Cinc raons per no perdre’s la mataronina ‘Amors’ a Barcelona

Els ‘Amors’ mataronins estan fent temporada a Barcelona. I només això ja és notícia. L’obra escrita i dirigida per Pere Anglas es va estrenar l’estiu passat a Mataró, a Can Boet, i ja des de llavors se li va veure una característica especial. Quelcom diferencial que ha fet que hagi acabat arribant a la capital catalana i fent parada i fonda al Teatre Gaudí. Fins l’1 de maig es pot veure. I de moment l’anomenada que va agafant parla molt bé d’ella. Èxit de públic i de crítica.

• Compra entrades per 'Amors' clicant aquí

Amors és una obra normal però no és un muntatge més. Va néixer d’un encàrrec de la regidora de joventut i feminismes i l’Aula de Teatre a Pere Anglas i amb un propòsit de visibilització de la diversitat sexual i de gènere. Aquesta és la motivació, la causa, l’origen. La conseqüència, com es va poder veure quan es va estrenar a Mataró, és un molt bon producte que captiva, diverteix i fa barrinar al públic que se’l veu. Que permet col·lectivitzar situacions, dubtes, decisions, renúncies. Una manera amable, teatral i poderosa de portar a escena la realitat. Tan senzill i tan poderós com això.

Si sou dels “jo és que anar a teatre, no sé…”, si tendiu a cagadubtes o si us creieu allò de que “el teatre és massa car”, escolteu. Són només 14 euros i les entrades es poden comprar aquí.

Cinc raons per no perdre’s ‘Amors’:
 

Perquè la sinopsi ens podria passar a tots

Hi ha arguments d’obres de teatre que són ben estranys amb històries ben recargolades. Que vas al teatre, pot agradar o pot no agradar, però que no sents la sinopsi com a propera. A ‘Amors’ el punt de partida és un que pràcticament hem passat tots. Una retrobada, un grup d’amics, la sensació que el temps passa i canvia, que potser és el darrer cop. La sensació de darrera oportunitat i el vertigen del punt d’inflexió. Aquells moments de joventut en què es va decidit endavant però no se sap ben bé cap a on. Jugant i bevent, preguntant-nos i fent-nos a nosaltres mateixos. Ens podria passar a tota perquè ens ha passat a tots.

Perquè el missatge que transmet és ben poderós

Amors triomfa per la veritat que transmet, per una raó comprensible. Parla d’amors, de plaers, de desig. I convida a buscar el camí propi en el que es puguin canalitzar i conjuminar aquests, amb l’amistat, amb el respecte pel que és cadascú. Que poderós, per simple, que és un missatge de buscar-se i realitzar-se fora de les frases buides de coaching barat, simplement pel camí de la recerca, la relació i l’aprenentatge. També des de l’experimentació i l’honestedat. Surts d’Amor entenent la societat menys pautada i més lliure.

Perquè està aconseguint grans crítiques

Si diem que ‘Amors’ és la pera des de Mataró ens poden acusar de localistes amb el cul venut. Però ha estat començar a Barcelona i recollir elogis quasi unànimes. Els crítics de mitjans com Europa Press, Voltar i voltar o Clip de Teatre n’han parlat molt i molt bé. Però la millor de totes és la de Jaume Forés a Núvol (llegiu-la!) que assegura que “Pere Anglas, tenia la missió de crear una peça adreçada als joves amb la finalitat de promoure la sensibilització envers la diversitat sexual i se’n surt amb escreix amb una proposta amable, divertida i un xic nostàlgica que, sense caure en estereotips, s’endinsa en les diferents maneres d’estimar-nos”.

Perquè és una obra 100% mataronina

Mataró és una ciutat que sovint es considera a si mateixa immunodeprimida culturalment. I massa cops hi ha quadre clínic que ho corrobora. Però aquí no. I quan això no passa és notícia. Amors és una producció i alhora una senyora lliçó 100% mataronina de com plantejar teatre amb contingut. Dramaturg i director local, actors en vies de professionalització d’aquí, producció pública amb efectes clars (d’això va la política pública, amics!) i recorregut per explorar l’èxit a la capital. Amb Amors hi juga la ciutat i el seu teatre. Una obra del tot capgrossa fent un mes de temporada a Barcelona: vacunem-nos de tristesa i ajudem a omplir el Gaudí.

Perquè ho fan molt bé i t’ho passes teta

Si totes les raons fins ara expressades no són suficients, anem a allò bàsic. Mirant ‘Amors’ hi veus una naturalitat, una sintonia i un bon fer provinent del bon ser i el ben estar de tot l’equip que converteixen l’espectador en un còmplice que se sent còmode en el que passa. Que quasi que té ganes de cantorrejar la música rascada de guitarra, que busca endevinar el segell de la gran Clara Peya, que es reconeix somrient sota la mascareta (fins el dia 20, això) mentre va anant tota la trama. Amb ‘Amors’ t’ho passes teta i això és gràcies a en Pol Martínez, la Clara Bellavista, en David Pruna, la Nerea Ferrer i la Raquel Ayllón.