L’1 d’octubre de 2017 la ciutadania de Catalunya va fer l’acte de desobediència civil i democràtica més potent i contundent que ha pogut conèixer Europa en les darreres dècades.
El referèndum, que ho va ser, va significar una acció d’empoderament de la ciutadania, i un exercici de democràcia directa i participativa realitzat des del civisme i la no violència.
És doncs la prova palpable que quan els ciutadans unim les nostres forces som imparables, i que la perseverança, la voluntat, el compromís i la fermesa són la clau per avançar en les conquestes democràtiques.
Ni la violència policial, ni les amenaces constants i cada cop més severes de l’Estat Espanyol van poder impedir que la ciutadania acudís als col·legis electorals desobeint l’Estat i exercint la ciutadania i la democràcia a les urnes. Malgrat les porres, malgrat la repressió, malgrat l’empresonament dels nostres companys i companyes, consellers i conselleres, malgrat el patiment d’aquells que estan obligats a viure a l’exili, seguirem perseverant i compromesos en la nostra voluntat d’autoorganitzar-nos per aconseguir la lliure expressió del nostre vot i fer efectiva la República Catalana si aquesta és la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya.
L’1 d’octubre de 2017 va ser la culminació d’una lluita ferma i molt unitària i transversal que compartim una immensa majoria de Catalans, la lluita per l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació, la lluita per exercir de forma democràtica i pacífica el dret dels ciutadans de Catalunya a decidir el futur polític del país.
I parlo de lluita compartida perquè no podem oblidar que un dels grans valors que cal posar en relleu i recordar i reivindicar sobre aquell esdeveniment d’ara fa un any, és que l’1 d’octubre és de tots els catalans que vàrem apostar amb fermesa i amb decisió per la resolució democràtica del debat obert en la nostra societat sobre el futur polític del nostre país.
El referèndum va ser defensat des de sectors socials, polítics i culturals molt diversos, i la mobilització dels ciutadans per defensar les urnes i els espais de votació durant aquell cap de setmana va ser un exemple d’unitat molt transversal per assolir un objectiu cívic i polític en el que molts catalans ens hi trobem i ens hi reconeixem.
I crec fermament que aquest és el verdader llegat d’aquell cap de setmana. La trobada de persones amb interessos i idees molt diverses unides en la diferència per defensar la democràcia, les urnes i el dret col·lectiu a decidir amb civisme i democràcia el futur comunitari.
Cal retrobar i preservar la força i l’energia que es podia tocar als col·legis, als carrers i a les places aquells dies. Cal que ens tornem a reconèixer en la lluita compartida per la democràcia, en la lluita compartida contra la repressió i la regressió dels drets civils que vivim i patim tots en els darrers mesos.
Comentaris