Capgròs
La Fundació Palau de Caldes d'Estrac acull una exposició que, per primera vegada, explora la mirada d'artistes catalans vers la figura de Picasso. L'exposició reprèn el fil de la investigació que va fer Josep Palau i Fabre als anys 70 sobre la relació de l'artista malagueny amb Catalunya, però planteja una reversió del punt de partida i converteix al propi Picasso en objecte de representació. En aquest sentit, la mostra reuneix una vuitantena de peces, entre dibuixos, gravats, pintures, fotografies o escultures, d'artistes com Sebastià Junyent, Ramon Casas, Ramon Riu Dòria, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Guinovart o Josep Maria Sagarra.
El projecte expositiu de la Fundació Palau destaca perquè, per primer cop, es parteix de la visió que van tenir de Picasso els artistes que el van tractar directament i d'altres que ho van fer més endavant, amb la distància del temps, i posa en valor la importància que va tenir l'artista en tota la seva trajectòria
Un dels comissaris de la mostra, Sebastià Sánchez Sauleda, explica que, ja de jove, Picasso va cridar força l'atenció d'artistes de la seva època, malgrat ser algú que tot just començava. D'aquests inicis són retrats de Ramon Casas o Sebastià Junyent, grans noms del modernisme del moment.
De fet, l'obra de Junyent és una de les 'joies' de l'exposició, segons els comissaris, Sebastià Sánchez i Eduard Vallès. El retrat presenta un jove Picasso davant d'un oli del mateix pintor malagueny, 'La Vida' (1903). Aquesta peça pertany a una col·lecció privada i feia més de 40 anys que no s'exposava a Catalunya.
Un altre dels materials destacats de l'exposició són les instantànies que el fotoperiodista Josep Maria Sagarra li va fer l'hotel Ritz de Barcelona el 1933, quan Picasso es va citar amb el seu amic Manolo Hugué.
L'exposició també recull peces de l'època en què Picasso marxa a Paris i artistes com Picarol o Feliu Elies en fan sàtira perquè "no acaben d'entendre el seu gir cap a les avantguardes", segons destaca Sánchez. En una segona part de l'exposició també s'aprecia com Picasso s'acaba convertint en un referent per a una generació d'artistes com Clavé, Tàpies o Guinovart.
En el seu conjunt, els retrats recollits en l'exposició serveixen per veure com Picasso esdevingué ell mateix i el seu rostre matèria pictòrica, deixant entreveure amb quins artistes va teixir més complicitats i també quins s'interessaren tant per la seva figura com per la seva producció artística.
Comentaris