Un pacient rep la vacuna del Covid d'AstraZeneca. Foto: R. Gallofré
Un pacient rep la vacuna del Covid d'AstraZeneca. Foto: R. Gallofré

Redacció / ACN

La Covid, 5 anys després: com està ara 'el bitxo'?

La covid continua "impredictible" i sense un patró d'estacionalitat clar cinc anys després, amb un hivern sense onada malgrat que al principi s'esperava un comportament com el de la grip

image
 

La covid-19 continua sense mostrar un patró d'estacionalitat clar cinc anys després del primer cas detectat a Catalunya, el 25 de febrer del 2020. Després de les set grans onades pandèmiques, l'última de les quals, l'estiu del 2022, el virus ha tingut pics durant les quatre estacions de l'any, si bé només superant els 100 casos per cada 100.000 habitants un cop. En una entrevista a l'ACN, la investigadora del BIOCOMSC Clara Prats explica que el SARS-CoV-2 continua sent "impredictible" un lustre després. Durant els primers temps de la pandèmia, diversos estudis apuntaven a un comportament com el de la grip, amb més casos els mesos de fred. Malgrat això, l'últim pic va ser l'estiu passat i aquest hivern pràcticament no hi ha hagut incidència.

Un dels estudis que va afirmar que la covid-19 era una infecció estacional, publicat l'octubre del 2021 per 'Nature Computational Science' i liderat per ISGlobal, explicava que l'expansió del virus està associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. L'article acadèmic subratllava la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d'adoptar mesures que promoguin la "higiene de l'aire".

Més de tres anys després, però, Prats afirma que "encara no es pot saber" si el virus és estacional com la grip o el virus sincicial respiratori (VRS), o bé si no té "un comportament tan marcat, tan estacional", que pugui fer preveure quan hi haurà una nova onada. Segons ella, en la dinàmica d'un virus, cinc anys encara és "un temps curt" per determinar-ne els patrons, així que encara no és clar si la norma serà un pic per any, dos, o comportaments més irregulars.

Pel que fa a les condicions meteorològiques, creu que és "complicat" determinar una possible correlació entre temperatura, humitat o altres paràmetres amb què el virus "es pot transmetre millor". Per ella, el factor humà també s'ha de tenir en compte, ja que, per exemple, quan fa fred es tendeix a passar més temps en entorns tancats i amb menys ventilació. En qualsevol cas, recorda que durant la desescalada de la primavera del 2020, s'esperava que l'estiu ajudaria a aturar la propagació del SARS-CoV-2 fins a la tardor o l'hivern, però, en canvi, els casos es van disparar en els mesos de més calor.

La grip s'imposa cada hivern i la covid és irregular

Així, d'ençà de l'inici de la pandèmia a Catalunya, el març del 2020, la covid va tenir una incidència més alta que la grip de manera ininterrompuda fins al desembre del 2022. Per l'eclosió del coronavirus, els diagnòstics de la grip els hiverns del 2021 i del 2022 van ser irrisoris en comparació amb la resta d'anys. Des de llavors, amb les set onades pandèmiques ja superades, els dos virus han seguit evolucions diferents la majoria del temps: la grip ha registrat taxes més altes cadascun dels tres últims hiverns, i la covid s'ha imposat la resta de l'any.

En alguns dels pics de les primeres cinc onades pandèmiques, fins a l'estiu del 2021, la incidència va superar els 500 casos per cada 100.000 habitants. En la sisena, resultat de la variant òmicron, es va disparar fins als 2.749 pels volts del Cap d'Any del 2022. I en la setena i última, es va arribar a una incidència de 585.

Gairebé sempre per sota dels 100 casos per cada 100.000 habitants

Des de llavors, les xifres només han passat de 100 diagnòstics per cada 100.000 habitants en una ocasió, el novembre del 2022. La covid ha fluctuat des de llavors a uns nivells molt inferiors als temps de la pandèmia –tot i que en algun cas arribant a una taxa d'infecció similar a l'epidèmia de la grip–, i només registrant lleugers pics tant a finals de la tardor i principis d'hivern el 2022 i el 2023, com durant la primavera del 2023 i l'estiu dels anys 2023 i 2024. De fet, les dades d'incidència de l'agost passat no s'han superat mig any després, ja que l'impacte de la malaltia aquest hivern està sent pràcticament inexistent, per primera vegada en cinc anys. En canvi, pel que fa a la grip, només és rellevant els mesos més freds, però es manté constant cada any, i el pic d'aquest gener ha estat el més alt de l'últim lustre, arribant a 295 diagnòstics setmanals per cada 100.000 habitants.

Per edats, en els últims tres anys, la covid sempre ha tingut una taxa més alta entre la gent de més de 60 anys –excepte durant la primavera de l'any passat–, però amb xifres que en cap cas han passat d'una incidència de 150 des de fa més de dos anys en aquest grup d'edat.

Segons Prats, aquest any hi ha "l'enèsima sorpresa" al voltant del comportament del coronavirus, ja que aquest hivern de moment no hi ha hagut cap onada a Catalunya –a alguns països europeus se'n va detectar una aquesta tardor, per bé que de "magnitud més aviat baixa". "Això no vol dir que no pugui pujar d'aquí a tres setmanes, un mes, dos mesos, tres mesos, o de cara al pròxim estiu, no ho podem saber", afegeix.

Per contra, recorda que en altres temporades, com la tardor-hivern de finals del 2023 i principis del 2024, van coincidir la covid amb la grip i el VRS, cosa que va ser "un problema pel sistema sanitari", mentre que algun altre any el pic d'alguna de les tres malalties "s'ha desplaçat" temporalment.

Records d'activitat "molt intensa" al BIOCOMSC durant la pandèmia

Clara Prats i la resta de l'equip del BIOCOMSC, vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), continuen fent de l'epidemiologia matemàtica un dels seus àmbits de recerca. El grup d'investigadors va esdevenir un referent en les projeccions de les primeres onades de la covid i, cinc anys després, ella té una mica de "boira" en el record d'aquells mesos perquè la feina del seu equip va ser "molt, molt intensa".
"Tothom va fer el que va poder: qui sabia cosir feia mascaretes, i nosaltres sabíem de números i teníem experiència fent models epidemiològics, així que aquesta va ser la nostra aportació", explica. A més, admet que "hi ha granets de sorra que es veuen més que d'altres, però tots van ser importants", i conclou expressant "satisfacció" amb haver-ho pogut fer.

Vacuna covid coronavirus 4 dosis salut. Foto: R.Gallofré
Vacuna covid coronavirus 4 dosis salut. Foto: R.Gallofré


Baixa la vacunació de la covid-19

D'altra banda, l'evolució de la cobertura de la vacunació de la covid-19 entre la població major de 60 anys i la de risc ha decaigut clarament després de la pandèmia. En la primera campanya convencional completa de vacunació (2022-23) després de l’arribada del vaccí l’any 2021, es va arribar a nivells de cobertura del 47% d’aquest grup de població a finals d’hivern del 2023. L’any 2024, també al març, el percentatge de vacunats havia caigut 14 punts percentuals, situant-se en el 33% del total. L’hivern d’aquest 2025 -amb dades fins a la 3a setmana de gener- els vacunats de covid majors d’edat i de risc tornen a minvar, i estan per sota del 30% a finals de gener.

Mentrestant, les dades de la xarxa SIVIC sobre vacunació del virus de la grip entre aquest mateix grup de població i risc mostren que no han fluctuat tant, si bé és cert que també han davallat una mica des dels anys de la pandèmia. A finals de la campanya 2020-21 la cobertura de la vacunació d’aquest virus respiratori se situava en el 46% de les persones grans i de risc, i dos anys després havia caigut fins al 38,7%. Amb dades fins a gener d’aquest 2025 la cobertura recula molt lleugerament, fins al 37,33%.

Per franges d’edat

La vacunació d’ambdues malalties per franja d’edat és molt diferenciada. En línies generals, el percentatge de vacunats de la covid aquest 2025 entre la població menor de 60 anys és inferior al 10%, quan a les acaballes de la pandèmia, és a dir, temps després de les primeres dues vacunacions massives, havia arribat al 15%. Pel que fa als majors de 60 anys (sense incloure-hi la resta de persones considerades de risc), la cobertura també ha davallat d'aleshores ençà fins ara: del 59% de vacunats d’aquest grup en la primera campanya, al 37% actual –amb dades fins al gener–.

En el cas de la grip, la incidència de la vacunació entre els menors de 60 anys no ha oscil·lat tant i és actualment del 21%, un punt menys que fa tres anys. En canvi, entre els majors de 60 anys sí que hi ha oscil·lació: de gairebé el 60% la campanya 2021-22, fins al 46% aquest mes de gener.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive