Capgròs
Entre ‘El Mestre que va prometre el mar’ i ‘El mestre i el mar’ hi ha ben poca diferència. Però, encara que sembli mentida, no hi ha cap altra relació directe entre una de les pel·lícules catalanes més comentades dels darrers temps i l’obra de teatre que arriba aquest cap de setmana a Mataró. El punt en comú, òbviament, és una mateixa història, un mateix protagonista històric i una mateixa necessitat de reivindicar-lo quasi 80 anys després. La memòria, el llegat i la tasca d’Antoni Benaiges, mestre assassinat pels sublevats feixistes el 1936, creix en cada representació d’aquesta obra de teatre.
‘El Mestre i el Mar’ va néixer en paral·lel a la pel·lícula que protagonitza Enric Auquer. Si la història de Benaiges, rescatada i documentada per Sergi Bernal, és evident que dona per a molt és lògic que el propi fotoperiodista hagi col·laborat tant amb el film com amb una obra de teatre que ha fet temporada a Barcelona amb èxit i que en clau local arriba amb l’al·licient afegit que una de les actrius és mataronina de cap a peus: Carla Alegre.
- El Mestre i el Mar es representa divendres 1 i dissabte 2 a les 20h al teatre del Cafè Nou
De la carrera a l’escenari
Carla Alegre explica que l’origen de ‘El mestre i el mar’ és un taller de creació en el darrer any de carrera. “La nostra professora és la directora, l’Eu Manzanares, i va ser qui va obrir-nos la porta d’aquesta història i d’aquest mestre que ens va fascinar”, explica. Sergi Bernal, el documentalista, va fer xerrades al grup teatral i explica Alegre que es van enamorar de la història i van parir un espectacle que està funcionant molt bé. “Omplim quasi cada dia i la gent surt emocionada”, explica.
‘El Mestre i el Mar’ parteix d’una escenografia molt simple perquè hi brilli el treball actoral i interpretatiu. Alegre explica que “per mi l’obra suposa moltes emocions, no ens cansem de fer-la perquè l’important és el que explica: que no s'oblidi un passat que és memòria, que és la la nostra història. De fosses comunes n’hi ha mil per obrir i són ferides que no estan tancades… aquest és un tema que ens emociona i que vivim molt intensament”.
L’obra, ara en gira, ha notat l’empenta del ressò de la pel·lícula però Alegre que “l’argument teatral no és el mateix, l’enfocament és diferent però la figura del mestre Antoni Benaiges, és clar, coincideix perquè és la història real”.
Com en vigílies de les projeccions de la pel·lícula (que per cert el Foment Mataroní torna a tenir en cartera per d’aquí a unes setmanes), anar a veure l’obra de teatre esdevé un acte de compromís antifeixista. “Han passat més de 80 anys però toca explicar-ho, cal desenterrar els horrors d'un feixisme que ens pensàvem que no viuríem mai més i que de cop veiem situacions actuals que ens ho recorden”, rebla Alegre.
Comentaris