Treballem des de l’oposició

El 5 d’abril es van complir sis mesos de la sortida del grup municipal de CiU del govern de Mataró. Mig any és suficient per fer un primer balanç.

En primer lloc, és obligat recordar els motius de la sortida del govern i del conseqüent trencament del pacte signat el juny de 2015. Ho he dit moltes vegades però no em cansaré de repetir-ho: el motiu de trencament no va ser la política local, ni la gestió del govern municipal, ni els objectius de ciutat, no. Sempre hem dit que l’acord de legislatura estava funcionant raonablement bé.

Mentre vam ser al govern vam parlar, vam discrepar i vam discutir. Vam pactar els acords i els desacords. I crec, sincerament, que els nostres pactes van servir perquè la majoria dels mataronins s’hi sentissin representats.

Però la posició que va adoptar el grup municipal del PSC, l’alcalde i el seu equip en tot el que estava i està passant a Catalunya va fer impossible poder continuar compartint govern. Ho vam dir, ho vam repetir amb pena i amb nostàlgia dins i fora del Ple Municipal: “Hem trobat a faltar, trobem a faltar aquell PSC amb el que sempre havíem compartit l’anhel de llibertat i de democràcia pel nostre país”.

Les declaracions extemporànies de l’alcalde sobre cedir o no espais durant la campanya pel Referèndum --quan encara ningú en parlava--; l’afirmació que no pensava complir un acord adoptat per la majoria absoluta del Ple de suport a l’organització del Referèndum; l’actitud tèbia, distant, indulgent amb els gravíssims incidents de l’1 d’octubre (amb l’actuació innecessària, desproporcionada, brutal, intolerable, absolutament condemnable, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil) i el suport del PSOE i del PSC a la suspensió de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155, van fer més que  impossible la nostra continuïtat al govern municipal.

Posteriorment, la igualment tèbia posició sobre les detencions dels presidents de l’ANC i Òmnium i de diferents dirigents polítics, parlant de qüestions jurídiques per esquivar un posicionament polític clar i contundent ho van reafirmar.

Ho hem dit per activa i per passiva, mai hem volgut que els antics socis de govern es convertissin en independentistes. Recordeu el que sempre he dit: “Això no va d’independència, va de democràcia”. Només volíem, com sempre havien fet, que fossin empàtics amb els que reclamen més democràcia i, sobretot, els que només demanaven respectar la democràcia.

El resultat és que des de l’octubre passat Mataró està governat per una única formació política i per un reduït grup de sis persones. Era d’esperar, però no ha estat així, que fos un govern conscient de la seva minoria davant un consistori de vint-i-set regidors i regidores. Per part nostre, amb l’única condició de mantenir el full de ruta que dibuixa el Pla de Mandat, vam fer possible l’aprovació del pressupost pel 2018, però l’actuació del PSC, ara en solitari al govern, és decebedora.

Si mentre érem al govern ja es dibuixaven alguns tics, ara, sols, el PSC torna a ser aquell partit clientelista que durant anys va governar Mataró. Previsiblement ens espera un darrer any de mandat clarament electoralista.

Les sensacions després de la primera trobada pel seguiment dels acords per fer possible que el pressupost tirés endavant no són gaire esperançadores, deixant entreveure una falta d’interès en el compliment dels compromisos adquirits.

Un altre aspecte preocupant d’aquest govern és l’aplicació d’una organització sense cap sentit, col·locant entre els nous responsables i assessors a gent lleial políticament, en alguns casos amb carnet, però faltats dels coneixements i les aptituds necessàries pel lloc que ocupen. Tot això, fet sense escoltar el Ple, que els ha advertit clarament.

Aquest mig any ens ha demostrat que el sacrifici de deixar el govern, que vol dir la impossibilitat de defensar des de la primera línia els nostres projectes i les nostres propostes, conseqüència d’un posicionament faltat de dignitat democràtica i defensa de la llibertat d’expressió del soci de govern, s’havia de fer perquè l’actitud segueix essent la mateixa. Però també s’ha demostrat que la Ciutat, entesa en la seva globalitat, hi surt perdent.

El nostre compromís segueix intacte i passats aquests sis mesos, ens segueixen preocupant les qüestions que el dia a dia de la ciutat planteja i volem seguir treballant per les entitats i els ciutadans de Mataró. Seguim lluitant pels mateixos objectius, encara que ara des de l’oposició.

Seguim treballant i seguirem ben de prop temes com el Pla d’Impuls del Centre, proposta impulsada des de CiU. L’increment de l’activitat econòmica i la promoció de ciutat són elements fonamentals per lluitar contra l’atur i perseguir el millor benestar dels nostres conciutadans. També dins aquest paquet és imprescindible el diàleg amb El Corte Inglés i Mataró Parc, així com el desenvolupament del pla estratègic del Port de Mataró, perquè siguin creadors de llocs de treball i agents dinamitzadors del comerç portant-nos nous visitants a la Ciutat.

També veiem com a elements fonamentals en la promoció de ciutat l’Esport i la Cultura, per això no els deixem de banda. Fem i farem seguiment del suport a les entitats esportives i de la posada al dia de les nostres instal·lacions. Igualment important és tot el debat al voltant del nostre ric calendari festiu que fa que cada any guanyem visitants. Les Santes i Sant Jordi, amb la Setmana Santa potser són els tres moments més importants. Cal seguir treballant per mantenir la qualitat i la seguretat en els diferents actes, però també projectes com “La Presó | Espai de les arts” han de col·laborar a que Mataró faci de cap de comarca i també pugui vèncer les diferències entre les diferents expressions plàstiques, totes elles igualment importants.

No cal dir que seguim estant al costat dels que més els ha tocat patir la crisi i encara necessiten una especial atenció de les administracions, també de la local. Els desnonaments a causa de la pujada dels lloguers ens portarà ben aviat nous reptes als que hem de fer front i no defugim la nostra responsabilitat. És per aquesta raó que ja hem demanat més recursos per a l’adquisició d’habitatge social. I ja dic, per si algú té la alguna temptació antropològica, que no acceptem lliçons de ningú en l’eix dreta esquerra. Podem mirar als ulls de tothom, de punta a punta de l’arc polítics perquè el tremp social (no solament per la batalla de les preferents, que també), la preocupació i la prioritat política en forma de recursos econòmics els ha impulsat i gestionat la formació que represento.

Afrontem, doncs, el darrer any del mandat municipal amb la mateixa il·lusió i compromís amb la Ciutat que el vam iniciar, malgrat la complicada situació política del País ens hagi portat a fer-ho des de l’oposició.