Capgròs
Quan arriba el Nadal, a moltes taules catalanes es serveix un plat que és gairebé un símbol de la festa: l’escudella i carn d’olla. Però l’escudella és molt més que un únic plat universal; a cada racó del territori trobem variacions d’aquesta recepta tradicional que aporten nous sabors, ingredients i maneres de cuinar-la. Cadascuna d’aquestes variants representa l’essència de la seva regió i és un testimoni de la diversitat culinària de la nostra terra. L’escudella i carn d’olla, en totes les seves variants, ens recorda que la gastronomia és un reflex de la cultura i de l’entorn de cada regió. Així doncs, aquest Nadal, més enllà de l’escudella tradicional, val la pena explorar i tastar les diferents versions d’aquest plat tan nostre. Al cap i a la fi, cada cullerada és una petita celebració de la diversitat gastronòmica i cultural que tenim a l’abast.
A continuació, explorarem cinc tipus d’escudella que mostren aquesta riquesa gastronòmica i cultural: l’escudella de blat de moro escairat del Berguedà, el putxero valencià, l’ollada de la Catalunya Nord, l’olla aranesa i el cocido madrileny.
1. L’escudella de blat de moro escairat del Berguedà: un tresor autòcton
Si parlem d’escudella de blat de moro escairat, parlem del Berguedà. Aquesta variant única és gairebé desconeguda fora d’aquesta comarca, ja que depèn d’un ingredient molt particular: el blat de moro escairat. Aquest blat de moro és especial perquè ha passat per un procés d’escairat, és a dir, se li ha tret la pellofa en molins tradicionals, donant-li un color blanc característic.
El blat de moro escairat és l’estrella del plat, aportant un gust i una textura inconfusibles, amb una fermesa al centre i un embolcall tendre i aromàtic després de la cocció. En aquesta escudella, el blat de moro substitueix altres elements que solen ser més habituals, com la pasta o les patates. S’acompanya de carn de porc, especialment cansalada, que li dóna un caràcter greixós i contundent, ideal per combatre el fred hivernal de la comarca. Aquest plat, gairebé com un “caldo de crispetes”, tal com alguns el descriuen, no és només un menjar; és un símbol de la cultura berguedana.
2. El putxero valencià: l’escudella del sud
Al País Valencià, trobem el putxero, un plat que comparteix l’essència de l’escudella catalana però amb un toc mediterrani. El putxero inclou una gran varietat d’ingredients com cigrons, carn de vedella, gallina, i fins i tot pilotes (mandonguilles fetes de carn picada). El brou es cuina lentament, concentrant els sabors, i sovint es serveix en dues parts: primer, la sopa amb fideus o arròs, i després la carn i els llegums, acompanyats de patates i verdures.
Una particularitat del putxero és l’ús d’espècies com el safrà, que li dóna un color i un aroma distintius. Aquest plat és molt popular en festivitats i reunions familiars, ja que és abundant i permet que tothom quedi satisfet. Al ser una recepta tan flexible, cada família valenciana té la seva pròpia manera de preparar-lo, creant versions diferents del putxero segons la tradició familiar.
3. L’ollada de la Catalunya Nord: sabor pirinenc
A la Catalunya Nord, a cavall entre França i Catalunya, trobem l’ollada. Aquest plat és el parent pròxim de l’escudella catalana però amb influències franceses. Els ingredients principals són les verdures, com la col, els naps i les pastanagues, que es couen a foc lent amb carn de porc i vedella. A diferència de l’escudella tradicional catalana, l’ollada no sol incloure pasta o arròs, sinó que es centra en les verdures i les carns, donant com a resultat un plat amb un sabor intens i una textura rica.
L’ollada és un plat robust i ideal per a l’hivern pirinenc, pensat per escalfar el cos després d’una llarga jornada de treball o d’un dia de fred intens. La cuina de la Catalunya Nord ha conservat aquesta recepta com una autèntica tradició i, en moltes cases, és un plat que només es prepara per Nadal o per festes especials. Aquesta ollada és, doncs, una versió més “rústica” de l’escudella catalana, amb menys artificis però amb tota la potència del sabor autèntic de la terra.
4. L’olla aranesa: tradició i muntanya
Des de la Vall d’Aran arriba una altra variant de l’escudella: l’olla aranesa. Aquest plat és una autèntica expressió de la cuina de muntanya, ideal per a les fredes temperatures del Pirineu aranès. La recepta inclou ingredients com col, cigrons, patates, arròs i diferents carns, incloent-hi confit d’ànec, que li dona un sabor i un aroma molt particulars. La carn d’ànec, present en la cuina aranesa des de fa segles, fa que aquesta escudella tingui una identitat pròpia.
Una de les particularitats de l’olla aranesa és que es cuina molt lentament, deixant que els ingredients es fusionin en un brou ric i substanciós. A l’Aran, aquest plat és considerat una joia culinària, gairebé una delícia ritual que es consumeix en ocasions especials i en celebracions nadalenques. Cada cullerada d’olla aranesa porta amb si l’essència del paisatge pirinenc i el sabor de la tradició ancestral.
5. El cocido madrileny: un clàssic castís
I finalment, sortint de les terres catalanes, trobem el cocido madrileny, potser el plat de cullera més emblemàtic de la capital espanyola. Com en el cas de l’escudella, el cocido madrileny es serveix en diferents etapes: primer el brou, que es pren com a sopa amb fideus, després els cigrons i les verdures (generalment col, pastanagues i patates) i finalment la carn, que inclou diferents tipus com el pollastre, el xoriço, la cansalada i el pernil.
El cocido madrileny és un plat de sabor profund i intens, amb un toc fumat que li donen els embotits i el pernil. Es tracta d’un plat contundent que es va fer popular entre les classes treballadores de Madrid, i que ha esdevingut un emblema culinari. És una recepta pensada per satisfer i reconfortar, especialment a l’hivern, i que segueix tenint un lloc privilegiat a les taules nadalenques de molts madrilenys.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris