Fruita de juny: el mes més orgiàstic del calendari

El juny és probablement el millor mes fruiter de tot l’any, quan hi ha la fruita més dolça i llaminera. Si no volem ser categòrics, un dels més destacats. La fruita és protagonista i fa que en parlem i la gaudim. Fem-ho tots i totes i alhora, perquè és un esclat més que digne de menció. 

Ho podem dir en format cursi, parlant dels colors, dels tons vermellosos i carabasses que predominen, del sol que fa daurar les pells de les peces igual que d’entrada envermelleixen les extremitats humanes els primers dies de solana. O de com tot ens remet a la calorosa evidència que l’estiu ja quasi és aquí. Ens podem posar poetes i regalimar-nos tot glossant les olors úniques, perquè aquesta és una altra de les característiques d’aquest temps frugal. O podem confiar en el verb entusiasta i eixelebrat del paradista que entre atrafegat i suat l’altre dia em va dir que “això és una orgia de fruites!”. 

Dir de qualsevol situació que sembla una orgia és una exageració manifesta, bàsicament perquè no n’he participat en cap. Desconec i no vull pas saber l'historial del paradista. De les orgies se’n té constància, se sap que passen, els vídeos les constaten… però del cert són poques les persones afortunades que poden afirmar que una cosa sembla una orgia amb coneixement de causa. Però és un concepte literalment llaminer de la mateixa manera que la temporada de fruites sembla pecar de fruïció quan esgotem la primera meitat d’any. És un dóna-me’n dóna-me’n, un vinga per aquí i vinga per allà: és un festival de dolçor que a qualsevol estiba de botiga, supermercat o parada complau sensorialment a qui s’ho pùgui permetre. 

La manera més elegant de sortir de l’hortet serà, com a mínim, fer constar que amb la fruita de temporada d’aquí el juny és un mes orgiàstic. Ho fem adjectivant i entrem en matèria. Quins són els participants de l’orgia frruitera del mes de juny?

Les fruites de juny, 1x1

• Albercocs: Amb aquell tacte seu que pot generar una certa distància o remetre a altres pells sensibles, l’albercoc dura poc comparat amb altres fruites d’aquest temps pel que la recomanació serà tenir-hi bon ull, veure si està al punt i si t’agraden i creus que l’has encertat llençar-t’hi. Potser la setmana que ve ja fan mala ganya. Si no són madurs, també s’ha de dir, es poden convertir en un antecedent insuls i rígid que te’l faci cotitzar a la baixa en la rereguarda de la memòria.
   
• Cireres: Les més juganeres i buscades, les bones les cobren amb ganes però és una d’aquelles fruites que produeixen insaciabilitat. El dia que ensenyaven a quan dir prou i parar de menjar-ne molts no vam anar a classe. N’hi ha diferents tipus, però les més carnoses i dolces són especialment atractives. Acostumen a ser una de les fruites preferides de la quitxalla, és indispensable posar-se’n un parell anellat d’arrecades i no en direm altres usos però… esveren. Ho deixarem amb que esveren. Al Maresme se’n fan de les millors.
   
• Maduixes: A aquestes alçades de la pel·lícula haver de glossar el que segurament és el millor i més preuat dels tresors gastronòmics d’aquesta comarca nostra sembla sobrer. Però, precisament, una de les poques constants que creuen la llengua de territori que compartim Consell Comarcal és la devoció pels maduixots. Descarteu imitacions i exportacions, especialment ara. Gaudiu-les dolces i feu-les jugar de tantes maneres com pugueu. Ho aguanten tot i serveixen pel que s’escaigui.
   

  

   

• Préssecs i nectarines: els autors dels millors regalims (parlem de fruita, eh) que poden derivar de les comissures labials si hi anem a queixalar, font de dolçor i carnositat més que intenses altre cop si no cometem pecat de pressa i premura i les enxampem al punt. Val la pena deixar-se aconsellar, atendre a la fluctuació de preus, esperar un dia més del compte si som de fruita madura i no posar-se exquisits amb una peça en lloc de dues si és el dia d i l’hora h. Per què ens hem de negar als plaers?
   
• Prunes: Ai mareta les prunes! Seguim amb les mateixes de tenir ull i no ser sapastres, però en tot el seu catàleg de tipologies, ara arriben a aquell punt de maduració en el qual representen una experiència gustativa pròpia. Aquí hi ha diferents mostres d’hàbit i fe. Des de qui se la pela (la pruna, eh) amb tota l’atenció als partidaris d’abraonar, ferir i xuclar tota la substància com si fos el Cèl·lula inicial a Bola de Drac “cutucluc, cutucluc” i a una altra pruna. 
   
• Xíndria: La xíndria (que a Mataró pronunciarem amb una x sonora per més que a fora se’n fotin de nosaltres) potser és al juliol que arriba a la plenitud però al juny comença a tenir gust oportú i per tant, ara que ve temps de buscar la fresca, és una opció clara. Diuen, de la xíndria, que a la vegada es menja, es beu (per l’alt contingut d’aigua) i te’n rentes la cara (després de cruspir-te-la a talls).