No és crema catalana, és crema de Sant Josep!

Ja som a la setmana del 19 de març. Fins aquí l’afirmació genera pocs dubtes. 19 de març del nostre calendari, s’entén. Sempre pot sortir algú a brandar un altre calendari i dir-nos que serà 29 de Ventós en el calendari republicà francès. Si algú ho fa, el millor és donar-li suport i que no se senti sol. Perquè el proper dimarts, peti qui peti, és 19 de març i és una d’aquelles ocasions al llarg de l’any que té indissociablement lligat un plat: unes postres. La crema. El 19 de març és Sant Josep. I se celebra el dia del pare. Una cosa porta a l’altra. En alguns casos perquè el pare de casa se’n diu. Ja se sap allò que “de joseps, de joans i d’ases, n’hi ha a totes les cases”. Doncs dit i fet. Allà on hi ha peps no cal recórrer a formulacions de mercadotècnia comercial digna del Corte Inglés. On no n’hi ha, quin remei! Sempre es podran encomanar a això del ‘Dia del pare’.

La qüestió, però, és mirar de trobar-se per menjar. Si no és el mateix 19, que sigui per algun dia de la vora. O si s’escau com aquest any, tens tot el cap de setmana. Però per Sant Josep el protagonista de l’àpat arriba a després del plat i el tall, és a l’hora de les postres i és la crema pròpia del dia.

La millor crema de l’any

Perquè la crema de Sant Josep és la crema de l’any, la més distingida de totes. Una mica de la mateixa manera que hi ha caldo durant bona part dels mesos però cap escudella té l’eminència de la de Nadal, la crema és protagonista de molts àpats però cap ha de tenir el llustre i l’ocasió de la de Sant Josep. Si ets dels que esperes a la mínima excusa per apuntar-te a preceptes de pitet, aquest no te’l pots perdre.

La crema és indissociable de la cuina catalana, més antiga que l’anar a peu, element ancestral també conegut per ‘crema cremada’ pel sucre que s’hi crema caramelitzat a sobre. Però és fixat al voltant d’aquesta data que s’escau de practicar-ne l’acció devota perquè té, a més, la virtut de ser singularment fàcil de fer i prou marge perquè a cada casa pugui tenir un gust diferent. Heus aquí la gràcia de la cuina popular: tothom en fa i cadascú considera que la seva és la millor del món. Sense discussió aparent.

Fer crema és fàcil si se’n té l’hàbit, se’n coneix la recepta o se’n vol aprendre. Per això en farem desgranar de forma sincopada cinc veritats com a catedrals, incontestables, sobre el plat i just després del sermó hi vindrà el parenostre, és a dir la recepta. 

Cinc veritats de la crema
 

1. No es diu crema catalana!
   La crema a Catalunya no es diu crema catalana. Si a fora en volen dir així, doncs endavant. Però aquí li direm senzillament crema, crema cremada o encara que no sigui març aquest crema de Sant Josep. Posar-li el gentilici de motxilla és innecessari i té un tuf entre provincià i carrincló que sempre serà millor que evitem. Per cert, qui en digui ‘Natillas’ fes-lo fora, amb amabilitat, de la teva bombola de convivència. Amb educació. 
    
2. Per Sant Josep, fot-li més rovells
   Per Sant Josep, la crema pot ser més densa que en altres ocasions i caps de setmana. Més senyora, més contundent, més tupida. Això ho aconseguirem modificant la proporció de rovells, posant-hi més teca a l’hora de cuinar-la. Paraula d’àvia que en fa recurrentment durant tot l’any i encara que mai calculi mides. “Per Sant Josep, algun rovell més”, diu. Doncs fem-li cas.
    
3. La importància del repòs
   Per prendre la crema cal una certa previsió perquè òbviament precisa d’un procés (no vol presses, per cert!) i també d’atemperar-se, reposar i fins i tot passar per fred. No podem posar-nos-hi mentre fem el vermut si n’hem de dinar, vaja. I per arribar a aquesta conclusió, tenim un clàssic com Miquel Martí Pol que en va fer un verd: “La crema quan crema no és bona crema. Cal deixar-la reposar i posar-la a la nevera per fer postres l'endemà. L'endemà fa un tel gruixut que si se'l toca per sobre sembla ben bé de vellut. Dessota hi ha un mar molt dolç que fa ben poques onades i agrada a moltes i a molts. La crema quan crema no és bona crema”. Cal fer-li cas al de Roda de Ter.
    
4. Cremar-la és sagrat
   Cremar la crema sí que s’ha d’esperar al final, generalment. Just abans que surti a jugar. Qui crema la crema? A cada casa hi ha qui la crema, qui critica el que la crema i qui creu que no està ben cremada. Cremar la crema és tot un ritual que es pot fer amb un bufador, amb un cremador elèctric o amb una d’aquelles pales per cremar que surten roents del fogó. El típic artilugi de quincalla que és tot l’any esperant a l’armari fins que sigui Sant Josep. Cremar la crema, a més, requereix de la màxima temperatura del cremador, d’un repartiment no excessiu de sucre, d’una densitat oportuna de la crema el permeti sostenir i segons com, si no fa flama, pot acabar fent una fumarada a la cuina o al safareig que, si no tanquem bé, ens carregarà de fum el menjador. Com els bars d’abans. 
    
5. El millor pretext pels melindros
   La crema és juntament amb la xocolata desfeta el millor mannà per sucar-hi melindros. Oh, els melindros. De fet hi ha qui espera Sant Josep més pels melindros que no pas per la crema. Flonjos, dolços, juganers. Llaminers com ells sols. Uns bons melindros et poden animar fins i tot una pandèmia. Uns bons melindros que podem anar a buscar allà on confiem les postres de referència a casa (és comú de militar en pastisseries i fleques com qui simpatitza amb els equips de futbol o les esglésies) i amb els quals escurarem la cassoleta de crema fins que sembli que li vulguem desgastar la terrissa. I vinga a sucar-los, els melindros, en una de les accions més eròtico-gastronòmiques del ritual de la crema, només comparable al familiar (n’hi ha arreu) que frueix de succionar el branquilló de canyella amb tot l’esma d’aquest món. 

La recepta de la crema de Sant Josep

Ingredients

• 1 l de llet
• 8 rovells d’ou
• 1 branca de canyella
• 1 tros de pell de llimona
• 200 g de sucre
• 40 g de midó

Elaboració

• Feu bullir la llet amb la canyella i la pell de llimona.
• En un bol barregeu els rovells d’ou amb el sucre.
• Afegiu-hi la llet colada amb el midó dissolt.
• Poseu la barreja al foc, remeneu sense parar amb el batedor fins que arrenqui el bull i traieu-la tot seguit.
• Aboqueu la crema en plates o en cassoletes individuals i deixeu-la refredar.
• Abans de servir-la, espolseu-hi sucre i passeu per sobre una planxa o pala de ferro ben roent.

Font:  Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica