La dieta mediterrània, un tresor històric i cultural

La dieta mediterrània ha estat reconeguda per la comunitat científica internacional com un patró alimentari i un estil de vida dels més equilibrats i saludables del món. Basada en la trilogia històrica i cultural del blat, la vinya i l'olivera, ofereix una formidable diversitat de productes que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural.

Nombrosos estudis de diferents països han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la promoció de la salut i en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres. Fins i tot la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), va declarar, el novembre del 2010, la dieta mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Però a més, la dieta mediterrània resulta ser també una de les més convenients per a la salut del planeta. Segons un informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de Nacions Unides (ONU), un canvi global en la dieta, dirigit cap al consum de més aliments d’origen vegetal i menys d’origen animal, seria una estratègia del tot vàlida per tal de lluitar contra el canvi climàtic. Aquest informe defensa que un canvi d’aquestes característiques en el sistema alimentari reduiria les emissions de gasos d’efecte hivernacle que produeix el bestiar i, en conseqüència, milloraria l’ús de la terra i de l’aigua.

A nivell alimentari, la dieta mediterrània tradicional presenta les característiques següents, segons exposa Salut de la Generalitat de Catalunya en un document oficial:

• Predomini d'aliments d'origen vegetal (hortalisses, fruites, fruites seques, llegums, oli d’oliva verge, farinacis integrals, etc.) en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats blanques i més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges.
• Estacionalitat, amb preferència pels productes locals.
• Utilització d'espècies i d'herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer, farigola, romaní, canyella, menta, entre d'altres).
• Una gran riquesa i varietat gastronòmica, suma de l'aportació d'un gran nombre de cultures que han deixat petjada en la mediterrània, amb procediments i tradicions locals que enriqueixen la varietat del model mediterrani global. Són típics els plats únics ben equilibrats, com els estofats de patates i verdures amb carn o peix, els guisats o empedrats de llegums i verdures, el cuscús amb varietat d’hortalisses i petites porcions de carn, les bases de pasta o pa amb hortalisses escalivades, les calderetes o paelles d’arròs amb ingredients molt diversos, etc.
• La pràctica d’activitat física a l’aire lliure gràcies a la bonança del clima.

La dieta mediterrània és, segurament, un dels tresors més preuats de les nostres contrades.