Un dels millors Sant Jordi que hi ha

Si un nom propi destaca i governa sobre tot el mes d’abril, a nivell de programació cultural, ningú podrà discutir que és el de Sant Jordi. La diada del 23 d’abril és sovint presentat com el dia més bonic de l’any, la festivitat de la rosa i dels llibres i tot un esclat d’activitat i cultura que converteix la jornada en, probablement, el millor ambaixador del país. Sant Jordi se celebra fonamentalment a Catalunya, també és festiu i patró a l’Aragó i també té ascendència en altres parts dels Països Catalans. Però si a tot el país té un patró similar durant bona part del dia, a Mataró és al vespre quan el 23 d’abril es diferencia de la resta. Mentre arreu recullen parades i se’n tornen a casa, a la capital del Maresme la diada ascendeix a la seva màxima expressió.

El de Mataró és, probablement un dels millors Sant Jordi que hi ha. No pot competir a nivell de gent o de concentració literària i de parades amb el de Barcelona però tampoc hi fa cap falta. És cert que el muntatge teatral a Montblanc, amb la Setmana Medieval i tot aquell fons escènic preciós de les muralles és quelcom que al Maresme no es podria fer. I si estenem una mica més la comparació valdria també recollir Alcoi on fan les millors festes de Moros i Cristians del País Valencià. I tampoc amb aquestes hi ha parangó. Però sense tenir res extraordinari el Sant Jordi de Mataró és especialment arrodonit a nivell de programació. Aquest any, a més, el calendari ens el concentra una mica més. Tot en una dosi, pràcticament.

El Sant Jordi més atapeït de tots

Enguany, essent la pròpia diada diumenge, l’opció ha estat d’encabir el màxim d’activitat en només 24 hores. La coincidència en cap de setmana farà que per exemple el migdia (que quan cau entre setmana és una hora especialment tonta, de fira i parades i res més) vegi castells a davant de l’Ajuntament amb els Capgrossos i els Castellers de Caldes i el Llibre Gegant de Contes al Pati del Cafè Nou.

La Fira del Llibre torna a la Plaça de Santa Anna amb la millor alineació i tres dies de venda: divendres (el dia que les escoles faran Sant Jordi), dissabte i diumenge. Un particular ‘pont de Sant Jordi’ que els permetrà recuperar-se de la mala peripècia de fa un any quan un xàfec inusitat (precisament vist ara, en temps de tanta sequera) va esguerrar la jornada del Sant Jordi de la celebració post Covid.

Precisament és l’antecedent d’aquell Sant Jordi interruptus el que, expliquen llibreters però també altres actors importants de la festa com floristes, paradistes o colles de gegants, el que multiplica encara més l’expectació per aquest any.

El vespre: el fet diferencial

Allò que fa diferent el Sant Jordi de Mataró és el que passa quan avança la jornada i avança la tarda. Quan la resta recull i la jornada s’escola arreu, a Mataró la cultura popular pren el carrer amb una força i una bellesa innegables.

Trobada de gegants

Passa amb la Trobada de Gegants de Mataró, l’original i primogènita. El dia que tots emulen el ritual de la dormida a l’Ajuntament. Essent una de les ciutats amb més gegants per càpita, Sant Jordi és la cita primordial de la trobada de figures més important de l’any. Gegants amb els seus músics, des dels escolars als de barri o carrer fins als Gegants de Mataró que culminen l’acte essent protocolàriament els darrers d’entrada a dins de la Casa Gran en una escena d’aires de Santes a tres mesos dels millors dies de l’any.

Fogonada

La Fogonada, el correfoc especial que corona el 23 d’abril mataroní va haver-se de fer l’any passat l’endemà dia 24. Aquest cop ha de tornar al dia que li pertoca amb la seva proposta de foc, espectacle i llegenda expressament amable per a la canalla. La Fogonada encén les places de guspires a ritme de Voltafoc, balla una tonada folk preciosa i explica la llegenda d’un Boc que fa dolent el Drac fins que el cavaller allibera la figura del mal encanteri. Acaba amb un ball però sobretot és el ritual tres cops iniciàtic: de l’any, amb la primera festa popular, de la canalla que es gradua amb la cultura del foc i del qui el gaudeix per primer cop i acaba convençut que el Sant Jordi nostrat és, efectivament, especial.