Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament
Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament

Redacció

Mataró no vol oblidar la Covid i tot el que va suposar

Cinc anys després de l'inici de l'Estat d'alarma per la pandèmia, un acte simbòlic al monument a la Covid serveix alhora de record i d'homenatge

Aquest diumenge, Mataró va reviure la memòria d’un dels moments més durs de la seva història recent. Cinc anys després de l’inici de l’Estat d’Alarma, la ciutat no vol oblidar les víctimes de la Covid-19 ni l’esforç col·lectiu que va permetre superar aquell trasbals. Per això, davant del monument «Memorial Covid-19», es va celebrar un acte carregat d’emotivitat i respecte.

L’acte va girar entorn d’una ofrena floral que va escenificar el record per totes aquelles persones que van perdre la vida a causa del virus. Les flors dipositades al peu de l’escultura, que s’eleva al cel des del cor del Parc Central, simbolitzaven el dol compartit, la resiliència i l’agraïment a tots els qui van lluitar en primera línia durant la pandèmia: personal sanitari, cossos de seguretat, treballadors essencials i voluntaris.

Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament
Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament

 

El «Memorial Covid-19», obra de l’artista Pere Casanovas, es va erigir el 2022 com un homenatge perenne a les víctimes i als herois de la pandèmia. La seva estructura, una proveta de laboratori que s’alça sobre una base esfèrica, simbolitza la fragilitat de la vida, el poder de la ciència i l’esperança de futur. L’escultura s’ha convertit en un espai de reflexió i memòria col·lectiva, un lloc on Mataró pot recordar, retre homenatge i, alhora, mirar endavant.

Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament
Un moment de l'acte de record dels 5 anys de la Covid. Foto: Ajuntament

Pere Casanovas, al capdavant del seu taller d’escultura, ubicat a la ciutat de Mataró, ha estat una figura central en l’escultura pública de l’art català del darrer quart del segle XX. Nascut a Sant Miquel de Campmajor l’any 1943, i als 14 anys va anar a viure a Mataró. Des dels anys setanta es va obrir un taller d’escultura i s’ha convertit en un dels referents ineludibles de l’art català contemporani. Ha col·laborat amb artistes tan significatius com Antoni Tàpies, Pablo Palazuelo, Antoni Llena, Frederic Amat, Perejaume o Josep Guinovart, i està darrere de la majoria d’escultures públiques de Barcelona.

Amb aquest acte sentit, la ciutat ha reafirmat el seu compromís de no oblidar mai aquells dies foscos ni les vides que es van perdre. Un record viu, cinc anys després, en el cor de tots els mataronins.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaçfes clic a seguir i activa la campaneta

Comentaris (4)