El kimchi, la "truita de patates" de la cuina coreana

La truita de patates és dels plats més típics de la cuina a casa nostra. Cada latitud té les seves pròpies característiques culinàries perquè, en definitiva, la gastronomia també és la mirada al món de cada terra. A Corea, tant hi fa si al nord o al sud, el kimchi és un dels plats més populars.

Aquí, a Occident, vivim el boom de l’"alimentació conscient", un concepte que incorpora cada cop aliments de punts del planeta més llunyans i els converteix en ingredients imprescindibles per tal d’aconseguir una dieta òptima. L’“alimentació conscient” és una manera d'alimentar-se que vol aprofitar les propietats i els beneficis d'ingredients que segurament mai abans havíem sentit anomenar. És el cas del kimchi, tradicional a la cuina coreana i cada vegada més present a les nostres receptes.

El kimchi és un bàsic de l'alimentació a Corea del Sud i del Nord, juntament amb l'arròs i la sopa. Tal és el seu arrelament històric i popular que, fins i tot, forma part de la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco, a petició de totes dues corees en diferents moments. La història, la guerra i la política els divideix, però el kimchi els uneix.

Un nom molt exòtic que normalment amaga la col xinesa fermentada, tot i que també es pot fer amb altres vegetals. Precisament, el fet d'haver passat pel procés de fermentació fa que es consideri com un aliment molt saludable.

Enric Sánchez, mataroní que viu a Seül des de fa set anys, diu que allà veuen el kimchi com “un dels secrets de la longevitat dels coreans”. La seva forta olor i l'aspecte molt texturitzat i ataronjat és la seva carta de presentació. Per a paladars poc acostumats pot causar una primera impressió sorprenent i, fins i tot, poc agradable.

Un producte que agrada mica en mica

Enric Sánchez explica que, en el seu cas, el primer contacte amb el kimchi va ser a Barcelona, abans de traslladar-se a Corea, i comenta que tant per l’olor com pel gust, a dia d’avui molt picant, el kimchi "no em va agradar gens". Va ser un cop instal·lat al país asiàtic quan, mica en mica, va anar adoptant el costum coreà d'integrar-lo a pràcticament a tots els àpats. Ara, la seva varietat predilecta és cuinat a la planxa, acompanyat de carn i arròs. Amb el kimchi es poden elaborar tota mena de plats, des d’arrossos, passant per estofats, fideus o crestes, entre d’altres.

Ara com ara són molts nutricionistes els que recomanen incorporar aquest ingredient fermentat a la dieta per les seves propietats de neteja intestinal. El seu contingut d’àcid làctic i el fet que contingui la bactèria Lactobacillus kimchii són magnífics aliats, en aquest sentit. A més, alguns estudis recents determinen que conté vitamina C, A, B1 i B2, carotens, proteïnes, carbohidrats i calci.

Dues banderes, dos estats i dues maneres d’explicar la història, però un mateix plat nacional. El kimchi i Corea.