Capgròs
Hi ha festes majors que tenen sobrenom més enllà de la referència al sant o santa que commemoren. La de Vilafranca del Penedès és una d’elles. Se la coneix tant per Sant Fèlix, el patró, com pel fet de ser i presentar-se com “la més típica”. Aquest any de retorns festius, a més, la festa es promociona aguditzant aquestes cuques i es diu de l’edició que arrenca aquest cap de setmana que és “la més desitjada”.
En certa manera, la Festa Major de Vilafranca és com una urna on s’ha conservat, s’han recuperat i s’ha gestat un model de festa major catalana del que molts altres municipis han anat manllevant idees, conceptes o elements. D’això i del fet que no es perdés ve el concepte de “la més típica”. És història però també és rigor i un concepte estàtic de Festa Major. Si a Mataró sembla que Les Santes siguin quasi sempre iguals i el model actual no té 40 anyets de res, imagineu a Vilafranca.
La Festa Major de Vilafranca té actes previs ja el cap de setmana del 26, 27 i 28. Fa novena i goigs des del 22. Sí, el que es vulgui. Però el que és en essència la Festa Major és la tríada de dies del 29, 30 i 31. Després ve un remat final, amb la festa major dels petits i algun acte. Però ‘la més típica’ s’entén pel que hi passa del 29 al 31. I val molt la pena d’anar-hi.
Sant Fèlix és sinònim dels millors castells
Segurament molta gent associa Sant Fèlix a Vilafranca als castells. I és normal. El 30 d’agost, caigui com caigui i peti qui peti es reuneixen a la Plaça de la Vila les quatre millors colles per medir-se en la diada més esperada de totes. Un espectacle sublim, els millors castells. Ambició, sovint caigudes per la magnitud dels reptes. Des del 2019 que no es viu i com si no hagués passat la pandèmia. Aquest dimarts 30 hi actuaran les clàssiques dels darrers lustres (Castellers de Vilafranca, Vella de Valls, Joves de Valls i Minyons de Terrassa) i les previsions apunten a que s’hi poden veure castells de 10, castells sense folre i castells de gamma extra a manta.
Però Sant Fèlix i la més típica va molt més enllà de l’esclafit casteller del 30, per mes que mediàticament sembla que sigui l’únic que hi cotitza. La Festa Major basa el bioritme dels seus tres grans dies en les sortides dels balls, d’un seguici llarg i complet dos cops, matí i tarda, els tres dies. Un empatx de cultura popular, segurament, que omple el carrer i el batec dels qui el gaudeixen.
El seguici al complet
La Festa Major de Vilafranca té un ric seguici festiu, un dels més llargs de Catalunya i que ha perdurat al llarg dels anys. Està integrat per 21 elements entre grups de foc, bestiari i imatgeria, balls i torres humanes (una colla de Falcons, tres de castells i un Ball de Moixiganga). Hi destaquen per sobre de tot el Drac, que obre el seguici i és el més antic i conegut de Catalunya. Darrera hi van els Diables i el Ball d’en Serrallonga, l’Àliga, els Gegants, els Nans, els Capgrossos, les Cotonines, les Panderetes, els Pastorets, els Cercolets, el Ball Pla, els Figuetaires, els Batoners, els Panderos, el Ball de Gitanes, els Falcons, les dues colles castelleres locals (Castellers de Vilafranca i Xicots) i la Moixiganga, abans de la imatge del Sant (si l’acte és al vespre en format de processó) i la banda, sempre.
Tots aquests balls surten matí i vespre dels dies 29, 30 i 31. Tenen moments propis com quan ballen entrant a plaça o a dalt de l’empostissat del darrer dia, Sant Ramon, quan fan mostra de balls. I sobretot en destaca la seva fervorositat, ballant a tothora i a tots els racons dels recorregut. Les processons i cercaviles solen allargar-se de l’entusiasme i la intensitat de cada ball a cada carrer i plaça.
L’esquema de la Festa Major és bàsic. El 29 al migdia Tronada d’inici i primer cercavila pel Centre per acabar a la plaça de la Vila amb la diada castellera de vigílies. Al vespre, processó. El dia 30, dia gros, es va a ofici i se’n torna, la gran diada castellera i al vespre la processó més important que acaba amb la impactant Entrada de Sant Fèlix, amb tots els balls fent la seva a la vegada i un gran espectacle pirotècnic. El 31 és el dia de la mostra de balls al migdia i la darrera processó al vespre. 72 hores que fan les delícies dels que busquen, a les festes majors, els elements típics. Per això és la més típica.
Comentaris