La Torre Barceló: un monstre o una icona?

Esdevindrà una icona de la ciutat estimat per la majoria, o bé serà vista com un monstre sense sentit? És difícil que, amb la Torre Barceló, la cosa quedi en un terme mig, ja que parlem d’una torre de 26 plantes que gairebé duplica en alçada el segon edifici més alt de Mataró, a primera línia de mar i visible des de qualsevol punt de la ciutat. Per ara, els veïns i veïnes veuen en general amb molta estupefacció com creix -molt ràpidament- l’immoble residencial, que estarà enllestit a finals d’aquest 2024. Les xarxes socials van plenes de comentaris d’incredulitat o directament negatius.

   La secció ‘La veu que importa’ de Capgros.com ha recollit opinions de vianants que passejaven pels seus entorns, i la majoria eren poc encoratjadores. “La trobo exagerada, comunitats de veïns tan grans no m’agraden”, deia un testimoni. “Jo no hi viuria mai en un bloc així, tan bèstia, amb tanta gent”, deia una altra veïna. “No crec que acabi d’encaixar amb el litoral de la ciutat, em sobta tenir un edifici així”, afegia un vianant, que assegurava: “Potser per a les noves generacions es pot convertir en un símbol, com ho era la Torre Maresme amb el cartell de Caixa Laietana, però per a nosaltres ho dubto molt”. “Em sembla un espant que crec que arruïna aquesta zona de Mataró”, defensava un tercer, mentre que una altra de les persones entrevistades assegurava que “venia passejant per la zona i quan l’he vist m’he espantat”. Tot i així, no totes les opinions són negatives”. “Està bé per a Mataró, perquè hi falten pisos per a lloguer, crec que és una bona idea”, assenyala el propietari d’un bar proper, que assegurava que “anirà molt bé per al ‘business’ dels locals del front marítim”. Un altre testimoni afirmava que “en el futur, quan hi hagi més edificis alts construïts al seu voltant, s’integrarà millor i quedarà més bé”.

Un projecte que s’arrossega des de fa 25 anys

De fet, la controvèrsia sempre ha acompanyat aquest projecte, el qual es remunta a fa més de 25 anys. La Torre Barceló ja era l’element definidor del projecte guanyador del concurs públic promogut l’any 1998 per l’Ajuntament per a reurbanitzar la ronda Barceló, que en el Pla General d’Ordenació Urbanística aprovat dos anys abans es preveia com una de les vies de la nova centralitat urbana de Mataró i un punt clau en la connexió del nucli històric de la ciutat amb els nous sectors en desenvolupament al front marítim de llevant, com ara el Port, Iveco i El Rengle. Ha plogut molt des de llavors; el desenvolupament de la ronda Barceló i del seu entorn ha viscut tota mena de contratemps, la majoria motivats per la crisi econòmica de 2008, i el projecte de la torre semblava que podia quedar en un mer esbós sobre plànol. Però el front marítim mataroní és un espai lliure molt preuat a primera línia de mar, amb bones connexions i proximitat amb Barcelona i preus més competitius que a la capital, cosa que el manté com una peça llaminera per al sector del totxo. Les promocions immobiliàries hi han anat florint i finalment Stoneweg, un fons d’inversió amb seu a Suïssa, s’ha decidit a impulsar la torre, el projecte més ambiciós de tots, que comptarà amb 192 habitatges d’una a tres habitacions, tots de lloguer, a més de locals de restauració i comercials en planta baixa. Un edifici gegant, que ocupa un total  de 16.300m2 i que comporta una inversió de 21 milions d’euros.

No ha estat pas Stoneweg, però, qui ha decidit que l’edifici pugui tenir 26 plantes. Així ho estableix el projecte urbanístic aprovat per l’Ajuntament, des d’on es defensa que no és cap barrabassada, sinó un projecte amb sentit. “Entenc perfectament la polèmica” resol Xavier Alemany, Director d’Urbanisme i Planificació de l’Ajuntament, que reconeix que “un edifici així d’alt i amb aquesta ubicació d’entrada pot semblar un element distorsionador i generar un cert rebuig”. Llavors, per què es planteja una aposta arquitectònica tan radical? L’objectiu, segons l’Ajuntament, és dotar la ciutat i el seu front marítim d’un nou punt de referència, com a símbol i emblema del seu creixement i de la nova realitat  urbana que aquest ha comportat. “En les darreres dècades s’havia anat produint un desplaçament del centre geogràfic de la ciutat, que s’ha acabat situant en l’eix de Via Europa i les rondes”, explica Alemany. L’encreuament de ronda Barceló i l’avinguda Maresme és el punt central exacte del front marítim, amb 1,5km a ponent fins la riera de Sant Simó i 1,5km a llevant fins a la Torre d’Ara i el límit del terme municipal. És en aquest punt on es busca erigir “una fita, un punt de referència visual ben reconeixible, que esdevingui un element identificatiu de la ciutat”, com diu Alemany.

Amb referents com el de Barcelona

Mataró no inventa pas la roda en aquest sentit. Els edificis que s’eleven molt per sobre dels del seu entorn, siguin d’habitatges, hotels, oficines o de qualsevol altra tipologia (vegi’s el cas de la Torre Eiffel) sempre han complert aquesta funció identitària, destacant entre l’entramat urbà més anònim per ajudar a reconèixer la ciutat on es troben en una primera llambregada a vista d’ocell. A Barcelona, per exemple, compleixen aquesta funció les torres bessones de la Vila Olímpica, en un model bastant similar per ubicació i entorns al que es vol replicar a Mataró. Es tracta, però, d’una operació arquitectònica i urbanística molt complexa, on s’han d’executar correctament molts elements a la vegada o el pretès emblema corre el risc de ser un element odiat pels ciutadans. No es tracta tan sols d’aconseguir un disseny atractiu i esvelt de l’edifici en si, sinó de garantir el seu encaix en l’skyline de la façana marítima, fent que destaqui però alhora sigui harmònic amb la resta d’edificacions; i oferir un espai públic de qualitat al seu entorn.

Des de l’Ajuntament s’assegura que s’han treballat aquests aspectes de manera molt específica. De fet el projecte ha canviat molt des del seu esbós original. El dibuix de la primera torre plantejava un edifici el·líptic i situat més a prop de la línia de mar. Posteriorment la torre va passar a ser circular, tal i com es va promocionar en diferents ‘renders’, però en el seu projecte final l’edifici ha pres una forma més romboïdal que pretesament li ha de donar més esveltesa, i amb una nova ubicació més endinsada en la trama urbana per deixar més espai a La Farinera, una antiga fàbrica catalogada que esdevindrà equipament municipal. Un altre canvi molt important respecte als plànols inicials és la supressió de la plaça deprimida dels entorns de l’edifici, que s’havia ideat com a entrada al futur accés soterrat al Port. “La idea actual és soterrar el mínim imprescindible i mantenir tant d’espai com sigui possible en superfície, per gaudir d’un entorn de més qualitat i evitar generar zones insegures”, relata Alemany. El projecte de la nova estació de Rodalies, que es vol fer just davant la torre, també s’emmarca en la mateixa línia: que actuï com a node ferroviari i alhora com a pas entre la ronda i el Port, amb molt de trànsit a totes hores i amb el màxim de llum natural possible amb múltiples obertures, com a antídot als perills propis de les zones soterrades. Des d’aquest pas, a banda de donar accés a l’estació, els vianants podran enllaçar directament amb el port i la seva nova zona de restauració i oci.

Altres elements importants als entorns de la Torre Barceló seran la ronda que li dona nom, que en aquest tram tindrà 34 metres d’amplada; l’avinguda Maresme, reconvertida en bulevard des d’aquest punt fins a Laia l’Arquera; o el nou passeig paral·lel a les vies que enllaçarà amb el Parc de Mar, el TecnoCampus i el sector del Rengle. La torre es planteja, per tant, com l’eix sobre el qual pivotarà tot l’àmbit del front marítim i la seva connexió amb el centre de Mataró i la resta del nucli urbà més consolidat. Tot plegat, fugint del concepte de plaça dura ja que s’hi preveu molt d’arbrat i zona verda, aprofitant el projecte Re-Natura, que vol donar més presència de la natura en l’entramat urbà del conjunt de la ciutat.

Arquitectes de prestigi per fer front a un repte majúscul

Batlle & Roig és l’estudi d’arquitectura encarregat de la Torre Barceló. La promotora de l’immoble ha volgut jugar el més sobre segur possible i ha anat a buscar un dels despatxos més prestigiosos i solvents del país, amb una llarga llista de projectes que inclouen edificis residencials i d’oficines (també de força altura) i equipaments de diferents característiques, però també projectes de remodelació urbanística i de reordenació o disseny de zones verdes, amb l’objectiu clar d’integrar ciutat, paisatge i naturalesa per fer front al canvi climàtic. La Torre Barceló forma part d’aquesta filosofia, tal i com insisteixen en explicar Eirene Presmanes, arquitecta responsable de l’edifici, i Helena Salvadó, sots-directora del departament d’edificació de Batlle & Roig. Asseguren que el projecte posa un fort èmfasi en la sostenibilitat, tant en aspectes passius com actius, considerant aspectes com la protecció solar, la ventilació natural i l’aprofitament de recursos com l’aigua pluvial o la connexió amb el TubVerd, “que per nosaltres era clau i vam pressionar molt perquè es poguessin fer coincidir calendaris i un edifici tan gran com aquest es pogués alimentar d’energia verda”, asseguren. Les arquitectes també constaten que “és molt important la presència de natura, que colonitzarà l’edifici i els espais comuns i públics".

El que sobretot inquieta els mataronins, però, més enllà de la petjada ecològica de l’edifici, és el seu impacte en l’skyline de la ciutat i la seva relació amb l’entorn. Des de Batlle & Roig asseguren que entenen “la preocupació” dels ciutadans i constaten que han posat especial èmfasi en definir tant la forma de l’edifici com la seva integració a la ciutat. En el primer cas, des de l’estudi apunten que la concepció de la forma de la torre es va basar principalment en les idees de l’arquitecte català José Antonio Coderch, un dels més importants de la segona meitat del segle XX i amb un llarg llistat de projectes residencials emblemàtics. “La forma fragmentada de l’edifici permet una millor integració amb l’entorn i una reducció progressiva de l’impacte visual a mesura que s’eleva, amb menys superfície segons va guanyant alçada”, expliquen les arquitectes. Això es tradueix en un disseny basat en la descomposició volumètrica, amb plantes més petites a les parts superiors, creant una silueta més amable i menys massiva des del punt de vista urbà, una forma diamantada contrària “a la idea de bloc uniforme que predomina en altres torres del front marítim, que hem analitzat i estudiat”, assenyalen.

En el disseny del projecte, segons destaquen a Batlle & Roig, s’ha dedicat especial atenció a les terrasses habitables com a element clau de l’habitatge. Aquestes terrasses no només proporcionen espai exterior privat sinó que també contribueixen a la diversitat visual de la façana i al confort dels residents. La seva ubicació i mida és diversa, per evitar la monotonia i la sensació de bloc. L’elecció del material per a la façana ha estat la ceràmica, un material local i sostenible que s’integra bé amb l’entorn mediterrani de Mataró i que també és un material de proximitat, que es vol que aporti una aparença moderna i càlida.

Pel que fa a la relació de l’edifici amb el seu entorn, les arquitectes afirmen que s’ha analitzat detalladament el planejament anterior i s’ha optat per una disposició de la torre que “minimitzi l’impacte visual i afavoreixi l’espai públic al voltant de l’edifici”. “L’alçada, superfície i característiques generals de l’immoble ens venen donades, però nosaltres treballem molt la integració en el seu entorn”, assenyalen. Per això van proposar que l’edifici es construís més enrere i generés més espai públic aprofitable a l’entorn de la Farinera. La forma que adquireix la torre també va en aquest sentit. “Es pretén que l’edifici no sigui simplement un bloc monolític, tal i com estava més previst inicialment, sinó que contribueixi a la vitalitat del front marítim de Mataró i promogui una convivència harmònica entre els diferents usos urbans”, constaten. A més, asseguren que el projecte contribueix a la regeneració urbana i la creació d’un nou pol sociocultural al front marítim, amb un important sostre terciari a la planta baixa i primera planta, espai públic a l’entorn d’un nou equipament i allargant el teixit residencial cap al port i cap als nous sectors en creixement del front marítim. “La regeneració d’espais urbans obsolets és clau avui dia, com passa a la zona d’Iveco amb una part d’activitat industrial en desús”, apunten.

 

La Torre Barceló, amb les seves 26 plantes, destacarà de manera molt notable a l’skyline mataroní, però en tot el nou sector de llevant no serà pas l’únic edifici alt. A més de les torres ja existents al Rengle, en el sector d’Iveco (el tram entre Porta Laietana i ronda Barceló) és preveuen fins a set torres de 15 plantes. Quelcom que fa posar les mans al cap a molts mataronins, que temen que la ciutat esdevingui un nou Benidorm, però que no és pas exclusiu de Mataró, tal i com es pot veure en desenvolupaments urbanístics propers com ara els fronts marítims de Barcelona, Sant Adrià o Badalona.

Per què s’aposta per aquest tipus d’edificis, malgrat que solen generar rebuig ciutadà? Perquè es compensen amb molt més espai públic. “L’edificabilitat en alçada comporta que els seus promotors facin cessions de terreny gratuïtes i urbanitzades per a aprofitament del ciutadà”, destaca el director d’Urbanisme de l’Ajuntament. Si els 192 habitatges de la Torre Barceló es col·loquessin en un edifici de, posem, 7 plantes, aquest ocuparia lògicament molta més superfície, deixant menys terreny lliure per a zones verdes, espais de passeig o futurs equipaments. Les arquitectes de Batlle & Roig són de la mateixa opinió que Urbanisme de l’Ajuntament. “Les construccions en alçada tenen un gran impacte a la vista però a canvi generen una gran quantitat d’espai públic obert al conjunt de la ciutadania. La mateixa superfície a menys alçada ocuparia molt més espai i seria molt menys amable per al ciutadà”, defensen.

D’altra banda, la construcció en vertical enlloc d’horitzontal també configura una façana marítima més permeable cap a l’interior urbà, al contrari que el sector consolidat de ponent integrat per edificis antics més baixos però alineats en total continuïtat, exercint de mur amb la resta de la ciutat.

 

El gruix de ciutadans consultats es mostren, per ara, força en contra del projecte. Els seus promotors, evidentment, el defensen. Per intentar trobar un terme mig, en forma d’anàlisi des del coneixement i sense implicació directa, consultem un acadèmic especialista en la matèria. Es tracta de Josep Camps, professor del departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Universitat de Girona, i membre del Grup de Recerca en Arquitectura i territori. “Entenc que la ciutadania vegi l’edifici amb recel, però en relació a aquests edificis i projectes no hi ha veritats absolutes sinó que depèn de la implementació de cada cas”, assenyala Camps. “La qüestió és la relació d’aquesta tipologia d’edificació respecte l’ordenació urbana i la gestió del territori; és a dir, la qüestió és si hi ha o no hi ha equilibri”.

‘Un skyline en altura és una qüestió estètica ni bona ni dolenta per si sola; l’important és si hi ha equilibri”

Camps defensa que els nous sectors en desenvolupament, com ronda Barceló o Iveco, creixin “amb densitat”, sempre i quan es compensi amb espais públics i zones verdes. “És vital que aquests espais es trobin en un àmbit proper i d’influència de les noves edificacions”, assenyala, quelcom que, en teoria, està previst així en el planejament mataroní. En col·locar-se a la confluència d’avinguda Maresme amb Torre Barceló, i davant de l’Estació, l’arquitecte apunta que es resol prou adequadament una de les grans necessitats de projectes com aquests, la gestió de la mobilitat al seu entorn: “Tindrem centenars de persones en un perímetre de façana molt curt, cosa que genera molta necessitat de serveis i infraestructura viària, i crec des del punt de vista mobilitat urbana aparentment no és un mal lloc per fer-ho”.

Respecte a l’objectiu de l’Ajuntament de crear una fita arquitectònica de referència amb aquesta torre, Camps considera que més important que la seva alçada ho és “l’encontre de l’edifici amb el terra”. “Si assoleixes un entorn de serveis, equipaments, zones verdes, locals comercials i espai públics que, sobretot, estiguin integrats amb la ciutat, l’alçada que tingui no és tan important”, recalca. Projectes com aquest, afegeix, corren el risc d’esdevenir “nodes aïllats que densifiquen sense aportar res al seu entorn”. Si es compleixen tots aquests objectius, però, l’alçada acaba sent una qüestió principalment estètica. “S’aposta per un punt de referència en el marc d’un skyline d’edificis alts, una decisió d’imatge que no es ni bona ni dolenta de per si; serà millor o pitjor en la mesura que la façana marítima sigui harmònica en el seu conjunt, si manté una coherència com a estructura urbana, si no està aïllada del seu entorn i si la densificació del sector es compensa amb espai verd i públic”, resol.