Capgròs
Les veus que alerten del perill que corre el litoral del Maresme amb el canvi climàtic, si no s'actua de manera urgent i contundent, no paren d'acumular-se. Les darreres, les dels Enginyers de Camins, que avisen que serà "molt difícil mantenir indefinidament" totes les platges catalanes per l'augment de temporals i de nivell del mar. Quelcom que tindrà efectes greus al conjunt del litoral però especialment al Maresme, on s'acumulen moltes infraestructures al seu front marítim. Una alerta que suma, per exemple, a la recent dels experts en emergència climàtica.
El Col·legi d'Enginyers de Camins ha demanat un "canvi de paradigma" en l'abordatge del litoral. Això és el que apunta un document elaborat per un grup de treball i coordinat per Agustín Sánchez Arcilla, director del laboratori d'enginyeria marítima de l'Escola de Camins de la UPC. Sánchez Arcilla diu que cal un pla que sigui "flexible" amb mesurs a curt i llarg termini per protegir el litoral i basat en solucions naturals per protegir la costa, com ara maresmes, davant les apostes tradicionals, com posar sorra, murs, esculleres o espigons.
El tram de Cabrera de Mar, sense un bri de platja pel Port de Mataró | R. Gallofré
En contra de les solucions proposades al Maresme
Quelcom que va en contra del que s'està treballant al Maresme, en base a la construcció d'un seguit d'espigons, amb una inversió milionària i que ha generat molta polèmica al territori, per intentar salvar la sorra de les platges. Quelcom que es realitza perquè la citada sorra és la barrera natural més efectiva per protegir totes les infraestructures de primera línia de mar, com ara la línia de Rodalies. Una línia que molts experts consideren "condemnada" arran dels efectes del canvi climàtic, però amb uns costos tan elevats per traslladar-la a l'interior que fins ara no s'ha trobat cap altra alternativa que intentar "protegir-la".
Tornant a les solucions naturals proposades, adverteix el coordinador del document, requereixen temps i "més espai" i podrien afectar passeigs marítims, vies del tren que passen a prop de la platja o edificis. Una de les solucions que plantegen és la creació de maresmes que protegeixin les platges. El nivell del mar està pujant quatre mil·límetres l'any l'última dècada, mentre en la dècada dels anys vuitanta era un mil·límetre. Davant aquesta realitat, el document del Col·legi d'Enginyers de Camins defensa que les solucions no poden ser les mateixes que abans i que cal que siguin solucions naturals les que protegeixin el litoral.
Consideren que cal eliminar barreres als corrents litorals de sediments per augmentar la capacitat d'aquests corrents de redistribuir els sediments segons l'onatge, recuperar espai darrere la platja per permetre l'avenç i el retrocés successius de la línia de costa associats a la redistribució constant de sediments i recuperar sistemes naturals de retenció dels sediments, com ara dunes amb vegetació a les platges o prats submarins. "Són solucions més lentes, però amb efectes més duradors i amb més capacitat d'adaptació als canvis en el clima marítim", argumenten.
Pèrdua de sorra a les platges del Maresme que posen en perill els seus passeigs marítims. Foto Ajuntament de Premià de Mar
Un rànquing d'actuacions prioritàries
Sánchez Arcilla avisa que les platges "poden desaparèixer si no es fa res", però remarca que no ha d'haver-hi "cap platja condemnada". "Si fem un pla, qualsevol platja es pot protegir o mantenir", indica. En el document, el Col·legi d'Enginyers de Camins defensa que cal un pla per protegir el litoral i que aquest ha d'incloure un "rànquing" amb platges prioritàries.
El coordinador del document admet que aquest rànquing "no serà del gust de tothom" perquè "ningú vol perdre", però reivindica que aquesta mesura permetria actuar "de forma proactiva". Aquest pla, indica, ha de ser "flexible" perquè a totes les platges no se'ls pot aplicar la mateixa solució. "Tampoc sabem com s'accelerarà el canvi de clima. Ha de ser flexible perquè si s'accelera més tinguem alguna sortida", remarca.
Des del Col·legi d'Enginyers de Camins reclamen coordinació de totes les administracions, les locals, la Generalitat i l'Estat, ja que tenen "competències complementàries" sobre com abordar la protecció i gestió del litoral.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (3)