Torre Barceló: la història del "monstre" i per què era inevitable construir-lo

Mataró ha començat a treballar en l'elaboració del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), document clau en la planificació urbana de la ciutat. Transmetre a la ciutadania la importància cabdal d'aquest procés és complicat, ja que parlem de d'una eina de marcat caràcter tècnic, molt complexa i feixuga. Però d'ella se'n despengen iniciatives i accions que acaben tenint un impacte ben directe i visible a ulls de tothom. El millor exemple que es pot posar en aquest sentit és la Torre Barceló, probablement l'edifici més polèmic de la història de la ciutat. El conegut com a "monstre" per un gruix considerable de la població és fill directe del POUM vigent i dels criteris que aquest pla va establir en el seu moment per al creixement de la ciutat. D'aquelles noces, aquests confits.

El POUM de 1996 previa la ronda Barceló com a nou eix central de Mataró

El Pla d'Ordenació Urbanística actual, i que ara es treballa per substituir, data de 1996. És a dir, de fa pràcticament 30 anys, quan el passeig marítim de Mataró encara no s'havia completat, el Port era una construcció recent i gairebé totalment desconnectada de la ciutat (no existia Laia l'Arquera ni el seu pas subterrani) i sectors com Via Europa-Nou Parc Central o Camí de la Serra no estaven ni dibuixats sobre plànol. Un dels plantejaments més destacats d'aquell document situava la ronda Barceló com una nova centralitat urbana, clau per a la connexió del nucli històric de la ciutat amb els nous sectors en desenvolupament al front marítim de llevant, com ara el Port, Iveco i El Rengle.

Concurs públic d'idees

Dos anys més tard, el 1998, en base al que dictava el POUM, l'Ajuntament va convocar un concurs públic d'idees per reurbanitzar la ronda Barceló. El projecte guanyador plantejava posar en valor un punt singular de la ciutat, allà on el circuit de rondes es troba amb el front marítim. En aquest encreuament s'hi plantava una "fita", una torre de 20 plantes d'alçada. Una aposta arquitectònica radical que volia dotar Mataró i el seu front marítim d'un nou punt de referència i un element identificatiu de la ciutat. L'encreuament de la ronda Barceló i l'avinguda Maresme, de fet, és el punt central exacte del front marítim, el qual presenta un desequilibri força mercat amb el vessant nord plenament desenvolupat des de fa dècades i el sud, amb els nous sectors d'Iveco-Renfe i el Rengle en ple creixement. 

La proposta resultava trencadora per Mataró, tal i com es veu 25 anys més tard en la seva materialització, però no presentava cap esquema especialment novedós, ja que existeixen exemples arreu, del present i de molts segles enrere d'edificis que s'eleven molt per sobre del seu entorn per complir, entre d'altres, una funció identitària. Un exemple proper en l'espai i en el temps és la Vila Olímpica de Barcelona, projectada a principis d'aquella dècada, que compta amb dues torres bessones (Hotel Arts i Torre Mapfre) com a referent simbòlic i reconeixible a l'instant. 

La torre de 20 plantes anava vinculada a un pas soterrat entre la ronda Barceló i el Port

Un cop escollit el considerat millor projecte entre tots els presentats en aquell concurs, l'Ajuntament va començar a treballar en la seva plasmació, i aquí és on es van iniciar els problemes de tota mena que han fet que aquella torre, ja dibuixada sobre plànol a finals del segle passat, trigués més de cinc lustres en erigir-se a la ciutat. Ho explica molt bé l'arquitecte Isidre Molsosa en un article recent a capgros.com. La qüestió clau és que, a més de la torre, la proposta urbanística guanyadora també plantejava un gran pas soterrat que connectés la ronda amb el port, sortejant l'N-II i les vies del tren, per relligar el port amb el conjunt de la ciutat. 

Qui ha d'assumir el cost?

Com va preguntar Josep Pla en la seva visita a Nova York, observant l'skyline de la ciutat des d'un vaixell: "Molt bé, però tot això qui ho paga?". Segons el que va establir inicialment la modificació puntual del pla general urbanístic que concretava el planejament de la Torre Barceló, el cost de l’accés de vianants al port, estimat en més de 6 milions d’euros, l'havien d'assumir els propietaris i promotors dels solars, a canvi de més edificabilitat a la zona, inclòs un augment de la xifra de plantes de la torre. 

Aquest sistema és el que, en urbanisme, es coneix com a equilibri entre beneficis i càrregues; és a dir, que els propietaris havien d'invertir en la millora de l'espai públic de la ciutat com a compensació dels beneficis que obtindrien de les promocions privades que desenvolupessin a la mateixa zona. Res de nou en aquest sentit; en el fallit projecte d'El Corte Inglés, per exemple, també es preveia una inversió milionària de l'operador comercial en aparcament soterrat, rehabilitació de bens patrimonials i altres millores al centre de Mataró.  

Els tribunals van eximir els propietaris de pagar el pas soterrat 

Però la cosa no va rutllar. Els propietaris van presentar desenes d'al·legacions al projecte i el van acabar portant als jutjats, quelcom que va paralitzar el projecte un bon grapat d'anys. Fins que el 2009 un jutge va dictaminar que no haurien d'assumir les citades càrregues externes, que incloïen el cost de la construcció de l'accés soterrat i la reurbanització dels carrers dels entorns. Com recorda Molsosa, es va suprimir l'obligació de costejar el pas soterrat, però no pas la major edificabilitat, de manera que els propietaris van obtenir més plusvàlues sense haver de donar cap mena de contraprestació a la ciutat. 

Mes problemes i endarreriments

A tot plegat s'hi va afegir un altre embolic ben propi de l'època: la fallida de promotores i la corrupció urbanística. L'any 2008 Construccions Riera, que s'havia d'encarregar de gestionar la construcció de la torre en terrenys propietat de Residencial Aurum, va presentar concurs de creditors. La firma, a més, es va veure relacionada amb el Cas Pretòria, amb nombrosos polítics esquitxats i vinculat a presumptes suborns i blanqueig de capital al voltant de diversos projectes a Santa Coloma de Gramenet o Llavaneres, entre d'altres. 

Finals de la primera dècada del segle XXI tampoc era el millor moment per impulsar projectes faraònics com aquest. La crisi del totxo tot just acabava d'esclatar, i les promocions immobiliàries van frenar en sec, a Mataró i arreu. El projecte de reparcel·lació del sector que va aprovar l'Ajuntament l'any 2009, que eximia els propietaris de les càrregues externes que havien d'assumir inicialment, mai es va arribar a concretar en res, i durant tota la següent dècada la ronda Barceló va ser un erm.

Finalment, coincidint amb una certa recuperació econòmica i amb un nou auge de la construcció que tornava a fer possible el desenvolupament de la zona, l'Ajuntament va aprovar l'any 2018 un nou pla de millora urbana de l'illa de la Torre Barceló. El planejament desvinculava la torre del nou accés al port, després que el TSJC hagués sentenciat en diverses ocasions que no es podien imputar els costos als propietaris.

Entre els anys 2018 i 2020 es va acabar dibuixant el projecte actual

També s'hi introduïen altres canvis. Si l'any 2009  es preveia la torre en una plaça pública deprimida respecte a la ronda de Barceló a la qual s’accedia en rampa des del pas soterrat de connexió amb el Port; el nou pla de 2018 eliminava elimina la plaça deprimida i reordenava un espai lliure al mateix nivell de la ronda de Barceló i l’avinguda del Maresme. La torre, per la seva banda, s'avançava uns metres cap a la façana marítima i guanyava esveltesa tot reduint la seva base, incrementant l’alçada original prevista de 22 pisos a un màxim de 26 plantes, que són els que ha acabat tenint l'edifici. Llavors, es va preveure amb planta circular. 

El pla, però, tampoc va prosperar, ja que després de ser aprovat inicialment, no es va continuar tramitant perquè els promotors de l'edifici van desistir tirar endavant el projecte. Però sí que va servir de base per al següent planejament, de l'any 2020, que ha acabat sent el definitiu. Entre els nous canvis introduïts, el més destacat era el perfil de l'edifici, que abandonava la seva forma circular i es plantejava com un gratacel que es descomponia volumètricament, amb plantes que reculaven de forma successiva, de manera que tenia molta més amplada a la base que a la seva culminació. També es modificava la relació de l'edifici amb l'entorn, plantejant la ronda Barceló com a zona de passeig respectant la seva amplada màxima, i augmentat l'espai d'ús públic a l'entorn de l'edifici protegit de La Farinera. 

La ronda Barceló i la nova estació

"Imaginem-nos com de diferent seria la percepció social que avui tindríem de la torre si anés associada i es construís alhora amb el gran pas soterrat previst inicialment", assenyalava l'arquitecte Isidre Molsosa en el seu article. Com que l'Ajuntament no té capacitat econòmica per assumir el cost de l'accés de vianants, però el segueix veient necessari a nivell urbanístic, s'ha empescat com a solució vincular-lo al projecte de la nova estació ferroviària de Mataró. D'aquesta manera, és ADIF qui acabarà finançant-lo, si tot va bé, perquè a més de connectar la ciutat i el port, també serveixi d'accés de vianants a la futura estació. 

L'any 2022 es va presentar el projecte, dissenyat pel prestigiós despatx d'arquitectes Batlle & Roig de Barcelona, i promogut per Stoneweg, una multinacional hispanosuïssa al darrere de grans projectes, entre ells la Copa Amèrica o el fallit museu Hermitage de Barcelona. I a principis de 2024 es va començar a aixecar l'edifici en si. Feia 25 anys que havien aparegut els primers dibuixos de l'immoble, però fins que aquest no va començar a prendre cos, i a enfilar-se molt ràpidament cap al cel, la ciutadania no va prendre realment consciència del que suposava. I també va esclatar la polèmica, com no podia ser d'una altra manera amb un gratacel com aquest. 

De lloguer a compra

Un dels elements més destacats de la promoció, tal i com es va destacar en la seva presentació, és que els 192 habitatges que contenia serien tots de lloguer, de cara a pal·liar la manca d'oferta en aquest àmbit. Però aquest pretés vessant social de la torre es va esmicolar quan el mes de maig passat la promotora anunciava que tots els habitatges en realitat es posarien a la venda. Malgrat que no es van donar detalls sobre aquest gir de 180 graus, fonts del sector ho van vincular al rebuig de les promotores immobiliàries a l'índex de topall del preu de lloguer aprovat per la Generalitat el mateix any.

El cost polític del projecte per a l'alcalde

Sigui com sigui, aquest canvi ha augmentat la controvèrsia a l'entorn de l'edifici, que genera escepticisme o rebuig entre una part important de la ciutadania. Molts assenyalen a l'alcalde, David Bote, com a principal responsable de permetre que es construís l'edifici, ja que al cap i a la fi és l'alcalde en el moment que s'està construint. A finals de l'any passat van aparèixer uns cartells contra el batlle, acusant-lo de fomentar l'especulació urbanística i impedir que hi hagi habitatge accessible a la ciutat, i vinculant el projecte de la Torre Barceló amb l'afer Can Fàbregas. Un fotomuntatge groller caracteritzava Bote com un caganer sobre la citada torre. 

El mateix dia que s'anunciava que tots els pisos serien de venda, s'organitzava una visita per a autoritats i premsa a la torre. Bote la va aprofitar per defensar l'edifici, definint-lo com a "obra emblemàtica" i "disruptiva" i assegurant que posa "la ciutat en el mapa". "Aquesta torre planteja reptes i suma: no hem de tenir pors, hem d’aprofitar les oportunitats”, va reblar.

"No fer la torre hauria tingut un cost per als ciutadans" va recordar l'alcalde

Les declaracions de Bote, però, també van tenir un contrapunt, que ha anat repetint tant en públic com en privat, quan s'ha referit a l'edifici. "Cal explicar a la ciutadania que no fer-la hauria tingut un impacte econòmic importat i un cost per als ciutadans", va assenyalar. És a dir, que haver frenat el projecte, haver impedit la construcció del gratacel, hauria suposat una indemnització immobiliària als propietaris que l'Ajuntament no es podia permetre. Bote va recalcar que aquesta torre "era al planejament des de fa molts anys", recordant el citat concurs d'idees de 1998 i els plans urbanístics que se'n van desprendre.

Dit d'una altra manera, Bote estava lligat de mans i peus pels compromisos previs adquirits durant les dècades passades per l'Ajuntament (governat, això sí, gairebé sempre pel seu mateix partit, el PSC), i no ha tingut més remei, durant el seu mandat, que tirar endavant el projecte, treballant perquè encaixés el millor possible tant en l'skyline de la ciutat com en el seu entorn més immediat. 

"Segur que hi ha gent a qui no li agrada", va afegir Bote. Una evidència que, segons l'alcalde, ha de servir per “generar un debat de la ciutat que som i de la que volem ser". "Mataró ha de tenir recursos per regenerar-se, per transformar-se i per donar respostes amb forma d’habitatge assequible i sense canviar res no podem respondre a aquestes necessitats", va afegir. Una referència a la necessitat, precisament, d'impulsar un nou POUM que substitueixi l'actual, i que, segons es podria interpretar de les paraules del propi batlle, plantegi solucions urbanístiques, arquitectòniques i de polítiques d'habitatge per a la ciutat diferents a la d'una torre de 26 plantes amb gairebé 200 pisos a preus de luxe (260.000 els d'una habitació, més de 500.000 els de tres) que a falta de pocs retocs per a ser finalitzada, ara per ara no convenç a gairebé ningú a Mataró.  

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta