Capgròs
Un fil viral a X ha posat sobre la taula un tema que ha despertat la curiositat de centenars d'usuaris: els municipis de Catalunya que han canviat de nom o han desaparegut des de finals del segle XIX. L'autor del fil, que ha rebut centenars de retuits i desenes de comentaris, ha compartit un mapa de 1897 que mostra com eren els termes municipals d'aleshores, i entre els més sorprenents hi ha diversos casos al Maresme.
"Avui he descobert aquest mapa que ens mostra els termes municipals que existien l’any 1897. Hi ha d’alguns que han canviat de nom, altres que ja no existeixen. Aquestes són algunes de les curiositats que he trobat". Així arrenca el fil publicat per Aleix Pérez, dissenyador i que es defineix com a "apassionat dels barris i de la ciutat de Barcelona". En aquest cas, però, la seva troballa fa referència al conjunt de Catalunya.
Avui he descobert aquest mapa que ens mostra els termes municipals que existien l’any 1897. Hi ha d’alguns que han canviat de nom, altres que ja no existeixen. Aquestes són algunes de les curiositats que he trobat ⬇️ pic.twitter.com/jW20PRqqsg
— Aleix Pérez (@aleixpf) February 12, 2025
El mapa en qüestió es pot consultar clicant aquí
Tal i com destaca l'usuari, una de les zones més curioses del mapa és la del Baix Montseny/Maresme, on s'hi troben termes municipals que ja no existeixen com ara Olzinelles, Montnegre o Hortsavinyà, municipis que ja no tenen reconeixement administratiu propi. Aquest últim fins a l'any 1929 era un municipi independent, i posteriorment va ser annexat a Tordera a causa de la despoblació.
Fragment del mapa al Maresme
A la comarca, a més, molts municipis han canviat de nom, com Sant Vicenç de Llavaneres, que avui és Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mataró (Cabrera de Mar), Sant Cristòfol de Premià (Premià de Mar) o Calella de la Selva (Calella).També destaquen els canvis en els municipis que avui se'ls coneix com De Mar i De Dalt (o de Munt), que al segle XIX prenien noms com Santa Maria i Sant Martí d'Arenys, Sant Joan i Sant Genís de Vilassar, o Sant Cristòfol i Sant Pere de Premià.
Mataró ja era Mataró
Els canvis en la toponimia dels municipis i regions al llarg de la història són quelcom molt habitual. En el cas de Mataró, al mapa en qüestió hi surt tal qual, perquè de fet el seu nom actual ja era d'ús comú cap als segles XIII o XIV. Però no sempre va ser així; anteriorment se la va conèixer com la Iluro romana, per passar a dir-se posteriorment Alarona i Civitas Fracta (Ciutat Freta). Els orígens del nom "Mataró" i la seva vinculació amb el nucli de Mata han estat objecte d'encesos debats històrics no del tot resolts encara.
Les respostes al fil viral
La troballa del mapa per part de l'usuari de X ha generat una onada de comentaris, on molts altres usuaris han aportat la seva visió sobre els canvis toponímics al conjunt de Catalunya. Alguns han compartit records familiars sobre antics noms de pobles, mentre que altres han destacat com aquests canvis responen a processos històrics i administratius com l'agregació de municipis o la voluntat de reforçar la identitat local.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (2)