10 consells imprescindibles si vols anar a la Patum de Berga

Ja hi som. De dimecres 7 a diumenge 11 el món i el temps s’atura a Berga per a molta gent. Pels berguedans, òbviament. De capital o de comarca. Però també per moltíssima altra gent que sap que la celebració ve associada a un nom que esvera, emociona i captiva: el de la Patum.

Diu la llegenda que el dimecres de Patum a les dotze en punt (segons el rellotge de la Plaça de Sant Pere, res d’horaris unificats per satèl·lit!) se sigui on se sigui si un s’hi fixa i para l’orella a terra sentirà el Tabal que comença a sonar. El Tabal presideix la Patum i de fet l’onomatopeia del seu so va originar l’actual nom d’una festa de l’octava de Corpus que abans es deia la Bulla. El Tabal fa Pa-tum! Pa-tum! Pa-tum! i més o menys el cor dels milers de persones que en gaudeixen (o la segueixen a la distància) també evolucionen a aquestes batzegades.

Corpus vol dir Patum. Ull, perquè de festes de Corpus n’hi ha moltes, diverses i variades.Des de l’ou com balla a l’espectacular celebració de València, el de Solsona o el de les Enramades de Sallent o Arbúcies. El de Reus, més petitó, també és màgic. Però cap d’aquests té la prèdica ni l’anomenada del Corpus berguedà. 

La Patum tornarà a ser massiva i desbordant. Aquesta ha de ser la primera premissa per si s’hi vol fer cap.  Hi haurà molta gent. Potser si no hi has anat mai no és pas bona idea. Però tenim llibertat de moviments. Per això més val fer concatenada una guia de consells, quasi més preventius que reals, per si t’hi atreveixes. 

Aquestes són les 10 coses que has de saber abans d’anar a Patum. 

1. La festa és dels berguedans i tu ets un pixapí.

La Patum és de Berga i de la seva gent. De la comarca, també. La seva celebració motiva el retorn al municipi natal de tots els que n’han marxat per viure i treballar, per tant és un berguedans en sentit ampli. No facis cas de qui diu que no són hospitalaris: hi ha de tot però per norma general són encantadors. Això sí, tu pots arribar a comportar-te com un patumaire però si no ets berguedà no pateixis que en algun moment et diran, cantaran i blasfemaran com a pixapí. I no, no cal que siguis de Can Fanga ni que esmercis estones ni esforços en argumentar res. No ets berguedà, ets pots quedar però ets pixapí. I això no es discuteix.

2. No és una festa major i no és un correfoc.

Si vas a Patum vas a una cosa diferent del que vagis a altres llocs en motiu del sant patró de torn. No és una Festa Major i encara que per la tele ens ensenyin sempre les mateixes imatges fes el favor i no diguis que vas a un correfoc perquè no hi té res a veure. La festa té uns codis, uns actes i un sentit ben diferent i singular. No en teoritzis ni descriguis i encara menys en pontifiquis si no en tens ni idea.

3. Sí, són figures i comparses ballant música de banda.

Si l’has vista mai per televisió o gravada, a les notícies o fins i tot si hi has estat i viscut i li busques tres peus al gat és probable que no els trobis perquè no n’hi han. Sí, la Patum famosa no és altra cosa que les seves comparses, a la Plaça o pels carrers del barri vell  de Berga, fent salts (que és com se’ls hi diu als balls) amb tothom passant-ho bé acompassadament amb música de banda especial i enganxosa (la salsa de la festa). Sí, en mataroní podríem dir que és com una mena de Dormida repetida o, més fàcil, ens pot recordar el No n’hi ha prou! de Les Santes que n’és una còpia descarada. Sí, no hi ha més. La festa és això i aquesta és la seva gràcia.

4. Calça’t bé i porta el barret.

Si ets dels que vas amb xancletes, sandàlies o bambes lleugeres ara que fa calor ni se t’acudeixi comparèixer als actes de la Patum calçat així. Allà se salta, allà se’t trepitja, és probable que caiguis, que et destalonin. Calça’t bé, amb bamba alta o de xiruca. Ben lligada. I porta barret. Les guites no s’estan de res i en qualsevol moment et pot fer servei. Per cert: el barret es porta penjant al davant i no al darrere. La raó? Amb tantes empentes i atapeïment te’l poden estirar i t’escanyarien.

5. Et trepitjaran i t’empenyaran, no et queixis.

Ara que ja vas ben calçat, entendràs per què. A la Patum, ja ho hem dit, et trepitjaran. T’esclafaran. T’empenyaran. T’apartaran. Semblarà que t’ofeguis. Per la força passarà una guita o s’obreirà un ‘ruedo’ a plaça. Aniràs d’una punta a l’altra, la marea humana se t’endurà i potser et sembla que no hi voldràs ser. No et queixis. Saps allò de qui no vuglui pols que no vagi a l’era. La Patum és l’era, amic.

6. Què és cada dia?

L’esquema de la festa és la cosa més fàcil del món. Dos tipus de dies diferents que es repeteixen. Dimecres és igual que dissabte, dijous és igual que diumenge. Dimecres i dissabte, passacarrers. Només el Tabal, les guites, les maces i els gegants, amb la banda. Dijous i Diumenge, dies de Patum grossos: Patum de Lluïment al migdia i quatre salts complets de Patum a la nit. Llavors és quan surten els Plens i tot s’omple de foc. Divendres, al mig de la festa, és el dia dels nens. La Patum infantil. Escola de festa. Impagable, aneu-hi amb la canalla.

7. No busquis lògiques, presses, ni horaris

Els actes tenen una hora, però no hi ha pressa. Els passacarrers se sap per on van, però semblen descoordinats. La Patum funciona com a espetegades, seguint un ordre però avançant a estones, ritmes i idiosincràcies disperses. No t’atabalis buscant altre lògica que el tot flueix. Enveja-ho.

8. Vigila amb la barreja i tasta el mau mau.

Tot i que no sigui gaire ben considerat com a eslògan, allò de ‘Patum i mam’ té fonament. Amb tantes hores, tant de carrer, tant de desvari i tanta gent realment els glops formen part de la festa i hi ha begudes pròpies. Beu-les amb moderació. Especialment la barreja, combinació de moscatell i anís sec que per més que sigui propi et pot estomacar quan surtis assedegat d’un salt atapeït. En venen freda a litres, però vigila. Fes gotets i espaiats en el temps. La recomanació és no abusar-no o no te’n recordaràs. L’altre mam propi, que a més d’un ens té el cor robat, és el mau mau. Senzill com beure a galet d’un porró la barreja freda de vermut i gasosa. Bo, fresquet, entra fàcil, dolcet. Sublim.

9. No ets d’aglomeracions? Ni t’ho plantegis

Si has arribat a aquest punt i encara tens dubtes de si anar a Patum quan resulta que ets una persona amb fòbia a les aglomeracions doncs fes-t’ho mirar perquè tens la comprensió lectora atrofiada de valent. Que no, que no hi ha calma ni lleugeresa d’espai en cap moment. Res. Nanai. Tu no.

10. Informa’t d’on vas i el per què: és Patrimoni de la Humanitat.

No cal arribar als extrems d’autèntiques rates de biblioteca i Youtube, que se saben els anys documentats de cada comparsa, el recitat dels No-do dedicats a la festa o exactament tot el relacionat amb l’univers especial d’aquesta festa, però informa’t una mica. Vas a una festa Patrimoni de la Humanitat, única i inconfusible. Digues a les comparses pel seu nom, coneix com ballen. No siguis pòtol i mira d’entendre el que passa a Berga per Corpus. I si en tens ganes, amb respecte, sobretot del sobretots: gaudeix-ne i fes-ne gaudir la resta.