Dos mesos sense alguns peixos d’Arenys als mercats

Una normativa europea restringeix els dies que les embarcacions poden sortir a pescar

Si aquests dies aneu a mercat i us diuen que esteu comprant peix d’Arenys, potser us estan donant gat per llebre. En aquest cas, us estarien venent peix d’alguna altra contrada per producte autòcton, podríem dir. El símil amb frase feta s’entén, però l’explicació de tot plegat cal buscar-la en la normativa de vedes al litoral mediterrani. Va per temporades i ara, des del 13 de gener i fins al 24 de març, toca a Blanes i Arenys. Les embarcacions d’aquests ports no poden sortir a feinejar. 

Des del 2020 una normativa europea restringeix els dies que les embarcacions poden sortir a pescar. Així les coses, s’estableixen vedes arreu del litoral català. El problema, segons explica el pescador Gustavo Santos, és que els dies hàbils de feina s’aniran reduint fins al 2025. Quan es va aprovar la norma, a cada embarcació se li van concedir uns dies específics en funció d’una mitjana de dies treballats els anys anteriors. En el cas del ‘Llavaneres’, l’embarcació de Santos, eren uns 200 dies. Així es va establir, com dèiem, l’any 2020. Des d’aleshores, i fins al 2025, cada any les embarcacions poden sortir a pescar un 10% menys de dies respecte el crèdit inicial. Però aquest 10% es va restant dels dies hàbils de cada any. És a dir: si l’embarcació va començar amb un crèdit de 200 dies, l’any següent podia sortir a pescar 180 dies. El següent, 160 dies. I així successivament fins al 2025. La resta de dies de l’any, l’embarcació en qüestió no pot sortir a feinejar.

Les vedes són subvencionades i durant 50 dies els pescadors, en funció d’aspectes com el tonatge de la seva barca, cobren una quantitat: “No és gran cosa, però d’alguna manera és una benedicció”, explica Gustavo Santos. El problema, en qualsevol cas, és que no surten els números. Com que tenen una limitació de dies per sortir a pescar i la veda només en cobreix, en certa manera, 50 més, cada embarcació acaba un bon nombre de dies amarrada al port cada any. I els pescadors de braços creuats. “Tenim la sensació que volen exterminar la pesca. No sé què volen fer al Mediterrani. Potser molins de vent o que tinguis la la barca només per sortir a passejar. Si acabem amb els pescadors, per què coi volem el mar?”, es pregunta Santos. 

Davant de la situació exposada, en setmanes com aquesta “la llotja és una ruïna. No ven res. Com a molt s’hi fa un 2 o 3% de l’activitat que pertocaria. Hi ha alguna cosa de les embarcacions d’arts menors, que pesquen sonso i tenen una veda diferent.” Ni a la llotja ni al mercat. Aquests dies no trobaràs algun peix d’Arenys enlloc.  

Plans de gestió

 Recullen totes aquelles activitats pesqueres i marisqueres que estan gestionades per una Ordre departamental. A la pràctica, consisteix en mantenir la veda durant un temps a una zona específica i per a una espècie de peix en concret. En el cas d’Arenys i del lluç, per exemple, si t’adaptes al pla de gestió t’ofereixen cinc dies més de permís de pesca. També pots sumar cinc dies si treballes amb una malla més grossa (si la portes de 50 mil·límetres en lloc dels 40 que ja són obligatoris).

Un acord de mínims

 Els pescadors es queixen de la situació actual i proposen arribar a un acord que els permeti sortir a feinejar, com a mínim, una mitjana d’uns 150 dies l’any. Es tractaria de blindar aquesta quantitat per tal que no vagi decreixent. A això, caldria sumar-hi els 50 dies de subvenció per veda.

La gamba, el dia a dia d’en Gustavo

A bord del ‘Llavaneres’, Gustavo Santos pesca gambes (els dies que la normativa ho permet). Salpa a Arenys i feineja davant de Mataró i fins a Barcelona. Des de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Aquest 2023 té per normativa 130 dies de pesca de gamba.