Vandalisme selecte

Si caminem per Mataró podem veure com està plena de pintades de tot tipus. No les condemno totes. Ben al contrari, com a jove apassionat per l'art crec que hi ha una vessant del grafiti que enllueix els nostres carrers, amb dibuixos ben fets, siguin promocionals, reivindicatius o festius. Des d'aquí el meu respecte a aquests artistes, que treballen la gran majoria amb permisos i en llocs puntuals on, fins i tot, ens millora la vista del que tenim al davant.

No és pas cap a aquestes persones a qui vull adreçar la meva opinió, sinó a tots aquells vàndals que embruten els nostres barris. M'és igual d'on vinguin, que vulguin dir-nos, però el que no podem permetre com a mataronins és trobar-nos tants missatges a les parets dels nostres parcs, carrers, façanes d'equipaments públics o, el que encara em sembla pitjor, a la de veïns que no tenen res a veure amb la lluita de cap d'ells.

Ens aporten poc. Brutícia, malestar i enfrontament. Hi ha mil formes de reivindicar allò que vulguem, sempre que allò sigui democràtic. M'emprenya veure símbols del tot inconstitucionals pel carrer, però encara m'enfada molt més veure insults, amenaces i apologies al terrorisme. I sincerament crec que no m'hauria d'afectar, ja que davant d'aquestes situacions confio en un ajuntament com el nostre i penso que seran ràpids en treure aquestes pintades que, lluny de defensar a ningú, ofenen a tots. Però et trobes que l'actuació del consistori no és l'esperada. Veus que necessiten diferents denúncies de grups municipals, o fins i tot de veïns que des de les xarxes socials es lamenten de veure escrit aquest tipus de barbaritats. Vivim en una època on tot se sap al moment i es difon amb una rapidesa espectacular, i el pas entre la llibertat d'expressió i l'atac és tan fi que molts el creuen sense gairebé adornar-se'n o pensant que els hi ha de sortir gratuït. Davant d'això, els nostres representants no poden mirar cap a un altre lloc, sobretot quan com a mataroní comences a creure que hi ha una doble vara de mesurar a l'hora de netejar determinades pintades. I ens ho demostren donant més gravetat a uns casos que a uns altres. Personalment, m'ofèn tant veure un insult cap a Espanya o cap a Catalunya, insults al nostre cos de policia o als nostres representants municipals, i penso que totes aquestes pintades haurien de gaudir de la mateixa prioritat per ser esborrades. Prioritat absoluta, per no crear mal ambient, per no donar mala imatge de la ciutat, per demostrar que el nostre ajuntament pensa en tots els mataronins i vetlla pel nostre respecte absolut, sense preferències i sense mirar què ens sentim o a qui demanem votar.

Aquestes actuacions tan partidistes em vénen a recordar, en certa manera, el trist incident que fins a quatre vegades es va repetir el 2014 amb els robatoris de la bandera espanyola de la comissaria de la Policia Local, un fet que va ofendre a molts mataronins (no oblidem que és un símbol nostre, com la Senyera o la bandera de la Ciutat) i que va quedar gairebé en no res quan l'Ajuntament no va fer més que lamentar-ho i quedar-se al marge. Vull pensar que mai més passarà res semblant, i que aquestes pintades ofensives i violentes acabaran també, però també voldria pensar (i creure) que si alguna vegada torna a succeir, no hi hagi prioritats quan parlem de la defensa dels símbols de tots i de les autèntiques llibertats de qui viu, s'expressa, lluita i fa força sempre pacíficament, sense passar-se de la ratlla, sense voler fer mal a ningú, sense crear mala imatge d'una ciutat tan gran com la nostra.