Capgròs
Tot i que aquest 2025 tot el cicle festiu que depèn del calendari lunar -de Carnestoltes a la Fira- vagi ben endarrerit en el calendari, ja ha arribat l’hora. L’hora del Carnestoltes. L’hora de les carotes, les disfresses, les rues, la xerinola a les escoles i la festa, també, al carrer. Del 27 de febrer al 5 de març hi va una setmana i alhora una transició tan abrupta com la que porta de les truites a la sardina, del Carnaval a la Quaresma i d’en Pellofa a la Vella Quaresma. Set dies de rituals i tradicions en molts àmbits que, en el cas de les escoles, poden fins i tot ser uns quants més.
La festa dels poca-soltes, del 27 de febrer al 5 de març
A nivell de ciutat, la festa a la capital del Maresme compta amb un esquema de programació molt concret i poc variat al llarg dels anys. Així, l’expectació carnestoltenca a Mataró es concentra cada any en tres incògnites, en tres variables, en tres preguntes que busquen resposta. Són les tres X a resoldre a partir de les quals -això també és tradició- es podrà valorar què tal haurà anat el Carnestoltes. Són aquestes.
De què anirà caracteritzat en Pellofa?
En Pellofa és l’element neuràlgic del relat del Carnestoltes de Mataró, la figura que li dona caràcter. El Rei o la Reina del Carnestoltes -i, per tant, dels poca-soltes- adquiereix cada any una fisonomia i caràcter diferents. La Comissió del Carnestoltes guarda el secret de quina serà la caracterització de l’any, afegint misteri i expectació a l’aparició d’en Pellofa i el seu pregó, el divendres a l’Ajuntament. De què anirà en Pellofa també contagia, com és lògic, el seu discurs un cop és al balcó. L’any passat era un capo mafiós, com serà el 2025?
La caracterització va més enllà d’un sol personatge i es fa notar en tota una comparsa que l’acompanya durant totes les seves aparicions, també a la Rua de l’endemà. Al cap i a la fi més que pel número dinàstic o pel que diu o deixa de dir, als diferents Pellofa se’ls acaba recordant -com als antics Reis, que tenien sobrenom- per aquell tret que va ser més caricaturitzat.
Qui guanyarà la Rua?
La Rua de Carnestoltes és el gran acte popular de la festa i ja té plenament consolidat el trajecte entre el Parc de Cerdanyola i el Parc Nou, a través de Puig i Cadafalch i el Camí de la Geganta. Els darrers anys, des de l’Ajuntament, s’ha invertit per mirar de reflotar amb més premis tant la participació com el nivell de les comparses i el resultat ha estat conseqüent. En aquest sentit hi ha una doble expectació cada dissabte de Carnestoltes: la pròpia de veure la Rua i després la incògnita de quina serà la comparsa guanyadora.
Hi ha grups i entitats que barrinen i feinegen durant setmanes per procurar ser els guanyadors de la Rua. Per això al final de l’acte i com a pròleg del Ball de Carnestoltes -l’única farra carnavalera realment popular i autogestionada amb forma de ball i impulsat pel Garbí- en Pellofa dictamina qui és el guanyador i… per tant, també tots els que no ho són. Com totes les tries, és subjectiva. I criticable o discutida, si se’n té ganes.
Quines seran les ‘deixalles’ de l’Enterrament de la Sardina?
“Donem fe d’aquestra estrofa, són deixalles d’en Pellofa”. Aquest és el responsori que a l’uníson entonen centenars i centenars de persones que assisteixen al, segurament, millor Enterrament de la Sardina de tots els que es fan. El Dimecres de Cendra de Mataró té en el testament del monarca difunt el seu moment de major expectació, fet i sabut que a qui és Rei del Carnestoltes se l’escolta amb més atenció un cop mort i a punt de ser cremat que no pas en vida.
Tot el muntatge de la Confraria de l’Enterrament és un gran espectacle i la tercera i darrera incògnita s’incardina amb una altra d’esperada: la de la Vella Quaresma de l’any que just al final de l’acte desvela la seva imatge.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris