Recuperar la torre de Can Palauet: un patrimoni oblidat de la ciutat de Mataró

Mataró és una ciutat de prop de 130.000 habitants i gaudeix d’una ubicació privilegiada situada entre el mar i la muntanya a només a 30 minuts de Barcelona.  A fi de donar a conèixer la ciutat, l’ajuntament disposa d’un programa de promoció turística anomenat Visit Mataró. En el marc d’aquest programa, es promocionen molts aspectes del municipi i es posa en valor una rica oferta cultural, gastronòmica, d'oci i comercial. Aquesta promoció es fa organitzant actes, editant fulletons, plànols, fent publicitat i també es disposa d’una pàgina web.

Tant en la web com en plànol es destaquen, entre d’altres, els principals actius arquitectònics d’interès de la ciutat. Hi podem veure l’Edifici de la Presó, el Clos Arqueològic de la Torre Llauder, Can Marfà, La Nau Gaudí, les biblioteques de la ciutat i altres elements característics del nostre municipi. El que no figura, ni al plànol ni a la web, és una construcció singular, única i magnífica que és un referent de com era l’arquitectura rural del segle XVI i, per tant, també exponent del tipus de vida que es portava a la costa del Maresme en aquell moment de la nostra història. Em refereixo a la Torre del Palau i a la masia adjacent, situada al barri de Cerdanyola.

Aquesta mancança no és fruit de la casualitat, tampoc d’un descuit dels treballadors municipals de l’àrea de cultura, ni evidentment d’una errada involuntària. És conseqüència d’una voluntat explícita del govern d'ocultar aquesta magnífica construcció i que passi  desapercebuda pels visitants, per la població de Mataró i especialment de la que viu al barri de Cerdanyola de la nostra ciutat.

La construcció és una masia fortificada de 1568, situada a un espai privilegiat, que li permet observar bona part de la plana i la vall de la riera d’Argentona, que va ser durant molt de temps una important via de comunicació entre la costa i el Vallès. Alhora, per la seva visibilitat, també estava exposada a atacs i incursions que es produïen a la costa catalana. Això va promoure la construcció de la torre i la seva fortificació. L’estat actual de la construcció és lamentable. La primera planta és inaccessible, hi ha risc d’esfondrament i genera un risc per a les persones que fan ús de l’equipament.

Per la seva significació i ser considerat com un bé rellevant del patrimoni cultural català, la construcció va ser declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN) el 27 de juliol de 1976 i publicat al BOE el 15 d’octubre de 1976. L’any 1999 la construcció s’inclou al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

La Llei 9/1993 de 30 de setembre del patrimoni cultural català, obliga a les administracions a la protecció, la conservació i la investigació  del patrimoni cultural. La seva la difusió és també una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics. L’Ajuntament de Mataró, d’acord amb aquesta Llei, assumeix importants atribucions de protecció del patrimoni cultural local i, per tant, ha de vetllar perquè aquesta construcció estigui en un estat adequat que permeti preservar-lo per a la posteritat, donar-li el valor que li correspon i utilitzar-lo plenament, d’acord amb un pla d’usos que el posi a disposició de la ciutadania, en el cas d’un BCIN propietat municipal.

El passat dia 16 de gener, el grup municipal d’ERC, vàrem presentar una proposta al ple municipal perquè l’Ajuntament de Mataró fes un projecte d’arranjament de la Torre i de la masia, sol·licités suport econòmic de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya i, finalment un cop reconstruïda, es fes un pla d’usos amb l’objectiu de posar a disposició de tothom aquest equipament. Actualment, està arrendat a una entitat de caràcter privat.

El moment per presentar aquesta proposta no ha estat casual. L’any 2009, el regidor d’urbanisme , Sr. Ramon Bassas va dir que quan es desenvolupés el pla urbanístic del Sorrall, caldria decidir l’ús definitiu de la Torre. Aquest mandat hi ha previst importants inversions pel desenvolupament d’aquest sector de la ciutat, i és l’ocasió per incorporar aquest esplèndid edifici al llistat d’equipaments de la ciutat i convertir-lo en un rellevant pol d’atracció cultural i turístic pel barri de Cerdanyola.

La proposta no va rebre l’aval de la majoria del ple. Varen votar a favor Esquerra Republicana, Junts per Mataró, En Comú Podem  i la CUP, en contra el Partit Socialista i VOX i es va abstenir el Partit Popular.

Els arguments per votar en contra no van ser de caràcter pressupostari, cultural o  històric. El Partit Socialista va fer una proposta genèrica de fer una taula de treball per discutir amb les entitats del barri el destí final d’aquest edifici. També va acusar obertament el grup municipal d’Esquerra Republicana de voler fer fora a l’entitat que ara gestiona l'edifici, fent una interpretació malintencionada d’una proposta clara en els seus mètodes i objectius.

Tant el Partit Socialista com VOX van votar sense pensar en la ciutat. No van defensar el bé general i sí l’interès particular.

Com he dit al començament, aquest edifici és un patrimoni de Mataró, com ho són la Nau Gaudí, l’edifici de la Presó o el clos arqueològic de la torre Llauder. Ha de ser obert a tota la ciutadania i tots l’hem de poder gaudir lliurement.