L’admirador mataroní de Cervantes

Al cementiri dels Caputxins de Mataró pot veure's, a l'esplanada de l'entrada, a la banda est, un panteó on hi ha enterrat en Pere Sans i Falguera. És un panteó ple d'allegories a la immortalitat de l'ànima i a la humanitat, però sobretot a l'escriptor Miguel de Cervantes, de qui enguany se celebra el quart centenari del seu llibre més emblemàtic, el Quixot. Al panteó es poden llegir algunes d'aquests inscripcions: «A Cervantes. Aquest és el meu homenatge últim a Cervantes. Ofrena al·legòrica: Perquè crec en la immortalitat de l'ànima, aquestes lletres senzilles que de tot cor escric són d'amor als humans que a la terra vivim, als que hi visqueren, als que hi viuran i principalment a la dolça causa de l'existència universal. P Sans (escenificador de El Quixot)». O una altra que diu: «Per a glòria de Catalunya i del meu poble. Voldria que aquesta ofrena al·legòrica brillés sempre a Mataró». I en la làpida de terra va voler deixar escrit també les seves profundes creences religioses: «Família Sans. Des d'aquí abracem al món sencer. No ens despedim perquè tots som immortals».

I és que aquest mataroní, nascut l'1 de maig del 1899, va escriure no una sinó quatre adaptacions teatrals de la novel·la. La primera referència que així ho testimonia va sortir publicada al periòdic Mataró el 4 de setembre de 1945 en un article titulat «Un mataronés lleva el Quijote a la escena».

El periòdic reprodueix un escrit de la revista Barcelona Teatral on es destaca la singularitat de l'obra de Pere Sans, de qui diu que era un «viajero incansable que ha recorrido durante más de un cuarto de siglo, casi todas las rutas de Europa, forjándose con su dinámico temperamento artístico, su característica personalidad. (...) Esta segunda adaptación del libro inmortal que ahora nos ofrece es el fruto de los desvelos de su vida, pletórica de entusiasmo literario, y el compendio justipreciado de su excelente virtud. Consciente de la responsabilidad de mi empresa –nos dice– he invertido cerca de cuarenta años el componer una obra de ochenta páginas». El periòdic Mataró acaba dient: «Nosotros no tenemos más que añadir, que don Pedro Sans Falguera es hijo de nuestra ciudad y por este motivo nos sumamos cordialmente a los buenos deseos de triunfo que el referido semanario teatral le dedica».

Quatre versions
L'any 1990 Pere Sans es va presentar a l'Ajuntament de Mataró per lliurar quatre exemplars de cadascun dels llibres que havia fet sobre El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha.

El primer data de l'any 1945, una obra teatral de dos actes dividits en 18 quadres. El segon és de l'any 1967 i és una adaptació teatral i cinematogràfica amb un pròleg i 40 capítols de la vida de l'adaptador. El tercer, del 1973, és una «síntesis de la sensacional y auténtica vida ejemplar de Carolina Pacharó». I el quart i darrer exemplar és de l'any 1986 i és una versió teatral escenificada del Quixot en dos actes dividits en vint quadres.

Pere Sans i Falguera havia anat adaptant amb el pas del temps la seva gran obra com l'escenificació de les aventures del Quixot.

Els quatre volums que es poden trobar a l'Arxiu Municipal porten la mateixa dedicatòria: «De tot cor faig donació d'aquest llibre a l'Excel·lentíssim Ajuntament de Mataró, confiant en que a través del temps es guardi com exquisida prenda cultural en el lloc que millor s'estimi del meu poble».

Tres anys després, el 1993, Pere Sans i Falguera, resident a Barcelona, demana permís a l'Ajuntament de Mataró per construir el seu panteó. Té 94 anys i escull el lloc on vol ser enterrat així com les inscripcions que vol que hi hagi. Encara va viure tres anys. Sans va morir a Barcelona el dia de Nadal del 1996 als 97 anys d'edat.