L’Ajuntament de Mataró segueix defensant, a data d’avui, que cas de les presumptes contractacions irregularitats denunciades ara fa un any per una extreballadora municipal es redueix a un mer conflicte laboral que, com tants altres en corporacions públiques i en empreses, s’ha de resoldre per la via contenciosa-administrativa. Però la realitat és que a nivell judicial per ara no és així, ja que actualment hi ha dos procediments penals oberts vinculats a aquest afer i a aquesta persona, un per suposat assetjament laboral i l’altra per prevaricació i falsedat documental, amb una dotzena de càrrecs denunciats. Entre ells, alts càrrecs, funcionaris municipals i extreballadors del consistori. L'Ajuntament ha confirmat aquest dijous, dia 19, que es persona a les dues causes penals derivades de l'afer, tal i com va anunciar el setembre passat.
El consistori reitera que amb la informació que disposa avui no té motius per concloure que s’hagi fet res malament en aquest cas, fonamentant-se en les conclusions de la Comissió Informativa Especial creada per investigar la transparència dels processos de selecció de personal a l’Ajuntament, i en un informe de la Diputació. Els dos organismes inferien que els nomenaments havien estat transparents i que no s’havia detectat cap irregularitat en cap dels processos investigats. És a dir, que no hi havia hagut contractacions a dit, negant per tant les denúncies de la pròpia extreballadora, i que també han trobat eco en l’Oficina Antifrau i en Fiscalia.
Procediments oberts a dos jutjats per assetjament laboral, prevaricació i falsedat documental
Aquestes denúncies, però, han seguit els seus propis camins judicials. El mes de maig passat el Ministeri Fiscal va fer públic que veia indicis de delictes en les presumptes contractacions a dit de l'Ajuntament de Mataró, i va implicar una dotzena de càrrecs funcionaris i extreballadors del consistori en presumptes delictes de prevaricació, falsedat documental i assetjament laboral. Actualment, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Mataró té obert un procediment penal per presumpte assetjament laboral, i el jutjat número 5 un altre per prevaricació i falsedat documental. Els dos es troben en la seva fase inicial de diligències prèvies d’investigació de les persones denunciades, les quals encara no han declarat; s’espera que ho facin durant el primer trimestre de l’any vinent.
L’Ajuntament defensa la innocència i la bona praxis de les persones investigades, si bé no n’ha assumit la defensa,malgrat que entre elles n’hi ha que encara treballen per la corporació municipal. El que sí ha fet, però, és contractar per fer seguiment del cas a un dels advocats penalistes més coneguts del país, el gironí Carles Monguilod, amb un currículum on hi figuren la defensa de causes de personatges tan cèlebres com la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu; l'icònic delinqüent El Vaquilla o l'escriptor Javier Cercas. Un lletrat de prestigi i amplíssima trajectòria per fer front a les derivacions penals d’un afer que l’Ajuntament, tot i així, insisteix a circumscriure com a conflicte laboral, i pel qual la corporació municipal no ha estat citada ni investigada directament, com a tal, per part de cap jutge.
Façana de l'Ajuntament de Mataró
Accedir a informació del cas i “actuar en conseqüència”
El primer moviment que ha fet l’Ajuntament, a instàncies de Monguilod, és certificar allò que ja havia anunciat que faria: personar-se com a responsable civil subsidiari en les dues causes penals obertes. Així ho ha anunciat aquest dijous l’alcalde, David Bote, en una compareixença amb l’advocat i amb el primer Tinent d’Alcalde, Miquel Àngel Vadell. L’advocat ha apuntat que l’Ajuntament, com a persona jurídica i com a institució, “l’única manera que la llei li permet comparèixer és en qualitat de responsable civil subsidiari”. I que, per tant, la personació es duu a terme “no pas perquè intuïm que haurà d’acabar assumint aquesta responsabilitat civil” (En casos com aquests, les administracions públiques poden haver de complir el rol de respondre subsidiàriament dels danys causats pels penalment responsables dels delictes); sinó per “tenir informació sobre el procediment judicial i poder accedir a les diligències”.
“Compareixem per tenir informació sobre el procediment judicial i accedir a les diligències”
Bote, per la seva banda, ha defensat que la personació de l’Ajuntament es fa “per responsabilitat” i per “voluntat de col·laboració i transparència en defensa del bon nom de Mataró i de la bona fe dels treballadors, així com per conèixer la seva versió”. L’alcalde ha assegurat que “estem al costat dels treballadors, son professionals de prestigi que treballen des de fa molts anys al servei ciutadania, i que fins ara no han tingut oportunitat de poder explicar i compartir els seus arguments”, ja que encara no han estat citats a declarar. Malgrat defensar la seva innocència, a tenor del que manifestaven les conclusions de la comissió i l'informe de la Diputació, l’alcalde ha matisat que “si a mesura que avanci el procediment es demostra alguna irregularitat comesa, actuarem en conseqüència”. Quelcom que, ha insistit, entraria en contradicció amb “tot el que hem vist fins ara”.
L’Ajuntament confia, en tot cas, que les dues causes obertes s’acabin arxivant i no s’arribi a celebrar judici. Monguilod ha assenyalat que “l’espai judicial natural d’una suposada irregularitat en la tramitació d’un expedient administratiu és la via contenciosa-administrativa”, i que “no tota irregularitat administrativa equival a prevaricació, així com no tots els problemes en l’àmbit laboral són un cas d’assetjament laboral amb transcendència penal”. L’advocat ha donat a entendre que l’extreballadora ha portat el cas a la via penal perquè “una causa per aquesta via és molt més amenaçadora que una d’administrativa” per a les persones implicades, i ha mostrat la seva confiança que tinguin un recorregut curt. “Hi ha diligències prèvies que s’acaben arxivant perquè no hi ha motiu per obrir un judici”, ha recordat.
Votació al Ple de les conclusions de la Comissió Informativa
Les presumptes contractacions a dit
El cas es remunta a la denúncia presentada per una arquitecta municipal a l'Oficina Antifrau de Catalunya que hauria detectat diversos casos irregulars de contractació a l'Ajuntament de Mataró per via excepcional sense concurs previ; és a dir, a dit. Aquesta mateixa treballadora hauria estat cessada pel consistori com a represàlia, segons la versió de l'empleada, tot i la seva condició de protegida per Antifrau pel fet de ser denunciant d'un possible cas de corrupció; un extrem que l'Ajuntament nega, ja que assegura que en realitat no va obtenir la plaça de funcionària. En concret, la treballadora, llavors funcionària interina de l'Ajuntament de Mataró, va denunciar a l'OAC una desena de contractacions irregulars, que s'haurien realitzat com a contractes d'emergència segons la seva denúncia sense que s'acredités la urgència d'aquests procediments. Tres d'ells, a més d'un càrrec directiu, haurien estat contractats pel consistori per a realitzar l'Atles Urbanístic.
L'extreballadora va denunciar a l'OAC una desena de contractacions irregulars via contractes d'emergència
Antifrau, molt dur amb l'Ajuntament en tot aquest cas, va reclamar a l'alcalde David Bote, que es retornés el lloc de feina a l'alertadora de les possibles contractacions irregulars i ha amenal'Ajuntament amb sancions per ignorar els requeriments de l'organisme. L'arquitecta, mentrestant, també va traslladar el cas a Fiscalia, el mateix que va fer el grup municipal de Vox, que va presentar una denúncia per possible prevaricació administrativa. En resposta a les denúncies, la Fiscalia va acusar una dotzena de persones, treballadores i extreballadores de l’Ajuntament, per uns fets que podrien ser constitutius de quatre delictes de prevaricació, un delicte de falsedat en document públic comès per un funcionari públic, i un delicte d'assetjament laboral. Per tot plegat, va interposar les denúncies davant dels Jutjats d’Instrucció de Mataró, amb dues causes separades, que són les que ara estan obertes als Jutjats número 4 i número 5 respectivament en fase de diligències prèvies.
Un “conflicte laboral”
Durant tot aquest temps, l'Ajuntament de Mataró sempre ha negat l’existència de pràctiques delictives en la contractació de personal. Així mateix, ha defensat que no havia fet fora la treballadora malgrat la seva condició de protegida per Antifrau, sinó que no havia obtingut plaça després d’un procés selectiu d’estabilització d’ocupació temporal per a funcionaris interins. El consistori manifesta l’existència d’un conflicte laboral amb aquesta persona, desvinculat de les acusacions de pràctiques delictives, corruptes o fraudulentes en l’àmbit de la contractació pública de personal.
De fet, l’Ajuntament apunta que l’extreballadora ha obert una desena de litigis en el marc d'aquest conflicte laboral, en un dels quals el consistori ha estat condemnat a indemnitzar-la amb 49.000 euros per danys morals. Una sentència vinculada a qüestions com el buidat de funcions a la que se la va sotmetre i al canvi d'ubicació, quelcom que hauria generat malestar i conflictivitat laboral a la treballadora, però que no té relació directa amb les denúncies per contractacions a dit presentades per l'ex arquitecta municipal a l'OAC i a Fiscalia.
Aquest mateix dijous, dia 19, el primer Tinent d’Alcalde, Miquel Àngel Vadell, ha reiterat en la compareixença que “continuem pensant que el cas és un conflicte laboral, com els que existeixen a totes les empreses; som una corporació de 1300 treballadors i no serà ni el primer ni el darrer conflicte en aquest ajuntament”.
Els informes que exoneren l’Ajuntament
El passat mes de juliol es va fer públic un informe de la Diputació de Barcelona, encarregat per l'Ajuntament, que exonerava el consistori mataroní del cas de presumptes contractacions a dit i assegurava que el procediment va ser fet d'acord amb el marc legal vigent, tal i com va fer públic el govern municipal en el darrer Ple. A banda, al Ple municipal de setembre tots els grups municipals, a excepció de Vox, van aprovar les conclusions de la Comissió Informativa Especial creada per investigar la transparència dels processos de selecció de personal a l’Ajuntament. El seu dictamen, després de 9 mesos d'investigació indica que no es van produir irregularitats en diverses contractacions en el si del consistori, arran de les denúncies presentades per Antifrau i fiscalia.