Mura: un poble tan preciós que sembla de mentida

Dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac hi trobem un poble medieval, tranquil i ideal per passejar: és Mura

Hi ha coses que semblen que no puguin ser. Paisatges que semblen pintats a l’oli o racons d’aquells que si no te’n refies piques amb els nusos del puny, que no siguin de cartró pedra. Hi ha simbiosis que semblen ideals entre construcció i entorn, marrons que casen perfecte amb el verd de la vegetació i el blau del cel. Hi ha nits que més que enfosquir semblen un vernís sobre el que veiem i llunes que són la cirereta d’un pastís en forma de lloc.

Mura és un d’aquests llocs. I el tenim a una horeta i escaig del Maresme. Fins i tot sort, que sembli una mica rebuscada i amagada, al Bages més proper al Vallès.

(* Als més vells pot ser que els soni el nom del topònim. Quan tots els telèfons del país cabien en una doble guia, la primera divisió començava per les cases d'Abrera i acabava amb les de Mura. Quedi constància del record arqueològic que suscita, el nom. )

iStock 884827066 — Carrers per passejar i perdre's-hi

Un poble preciós, una bona passejada

Mura respira un aire impropi d’aquest segle, sembla un testimoni d’antic o un decorat de pel·lícula. Tot té la seva trampa i és que més enllà de ser un conjunt de racons preciosos que conviden a la passejada tot i l’incessant de pendents de la caminada, també és el que és: una atracció turística i un nucli cuidadíssim precisament perquè se n’escriguin ratlles com aquestes.

Mura són tot de cases disposades i encaramades al verd del Parc Natural. Un pessebre de debò, quasi. Un aire medieval en què la pedra és protagonista. Empedrats els camins i les cases, color de teula i aïllament acústic. Sensació de muntanya ben a la vora de la realitat urbana. Una mena de parèntesi temporal, estètic i sensorial.

Mura està literalment farcida de cases de turisme per estar-s’hi en família o grup. És un casament que s’hi ha celebrat i els nuvis busquen la foto perfecta amb la posta de sol. Mura és precisament quan fosqueja i els taronges són protagonistes i eixorda, de preciosa i il·luminada quan és de nit.

Protagonista de la Guerra de Successió amb nom propi per una batalla important, Mura ha tingut l’encert de conservar bona part de l’arquitectura de llavors i haver-se salvat dels desvaris salvatges de l’urbanisme modern. Mura es resumeix en el paratge del Puig de la Balma, una paret impossible que té adossades construccions. Tot té aquest punt de lego antic que ha anat evolucionant, de diàleg entre arquitectura i natura. Una coherència preciosa.

Mura és un tresor on el temps es fa dòcil i agradable. Una escapada de dos o més. Anar-hi és el que cantaven els Pets: una estona de cel.