Trobar pis, el gran maldecap

Si s’està actualment o s’ha estat fa poc en situació d’haver de buscar pis o de canviar de casa aquí al Maresme és probable que, en comentar-ho, els amics o la família t’hagin animat talment com si t’estiguessin donant el condol. I no és pas casual que sigui així: l’accés a l’habitatge sempre havia estat un maldecap però ara causa autèntiques migranyes a qui s’hi troba. El mercat té poca oferta, els preus només fan que pujar, hi ha demandants crònics, presses, oportunitats que duren minuts i moltíssima gent que per causes ben diverses queda sistemàticament apartada, sense possibilitat de trobar. A vegades sense ni alè per buscar.

La manca d’oferta segueix sent la clau de la situació

Pot semblar una exageració, però per poca gent que es conegui amb voluntat o experiència de trasllat, cada cas és probable que corrobori la sensació. I no és només una percepció ciutadana. Un estudi de l’àmbit de la regió metropolitana, impulsat per l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), acaba de radiografiar el Maresme com la comarca on en qüestió de cinc anys més ha crescut la percepció de dificultat en l’accés a l’habitatge.

Hi ha els estudis i també hi ha els professionals del sector o els poders que hi intervenen. Al darrere de la situació hi ha una evident ineficiència del mercat immobiliari, que fa que en segments com el de lloguer el preu sols faci que pujar, que l’oferta estigui contreta (i aquí les causes i possibles solucions disten molt segons qui les projecti) i que la impotència del sector públic per incidir en aquest àmbit sigui episòdicament evident. Hi ha mesures que s’aproven per uns poders i es critiquen per uns professionals i altres que sembla que estiguin vigents però brillen per la seva absència. Entremig, veïns, propietaris, immobiliàries o administracions mantenen lícites diferències sobre el per què passa el que passa i pocs acords sobre com solucionar-ho. No hi ha poció màgica al respecte.

Cada cop costa més trobar pis i és una realitat comuna amb expressions diferents segons municipi, barri o classe. En alguns dels casos, a més, la manca d’oferta es barreja (l’ou o la gallina) amb problemàtiques com les ocupacions i la manca de lloguer accessible. Tot plegat és un còctel complicat que, quan et toca buscar pis, resulta especialment indigest.

Dades extretes de l'estudi publicat per l'Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

Les persones que es veuen abocades a entrar al laberint de buscar pis tenen casuístiques lògicament diferents però se solen trobar els mateixos espais i angles morts en aquest. Parlar amb qui ha buscat o està buscant pis serveix per a fer-se a la idea del que suposa el maldecap, més greu en uns casos que en d’altres i de diferent pal·liatiu també depenent de la situació actual o anterior a la cerca. Per exemple, la Sílvia Saiz, que és mataronina de tota la vida, assumeix després de molts mesos de cerca que “si aviat no trobo res hauré de marxar de Mataró”. Ella porta més de mig any però coneix gent amb fins a dos anys de recerca.

Lògicament no tothom busca el mateix però per contra dels que pensen que només les zones més preuades tenen requesta i els pisos i propietats “volen”, s’ha arribat a un punt en el que pràcticament cap segment de mercat té prou oferta. Hi ha hagut elements com la pandèmia que han accelerat moviments de Barcelona al Maresme. I quan es ve del mercat de la capital, la situació de Mataró no sembla tan greu. Almenys és el que transmet l’Aina, que farà dos anys que es va instal·lar a Mataró amb la seva parella i hi han tingut descendència. “La pandèmia ens va fer veure el nostre pis del Guinardó, de només 50 metres quadrats quasi com una presó i vam acabar fent el raonament que si cada cap de setmana marxàvem de Barcelona potser és que no hi volíem viure. Al quedar embarassada vaig tenir clar que no és on volia que cresquessin els meus fills”, ens explica.

Comparat amb Barcelona, els preus de Mataró són baixos

L’Aina va escollir Mataró i explica que “des de fora es veu una ciutat que encara és poble, una ciutat de mida molt humana. Ens hem integrat molt bé al barri, hem reduït durades del transport”. Assegura que només van trigar 3 o 4 mesos però que van trobar el que buscaven “i amb bona relació qualitat-preu”. Això la seva família ho comparava amb “els preus desorbitats de Barcelona” i clar, un cop fets els 30 quilòmetres i pico, el que pels mataronins pot semblar igual d’exagerat per uns nouvinguts s’acosta a l’assequible. Percepcions, tot i sempre.

Ofertes d’infra-habitatges

Tornem a la Sílvia, la mataronina que no troba on viure. Una de les moltes. Ella s’exclama del que veu i li ofereixen: “Hi ha hagut una gran pujada de preus i es fan passar per habitatges espais que no són adequats ni dignes, sense cèdula d’habitabilitat”. La seva recerca ve condicionada pel fet de ser sola: “Jo no em puc permetre pagar més de 500 euros i per aquest import només trobes locals sense dutxa; la cosa comença a tenir cara i ulls a partir dels 670 euros”. Ella, a més, no va sola, té un gos i aquí hi ha una altra dificultat afegida: “La gran majoria d’immobles no permeten mascotes i alguns no permeten fumadors”. La Sílvia té idees clares i creu que les causes de la situació tenen noms i cognoms: “Si no hi haguessin tants pisos de bancs buits, i s’hagués mantingut la llei catalana de regulació dels lloguers,  hi hauria més oferta al mercat amb preus més raonables. Per tant penso que la solució seria acabar amb l’especulació”, resol.

Preus alts i rehabilitació necessària

Una altra situació a la que s’enfronten els qui busquen casa o pis és que molts cops hi ha determinades zones en la qual la demanda és com si estés estancada entre dues aigües: l’una la dels preus alts i l’altra la de la necessitat de rehabilitació que presenten moltes cases o promocions antigues. L’Helena, que busca casa amb en Bernat, assegura que “esgota bastant buscar casa i això que nosaltres no tenim pressa per marxar del pis de lloguer on estem. Busquem especialment per la zona de Mataró Centre i el que hi ha són cases molt velles que necessiten molta rehabilitació (o tirar a terra i construir de zero), pisos on més o menys hi pots entrar a viure però molt antics (i que per tant acabaran necessitant rehabilitació o rentat de cara) i la majoria sense ascensor i sense cap espai exterior o mini balconets que et venen com a terrassa”.

La percepció de la dificultat, doncs, depèn molt de les característiques del buscador, de les seves capacitats, de l’oferta que hi ha i de si és compra (més oferta) que no pas lloguer. Però la majoria de persones té aquesta sensació laberíntica per la qual creuar les variables i trobar la sortida en forma de nou pis sovint respon a molts adjectius però difícilment al d’assequible.

Augment de preus

La pujada de preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, és òbviament una de les principals raons de l’augment de la sensació que costa accedir a un pis, que és cada cop més inassequible. Sergio Porcel, cap de l’àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) assegura que hi ha efecte de l’alta demanda “però l’encariment de preus respon a la mecànica de com funcionen els mecanismes d’especulació immobiliària: al Maresme, una zona buscada i costanera, hi ha uns preus determinats a l’alça del valor dels immobles”.

César Fernández, CEO de Procercasa, assegura que “hi ha una visió generalitzada i falsa segons la qual els preus els marca el promotor, que s’enriqueix treballem amb uns marges molt rebaixats”.

Manca d’oferta de lloguer

Si el mercat de compravenda va fent la viu-viu, el laberint de trobar pis es fa tres cops més sinuós davant del mercat de lloguer. Falten pisos de lloguer, molta oferta. La manca d’habitatges destinats a lloguer provoca un augment dels seus preus. Des de la Cambra de la Propietat Urbana asseguren que està estudiat que “els preus dels lloguers, generalment mostren una reacció inversa al número de contractes realitzats. Els preus han anat augmentant el 2022 de la mateixa manera que els contractes han baixat”. 2022 ha anat a la baixa, doncs. I les polítiques de mobilització o incentiu no semblen funcionar.

Situació econòmica general

L’espiral inflacionista actual també juga en contra de l’accés a l’habitatge i n’augmenta el preu del disponible. César Fernández de Procercasa assegura que “el preu del sòl s’ha encarit i també el preu de la construcció: ara estem treballant amb preus que superen en 35% el preu d’anys 2016 o 2017, sobretot pel tema de materials. Amb aquest encariment et veus obligat a reduir les superfícies dels habitatges, per ajustar-les en els preus. Hi ha una capacitat de compra i t’hi has d’adaptar”.

Metropolinització

Tota la regió metropolitana viu un procés d’integració que fa que més de la meitat de la població visqui en un municipi diferent d’on treballa. Amb aquesta situació, Sergio Porcel assegura que “les característiques de la comarca en la línia de mar, a la costa, fa que sigui un territori més valorat i que sigui atractiu per l’arribada de classes mitjanes. Molts municipis sobretot del Baix Maresme estan rebent molta població d’aquest tipus”. Bona part d’aquests nous maresmencs venen a buscar un tipus d’habitatge molt concret, amb fàcil accés a transport públic o infraestructures viàries amb Barcelona”.

L’efecte Covid

El tràngol de la pandèmia, amb els confinaments com a element distorsionador, també hi té un bon paper. Sergio Porcel de l’IERMB, assegura que “intuïm que la pandèmia ha afectat de dues maneres diferents en els patrons residencials: és un dels factors que ha fet incrementar més la mobilitat residencial. S’han triplicat els canvis d’habitatge i això ha contribuït a l’increment de preus. També han incrementat les ganes de canviar d’habitatge: el 30% de la població vol canviar de casa en els propers 5 anys”.

La quantitat de pisos buits

Hi ha gran dificultat d’accés a l’habitatge però les estimacions de quantitat de pisos buits sempre són espectaculars. Amb això hi coincideix tothom però la recepta proposada per “mobilitzar” aquests pisos i que surtin a mercat (augmentant l’oferta i buscant la baixada del preu) són ben diferents. En el cas de la Cambra de la Propietat proposen “que s’incentivi als propietaris/es a posar habitatges a disposició del mercat en lloc de penalitzar-ho, inclosos els promotors d’habitatges”.

Noves promocions molt concretes

Qui no té dificultat per accedir a l’habitatge és el comprador que ve de fora la comarca i que promotores i immobiliàries tenen ben definit. “El comprador que ve de fora busca més aquestes alternatives com ara les promocions que s’estan fent al voltant del TecnoCampus, els interessa força més que no ficar-se al nucli urbà de Mataró, sigui centre o barris, busquen una oportunitat, proximitat al mar que es valora molt, per la gent de Barcelona, del Vallès, tenim aquest gran privilegi”, asseguren des de Procercasa.

El moment hipotecari

Un factor important també és l’actual moment hipotecari. Són temps d’augment de l’euríbor i de tipus d’interès alts, fet que està encarint moltes hipoteques. “L’actual moment és d’incertesa i veiem com les vendes s’estan alentint: la gent s’ho mira molt abans de llançar-se a fer la compra. Ens cal tornar a trobar un punt d’equilibri perquè tots aquests anys de tipus d’interès negatiu o al 0% tampoc eren normals”, assegura César Fernández de Procercasa que exemplifica que “amb totes aquestes dificultats, el que s’està treballant és ajustant els metres quadrats de superfície dels habitatges”.

La situació legal

La Cambra de la Propietat Urbana és molt crítica amb la legislació impositiva pels propietaris d’habitatges destinats a lloguer, la limitació de l’increment de l’IPC al 2% “molt per sota del real” i critiquen “la desprotecció total davant de les ocupacions il·legals d’habitatges”. Asseguren que moltes de les polítiques aprovades “han provocat una reacció ‘dissuasiva’ dels propietaris a posar habitatges en lloguer” i que per culpa d’aquestes molts habitatges del mercat de lloguer han passat al mercat de compravenda.

El col·lapse de la Mesa d’Emergència

La manca d’habitatge social és un altre dels factors clau. Mig centenar de famílies només de Mataró, per exemple, estan pendents de l’adjudicació d’un habitatge d’emergència, malgrat comptar amb l’informe precepctiu de la Generalitat. Una d’elles porta sis anys esperant, i n’hi ha més d’una desena que fa almenys tres anys que estan en llista d’espera. Tot plegat es deu al col·lapse que viu la Mesa d’emergència habitacional, l’organisme de la Generalitat encarregat de proporcionar aquestes alternatives habitacionals.