament per generació: el model elemental, el mig i l'avançat. El primer inclouria una quota fixa com fins ara, amb reduccions als ciutadans que col·laborin, per exemple, portant residus a la deixalleria. El model intermig ajustaria la taxa dels ciutadans segons els resultats que assoleixi el seu municipi en àmbits com la recollida selectiva. L'únic model que l’Agència de Residus de Catalunya considera com a autèntic pagament per generació és el model avançat, que implicaria una taxa totalment individualitzada segons el comportament dels usuaris.

Es tracta d’un escenari, en tot cas, que encara té molt camí per recórrer, ja que actualment tan sols el 0,3% dels municipis de l’Estat disposen d’un sistema de pagament per generació. Argentona, pioner en la recollida selectiva, és un dels 24 al conjunt del país que ja ho contempla. 

Models de recollida i cost del servei

El model de taxa individualitzada implica, per força, l’aplicació de sistemes de recollida de residus més complexos i tecnològicament més avançats, com són la recollida porta a porta o bé els contenidors tancats amb clauer i identificació intel·ligent, els quals permeten establir la quantitat i tipologia de residus que ha generat cada ciutadà. Aquests sistemes, com és lògic, són més cars de gestionar que els actuals que s’apliquen a la majoria de municipis. Aquesta situació, combinada amb la necessitat d'eliminar els dèficits de les taxes actuals, crea una "tempesta perfecta" que incrementa els costos per als municipis i, en última instància, per als ciutadans.

Consideracions socials i econòmiques

Les ordenances municipals contemplen també possibles reduccions de les quotes per a persones en risc d'exclusió social o en determinades situacions econòmiques desfavorides. La vessant social de la taxa és essencial per garantir que ningú quedi desprotegit davant l'increment de costos que es preveu que arribi. 

Oportunitats d'estalvi

Malgrat l'increment inicial de les taxes, la implementació de la llei ha de contemplar, a mig termini, possibilitats d'estalvi per als ciutadans amb comportaments de recollida selectiva adequats. El sistema de bonificació per participació, previst en models com el porta a porta o la recollida selectiva mòbil que s’aplica a diferents barris de Mataró pot suposar que aquells que separen correctament els residus paguin menys que fins ara. I els contenidors intel·ligents, que tard o d’hora seran una realitat als carrers dels nostres municipis, han de premiar els ciutadans que generin menys deixalles.