La ferradura dels Tres Tombs: cuidem les tradicions!

Les tradicions agraden, generalment. Les festives, les folklòriques i també o sobretot les gastronòmiques. Si no associéssim una data a un menjar determinat, si tots els pastissos o els tortells típics d'un any fossin iguals i cada temporada tingués els seus mateixos productes, malament aniríem. Tots els dies semblarien dimarts i totes les setmanes podrien fer març o novembre (que sovint es tenen pels ptijors mesos de l'any). 

Convé cuidar les tradicions, que no es perdin. Així en genèric, aquesta frase ja té sentit aplicada a qualsevol disciplina. L’ànim historicista o conservadorista (quan no és conservador o retrògrad, s’entén) és benvingut sempre. Però és que a més aquesta setmana la sentència no és en abstracte, no. És en concret i en precís. Convé cuidar les tradicions gastronòmiques i les que fan referència a les postres, si es permet, encara més.

Per postres podem menjar més o menys el mateix, si es pot triar, al llarg de l’any però precisament per no tenir aquest marge, per cenyir-se a segons què, fa maco de complimentar el calendari amb el dolç que li és pertinent. De la mateixa manera que no és negociable un bon sabre per Sant Simó ni un Tortell per Reis faríem bé de no deixar-nos despistar pel calendari en diferit i, sigui per Sant Antoni dels burros o pels Tres Tombs locals (que sempre van tard) optar per la ferradura. El tortell propi de la celebració.

Fa un parell d'anys, quan de retruc de la Covid-19 es van suspendre els Tres Tombs, Mataró va fer una aposta per la ferradura com a evocació, com a manera de celebrar-los. Ara que sí que n’hi ha (són aquest diumenge al Passeig Marítim) no hem de deixar perdre la ferradura. De fet, hi ha pastisseries que fa diumenges que en serveixen. Perquè tenen tonis o antònies que celebren el Sant quan toca (17 de gener) o pel que sigui. És d’esperar que aquest cap de setmana les ferradures vagin a més. 

La forma s’ha perdut a altres llocs 

Tot i que la Ferradura de Sant Antoni no és originària o pròpia només de Mataró o el Maresme, és curiós de comprovar com a molts llocs de tradició de Tres Tombs han mantingut la simbiosi entre el tortell i la celebració però, en canvi, han perdut la característica de la forma que remet als cavalls. Per tant quan a Mataró seguim fent i menjant el tortell en forma d’U estem cuidant una tradició dolça i especial com aquesta.

Sigui farcit de nata, cabell d’àngel o massapà. Porti figura d’animaló dins o fava. L’encarreguem o ens el trobem. Anem o no als Tres Tombs, l’escollim o no si ens conviden a dinar fora o si senzillament l’ignorem perquè no ens diu res, el que convé aquí és apel·lar a la consciència, la militància i el sentit comú. Siguem conscients de valorar el tortell propi, militem en mantenir-ne la forma que a d’altres llocs es perd i tinguem en sentit comú de fer-nos un bon auto-homenatge a l’hora de les postres. Per nosaltres, pels animals, per Sant Antoni o per sursum corda!