Compte enrere pel Cruïlla, el festival que no t’etiqueta

Ja queda menys d’un mes perquè a Barcelona s’hi faci una nova edició del Cruïlla. El Parc del Fòrum acollirà del 10 al 13 de juliol un festival que a Mataró ens agrada veure-li encara un aire nostrat ni que fos perquè va néixer aquí i va ser quan de gran s’havia d’espavilar que va anar a ciutat a fer l’agost a inicis de juliol. La matriu capgrossa de l’invent, un cop s’ha convertit en el tercer gran festival de música de la gran Barcelona, forma part més del món de les idees que no pas del de les realitats. Però el cordó umbilical funciona: n’hi ha prou d’endevinar-nos els uns als altres amb la polsera al tren o al tram, camí del Fòrum, per comprovar-ho. Mataró sempre hi fa cap, al Cruïlla.

El Cruïlla és un festival que té una virtut que cal agrair-li. És especialment al·lèrgic a les descripcions i no suposa etiquetatge pel que hi va. Hi ha festivals que encasellen, que classifiquen, que venen a escollir el públic. El Cruïlla un any va fer una campanya afirmant que la distinció real era entre la música que t’agrada i la que no i es va quedar tan panxo instal·lant-se en la primera opció. Un festival que a alguns els semblarà un trencaclosques i a d’altres una caixa de mals endreços. El que vulgueu. Però anant al Cruïlla pots ser dels uns, dels altres o dels de més enllà. Aquell adjectiu desgastat de ‘festival eclèctic’ fa temps que va veure’s esllanegat a can Cruïlla.

Tocant la fibra sensible

El Cruïlla no és declaratiu però insinua. No t’etiqueta però et busca bé les pessigolles. I en saben. No et diuen que ja tens una edat, però et toquen la fibra amb els caps de cartell perquè t’autodelatis amb la concurrència. I per això tiren dels Pet Shop Boys, dels Smashing Pumpkins i d’Avril Lavigne, així d’entrada. S’ha de ser murri i anar a la idea. Si parlem dels primers es pot dir que en un hipotètic concurs del directe que justifica un festival per si sol seria candidat a la final. Ja no és que tot siguin himnes, és que no pots parar de ballar-los. Se’ls ha vist als altres festivals grossos i tornaran a fer suar els cruïlleros. Festa de la més grossa.

Dels Pumpkins i de la Lavigne se n’ha de dir que si aquest país fos com els aeroports, que tenen un punt d’objectes perduts, hi hauria centenars de carpetes de la generació de la Logse amb enganxines dels dos grups. Si dir-los mítics és passar-se de generosos, com a mínim s’ha de dir que són dos noms icònics. Dues cites de ‘jo hi era’. Seran dos moments per explicar enriolats durant dies.

Posant la catalanor a lloc

El Cruïlla, com la resta de grans esdeveniments, té mandat de tenir quota de la gent de casa però com a política de la casa no és un procediment de mínims sinó que sempre ha tingut vocació d’aparador i premi: si ets d’aquí i ho vals t’obro la cortineta dels escenaris com si cantessis en anglès i haguessis arribat en xàrter, diuen a la primera divisió. No etiqueten, però volen jovent a més de carrosses. 
La gent nostrada hi pot trobar les primeres espases de la catalanor vigent. Des d’un Albert Pla que segueix fent-se el desmenjat però parint directes sensacionals a la secció dels nostres The Tyets, els Figa Flawas o la gira més esperada i grandiloqüent de les Oques Grasses. També els germans Ginestà, els 31 FAM -vinga’n amb l’aplec de l’urban_ Al·lèrgiques al Pol·len, les valencianes Marala, en Xarim Aresté fent d’ell mateix o les Roba Estesa que ja fa temps que exhibeixen un directe a cor que vols.

Com que no canten en català, els hi farem paràgraf a banda: repeteixen els Ladilla Rusa que és una de les millors maneres d’assolir aquell clímax necessari de tots els festivals, aquell moment que tot ja et rellisca i dones el cos a la ciència ballable. O els Azucarillo Kings que, també els de la reserva, només poden recordar somrient sense desafiar els indicis d’hèrnia.

Aparador privilegiat

El Cruïlla se les dona de bufet lliure d’aquells que passes tres cops, que dubtes, que ho voldries tot. Perquè sempre voldries que es fes fosc amb Chucho Valdés o que et puguis fer el merda el dilluns dient que vas ballar els Chk Chk Chk, els Kasabian o The Kooks. Perquè els devots de Seeed sabem que a l’hora que toqui Peter Fox cal ser-hi. Perquè Amaral ja va desafiar lògiques i etiquetes en el Cruïlla amb mascareta i ara se’n mereixen un de normal. Perquè La Plazuela passa per ser un dels millors directes estatals i tenir-lo aquí en ració de festival generós és genial. Una altra perla és Oscar d’León, un dels grans referents de la música caribenya. Si teniu l'abonament, aviseu a casa i a la feina que el divendres 12 anireu a treballar amb agulletes.

• O per Calexico, que és un dels grups que ho arregla absolutament tot: una clau anglesa i un directe dels millors.

El Cruïlla no etiqueta però pica molt l’ullet. Al públic més jove, el primer dia, amb més ‘guason’ i llatí el segon. A tothom el tercer. El cartell sempre és farcit de nom i l’experiència és més còmode. El Parc del Fòrum té racons i espais, entorns amb encant com les escales que fan de grada o elements a gaudir com barrres especials. Hi ha escenaris grossos i d’altres de menuts. Hi ha humor amb el Cruïlla Comedy i teca bona de food truck o la permerabilitat d’entrar-hi tu l’entrepà. El Cruïlla s’enrotlla com si, en efecte, et conegués. 

La cosa per dies

El Festival arrencarà el dia 10 de juliol amb una primera nit de música més urbana i dedicat al públic més jove. En aquest sentit, s'han programat grans grups referents d'aquest estil, enguany amb una forta presència d'artistes argentins. Un exemple és la visita d'una de les representants més notables del gènere urbà, María Becerra; o també el jove artista Trueno, que tornarà als escenaris del certamen per presentar els seus nous ritmes de trap i rap.
En l'àmbit nacional hi haurà Funzo & Baby Loud  - que farà un dels últims concerts de la seva gira de comiat dins del festival - , o grups catalans d'allò més coneguts com 31 Fam i Figa Flawas. Ysy A, Rojuu, María Escarmiento, Kora, Sila Lua, Maria Blaya i Love Yi, complementaran les actuacions d'aquesta primera jornada.

La segona nit del festival combinarà els ritmes llatins i la rumba, un còctel perfecte per consagrar un dia més dedicat al ball. El dijous 11 de juliol desfilaran pels escenaris del Cruïlla grans noms com Olga Tañón- la diva porto-riquenya-, Grupo Niche -un dels més grans referents de la salsa-, o Chucho Valdés: Irakere 50 - la banda que va marcar un abans i un després en el jazz llatí-.
Ladilla Rusa, Albert Pla, Azucarillo Kings i La Plazuela també hi seran presents, juntament amb artistes com Yadam, Bia Ferreira o Morochos, propostes que el director del festival ha destacat, posant en valor el bon funcionament d'aquest tipus de gèneres en les edicions anteriors.

El divendres dia 12 serà el torn d'Avril Lavigne com un dels caps de cartell, que farà parada a Barcelona vint anys després del seu últim concert a la ciutat. Els grups britànics Kasabian i The Kooks- grans referents de la música indie actual- i Amaral- que celebrarà els seus 25 anys de carrera-, seran altres propostes destacades per un dels dies amb més afluència. També serà una nit dominada per les melodies pop-rock i indie, amb artistes que disposen d'un llarg bagatge dalt dels escenaris. Selah Sue, Rayden, Depedro, Shinova, La Paloma, Delaporte, Maestro Espada, Malmo 040, Besmaya, Nunatak, Ganges, Gonzalo Hermida i Eva Sola es repartiran entre els diferents escenaris durant el mateix dia.

Finalment, el dissabte 13 Pet Shop Boys, el mític duo format per Neil Tennant y Chris Low, portarà a Cruïlla la seva gira de grans èxits 'Dreamworld'. El mateix dia, The Smashing Pumpkins - el grup icona del rock indie i alternatiu - vindrà a Barcelona per presentar el seu nou disc 'ATUM'. Les apostes internacionals es complementaran amb grans noms locals com Oques Grasses, que presentaran el seu esperat nou àlbum, o The Tyets.
El darrer dia de festival presentarà una oferta d'allò més eclètica, ja que també comptarà amb artistes com Aurora, Johnny Marr, Calexico, La La Love You, Peter Fox de Seeed, !!! (Chk Chk Chk), Pole, Marala, Ginestà, Zetak, Xarim Aresté, Roba Estesa i Al·lèrgiques al pol·len.

Tots els grups del Cruïlla 2024

• Pet Shop Boys
• The Smashing Pumpkins
• Avril Lavigne
• The Kooks
• Kasabian
• Maria Becerra
• Olga Tañón
• Amaral
• Chucho Valdés: Irakere 50
• Oques Grasses
• !!!
• 31 Fam
• Albert Plà
• Aurora
• Besmaya
• Calexico
• Delaporte
• Depedro
• Figa Flawas
• Funzo & Baby Loud
• Ginestà
• Grupo Niche
• Johnny Marr
• La La Love You
• Ladilla Rusa
• La Paloma
• La Plazuela
• Maestro Espada
• Malmô 040
• Marala
• MarÍa Escarmiento
• Peter Fox
• Rayden
• Rojuu
• Selah sue
• Shinova
• The tyets
• Trueno
• Ysy A
• Al·lèrgiques al Pol·len
• Azucarillo Kings
• Bia Ferreira
• Eva Sola
• Ganges
• Gonzalo Hermida
• Kora
• Love yi
• Maria Blaya
• Morochos
• Nunatak
• Roba Estesa
• Sila Lua
• xarim Arestè
• Yadam
• Zetak