Capgròs
Em faig vell! No ho vull reconeixer però és un fet incontrovertible, cada dia que passa soc una mica més gran.
És per això que camejo, camino molt; diuen els entesos que es bo per als de la nostra edat: fa circular millor la sang, és preventiu de l'anquilosament, eixampla els pulmons i no sé quantes coses més.
Gairebé cada diumenge, pels volts de les deu, quarts d'onze del matí faig via cap a mar, passo per dessota del pont de Sant Simó i, vorejant la platja, m'encamino cap a llevant i en arribant al fortí que asenyala, més o menys, el límit de Mataró, pujo cap el caminet que hi ha al costat de la via del tren. Tot això xino-xano, res de còrrer ni de caminar de pressa com si seguís un ritual.
Trescant vers el restaurant El Delfín, que és on faig el trencant cap a les Cinc Sénies, em trobo, a mig camí, amb una figuera en un lloc inusitat, entre mig de les roques, a pet d'ones entre la via del tren i el mar. Tanmateix la Natura té les seves lleis que als humans a voltes ens semblen inescrutables.
Quan hi passo i per asssociació d'idees, penso en La Figuereta (actual Isla-Cristina), aquell illot a l'Andalusia atlàntica on hi paraven els pescadors d'altura catalans en el seu anar i tornar a l'oceà Atlàntic per a guanyar-se la vida. Cap a l'any 1755 hi hagué un terratrèmol per aquelles contrades, després en Josep Faneca, pescador de Mataró, hi excavà un pou d'aigua dolça el qual permeté l'establiment de pescadors catalans al poblat que s`hi construí al seu redòs i que anomenaren La Figuereta, doncs n'hi creixé una al costat del pou. El nom actual el prengué l'any 1834 en honor de Maria Cristina de Borbó. El seu cens d'habitants ara voreja les 17.000 ànimes.
Seguint el meu recorregut diumengí passo pel costat de El Delfìn i m'enfilo torrent amunt vers el camí de les Cinc Sénies i en aquest trànsit em venen al meu encontre a costat i costat del camí tot un seguit de masies: Can Bosch, Can Bleda, Can Figueras, Can Serra, Can Lluch, Can Patalé, Can Boix, Can Llobet, Can Riera Malet, Can Pruna, etcètera. En una paret hi ha pintat: NO A L'ESPECULACIÓ SALVEM LES CINC SÉNIES; .... salvem-les senyor batlle?.
En concloure el trajecte em paro a la nova plaça de Can Gasol, al davant de l'antic Escorxador, i a la guingueta de la cantonada acostumem a trobar-nos antics companys cooperadors del Forn del Vidre (tots jubilats naturalment) i fem petar la xerrada una bona estona tot fent l'aperitiu.
Com que pel camí sempre recullo un pomell de flors bosquetanes n'hi faig ofrena a la Laia, una xamosa i gentil cambrera de dinou radiants anys (els mateixos que la meva neta Aina) i em fa l'efecte de fer-li un present a l'àlter-ego de la meva nissaga, doncs la família la tinc lluny de Mataró.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam
Comentaris