Les Cinc Sénies demanen la paraula

La importància de tot l'espai agrari de les Cinc Sénies ha quedat subratllada en els darrers temps. Cada cap de setmana els seus camins semblen la nova Rambla de Mataró però més enllà d’aquesta invasió ciutadana (no sempre cívica, cal estar alerta) els darrers mesos han desembocat en una mena de cruïlla decisiva per aquest espai sense el qual no es pot entendre la capital del Maresme. Amb un historial d’anys i panys de defensa fèrria i allunyats (sembla que per sempre) els núvols foscos de l’especulació urbanística que durant anys van amenaçar l’espai agrari, el Ple Municipal de novembre va servir perquè tots els grups municipals donessin suport a una declaració institucional plena de plans de futur per les Cinc Sénies. La ciutat es fa seva, en essència, la feina de la recuperada associació agrària de la zona i de moment es carrega de bones intencions amb l’objectiu de la preservació, la millora, el desenvolupament i la gestió.

Les Cinc Sénies demanen la paraula, ocupant un terç del terme municipal de la ciutat i posicionant-se com un espai amb moltes potencialitats a nivell productiu i a benefici de la pròpia ciutat i la seva gent. “Per Mataró les Cinc Sénies aporten intel·ligència, perquè una ciutat ha de ser intel·ligent no només a nivell de tecnologia sinó a nivell de ser autosuficient en energia, recursos i aliments. L’espai agrari és una ampla extensió productiva, d’agricultura de proximitat que amb el seu màxim desenvolupament podria alimentar el 50 per cent de la ciutat amb fruita i verdura pròpia”, explica Josep Montasell, un dels membres de l’associació i una veu més que autoritzada per l’experiència professional al capdavant d’espais agraris. 

Mapa interactiu de les Cinc Sènies 

“És el moment de les Cinc Sénies perquè a tot Europa des del tombant de segle veiem com els espais agraris es revaloritzen, com es prima la proximitat i els productes deixen de ser anònims. La gent passa a conèixer i interessar-se per allò que compra i el principi de sobirania alimentària converteix en millor, per sostenible, el consum de quilòmetre zero”, raona. Tot el plantejament que tot just ara s’apunta (la declaració és un inici d’un camí llarg, que ha de recórrer la ciutat amb tots els sectors implicats) ha de suposar un rellançament de les Cinc Sénies des de molts punts de vista. Es calcula que actualment hi ha 750 hectàrees llaurades però que n’hi ha prop de 200 més amb les que es podria ampliar producció. “Les terres van buscades i cal reforçar la tasca de recuperació de finques” diu Montsell que demana també i en paral·lel anar difonent i aprofundint en el coneixement entre una part i l’altra de la ciutat: “Cal que tota la cultura agrària entri a la ciutat, tot és Mataró i cal que es conegui i es difongui més. És un camí que comencem, tot just”, explica. 

Com concretar les bones intencions

L’Ajuntament ha atès bona part de les peticions de l’associació agrària de la zona per definir en una extensa declaració tot el catàleg de propòsits per a posar en valor aquest espai. Òbviament és més eteri i menys concret que un programa tancat d’actuacions ja que, de fet, el model de gestió compartida és una de les principals novetats que es proposa. L’abordatge a les Cinc Sénies és integral i abraça diferents elements, des de la seva consideració com a patrimoni natural, conca alimentària de proximitat o el valor paisatgístic amb el mosaic característic que tant i tant bé s’aprecia des de dalt del Turó d’Onofre Arnau, panoràmica sensacional de Mataró que cada setmana rep milers d’ulls embadalits.

•  1. Preservar l’espai agrari de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix de la seva incorporació al procés urbanitzador de la ciutat.
•  2. Reconèixer l’espai agrari com una aposta estratègica de futur de la ciutat. Que Mataró s’obri clarament cap al seu espai agroforestal, a partir de la complicitat i reconnexió agrourbana per al desenvolupament sostenible.
•  3. Reconèixer i difondre l’activitat agrària professional com una activitat de proximitat.
•  4. Avançar la transició cap a pràctiques agroecològiques i a l’assoliment de sistemes de producció i consum locals més eficients i resilients que preservin els recursos naturals dins un cicle continu i n’optimitzin el valor al llarg de tota la seva cadena.
•  5. Crear la Taula Agrària de Mataró com a espai de participació d’agents vinculats a l’espai agrari de la ciutat, en el marc de la qual es puguin consensuar i coordinar les estratègies de protecció, ordenació i gestió comunes.
•  6. Elaborar el Pla Estratègic de Gestió de l’Espai Agrari (PEGEA), que ha de contribuir al desenvolupament de l’Anella Verda en l’espai no urbà de la ciutat.
•  7. Desenvolupar la gestió d’un banc de terres orientat a la intermediació público-privada que desbloquegi finques no conreades, doni resposta a la demanda de terres per part de la pagesia professional actual i afavoreixi la incorporació de nova pagesia.
•  8. Impulsar una política alimentària local encaminada a assegurar-ne la seguretat, la sobirania i la resiliència.

Quantes declaracions institucionals d’un Ajuntament acaben oblidades, esgrogueïdes pel pas del temps o directament esdevenen paper mullat? La gent de les Cinc Sénies amb més anys a l’esquena té prou experiència com per relativitzar el pes real d’un acord com el subscrit per tots els grups municipals o el camí que comença ara per un àmbit, el de tot l’espai agrari, en el que treballen dia sí, dia també. El President de l’associació agrària és Jaume Pera. Va ser ell qui en nom de l’entitat (que reuneix pagesos i veïns) va prendre la paraula en l’últim Ple del darrer mandat i també és qui concreta el que cal esperar a partir d’ara: “El més important de tot és que realment sigui un canvi de mentalitat, que les Cinc Sénies deixin de ser el pati de darrere de res o de ningú i que ens deixem de mentalitat tan urbana de pensar que on s’acaba l’asfalt s’hi acaba la ciutat”, assegura.

Pera espera que, a llarg termini, realment es noti el canvi del que s’impulsa ara. Sense posar aigua al vi, creu que “és a nivell de tot l’estat que falta mentalitat per afavorir i protegir la productivitat dels entorns agraris” però aprecia especialment els esforços fets en els darrers temps per l’Ajuntament i especialment la Rosa Busqué per mirar de conèixer amb més detall tot l’espai agrari, les seves delimitacions, propietat o realitat. “De fet el que falta és coneixement i el que està per veure és com es concreta tot el que s’apunta en aquesta declaració d’ara, més a llarg termini”. De “petites coses que també són importants i que poden ajudar a millorar l’imatge i la percepció de la zona” creu que en poden començar a arribar aviat. Des d’arranjament de camins, neteja d’abocaments, senyalitzacions o reconsideració d’aspectes com la gestió forestal.

Posar les Cinc Sénies “al servei de la gent”

Jaume Pera té clares diferents opcions de futur. Des de solucions a possibles problemes hidrogràfics (tot i que aquest 2020 ha estat de gran excedent de precipitacions, l’abastiment d’aigua és una de les amenaces de la zona) o iniciatives de reforç d’una certa cultura agrària o alimentària a nivell local. Al cap i a la fi, ell ho resumeix de manera molt fàcil: “Fer de totes les Cinc Sénies una zona molt més productiva a nivell agrari no acaba per ser un element d’incentiu de la pròpia pagesia, que també ha de viure, al cap i a la fi del que es tracta és de posar una part de Mataró al servei de la gent de la mateixa ciutat”.

Deia Gabriel Celaya que la poesia és una arma carregada de futur. No cal posar-se poètics, sinó fer cas del ‘momentum’ de revalorització de les Cinc Sénies per fer una analogia i conferir-li a la pagesia, al conreu de la terra agrícola, grans possibilitats futures a Mataró. Perquè hi ha molta terra erma i només fan falta mans i projectes per posar-les en funcionament. No és fàcil però també hi ha exemples que reforcen el paper que els joves poden tenir en aquest nou rumb a la zona agrària de la ciutat. La gent del Bròquil, que treballa des de Can Lluch, en són un bon exemple. Aquesta empresa, que juntament amb 9 explotacions més formen part de la cooperativa EcoMaresme, és l’exemple d’haver tornar a la pagesia per part d’una família que ho havia deixat de fer. Un reforç positiu o indicatiu d’alguns dels camins que ara es volen incentivar de tornar a emprendre.

Elm Pou va decidir fa 10 anys treballar la terra i recuperar una activitat que dues generacions enrere de la seva pròpia família havia quedat escapçada. Són l’excepció, de moment, de la norma imperant a les Cinc Sénies on les terres conreades o bé són de pagesos que no han deixat l’activitat o bé són explotades per nous pagesos de fora. Els del Bròquil són els joves i iniciar la seva activitat no els ha resultat fàcil.

“Nosaltres hem fet una aposta per treballar cada cop més terres, bo i les reticències dels propietaris. Estem envoltats de terres propietat d’arquitectes o constructors que les tenien per a especular i en alguns casos ha estat amb nosaltres que segons qui ha sabut que tenia propietats aquí”, explica Pou. El Bròquil, que és productor i venedor amb presència al mercat de la plaça de Cuba (com altres pagesos de la zona, emparats pel paraigües de ‘Collits a casa’) ha aconseguit recentment entrar a treballar a una nova lleixa, una hectàrea que dobla la seva capacitat. I ha estrenat un planter nou.

Compostatge propi per completar el cicle

El darrer projecte obert pel Bròquil, en la línia de treballar la terra de les Cinc Sénies és un ‘goteo’ (un micromecenatge) per poder generar el propi compostatge ecològic. Pou explica que ha de servir “per donar bona alimentació a la terra perquè aquesta alimenti les plantes. És una opció circular perquè part del que ens dona la terra esdevingui nutrients per la terra”. Així s’aprofiten restes vegetals, forestals i animals pròpies, per autoproduir compost ecològic d’alta qualitat i amb un mínim impacte mediambiental.