Octubre a plaça: de què és temporada?

A l’hora d’anar a plaça és important estar al cas de quìns aliments són de temporada i quins no. Els escèptics o descreguts poden sortir per la tangent dient que en temps de preminència d’hivernacles les temporades de cada cosa s’han tornat etèries o difuminades. Potser sí. Però hi ha una cosa que no enganya: la butxaca. El que és de temporada és del que n’hi ha més i, per tant, el que està més assequible. Dit d’una altra manera: sí que pots trobar maduixes tot l’any però quan passa l’estiu les pagues a preu d’or.

Octubre és el primer mes que arrenca amb la tardor ja instal·lada pel que les reminiscències a la temporada d’estiu semblen climàticament ben pretèrites. És cert que la bonança de temperatura fa allargar algunes temporades, però farem bé d’anar-nos acomiadant d’alguns dels il·lustres ingredients que ens han acompanyat quan la temperatura no volia baixar dels 20 graus ni que l’estiréssim. I aquí entra en joc el que dèiem del preu: vigileu la quantitat de tomàquet que compreu ara, per exemple, que us semblarà que la balança s’ha espatllat.

L’octubre ens porta el moniato: aprofitem-lo!

L’octubre transita cap a la tardor i una bona manera de ser-ne conscients és aprofitar el moniato i, sobretot, desenclaustrar-lo de la maleïda associació d’idees que el restringeix a element propi de la Castanyada i prou més: #freemoniato seria una bon clam: posem-lo als guisats, d’acompanyament, a les amanides, la truita o al forn. No el castiguem de cara als postres com els nens petits de cara a la paret.

Més enllà del moniato farem bé d’aprofitar el raïm més tardà, deixar-nos seduir per la dolçor de les figues o aprofitar per diversificar plenament les amanides i plats vegetals amb més diversitat. A plaça, aquest octubre, hi podrem trobar.

Fruites i verdures de temporada

• Kiwi: Una de les fruites més recomanades pels nutricionistes, fet que a vegades ens pot fer recelar d’ella. Sensacional en la vessant clàssica o la dolça (la groga) que ens costarà més diners.
• Pera i poma: Dos peons inexcusables sense els quals no hi ha jugada possible a l’hora dels postres. Atenció a les varietats més pelludes si ens endinsem a cuinar-les: la poma i la pera s’abriguen més i s’hi nota.
• Moniato: Ja n’hem parlat i en seguirem parlant. Un ingredient que farem bé de no esperar a finals de mes i de provar-ne totes les potencialitats.
• Raïm: La d’aquest 2020 ha estat una verema de dos cares. Dolenta per la quantitat, com es queixen els productors de vi i cava, però a la vegada val a dir que la qualitat del que s’ha recolectat és alta.
• Figa: Poc a afegir, una d’aquelles fruites que o no agrada o directament obsessiona. No cal descobrir-li cap parella de ball però el formatge i la figa són els reis de qualsevol ball.
• Magrana: Un altre fruit que, si trobem a plaça i ens fa bona fila, farem bé de llençar-nos-hi. L’amanida amb escarola és una clàssic de quan fa més fred, per posar un exemple d’aplicació.
• Llimona: Avui en dia se’n troba sempre però hi ha lletraferits que diuen que la florida de tardor dels llimoners és la més ben dotada. Serà qüestió de creure-hi.
• Ceba i porro: De sota terra en surten varietats que farem bé d’escoltar el pagès, la iaia o el cuiner de torn per saber aplicar a cada cas. Del porro val a dir que és un paio polivalent i queda bé amb toit.
• Carbassa: Com el moniato, farem bé de no només condemnar-la a ser protagonista cromàtica i aromàtica de la crema vegetal més popular. Atrevim-nos amb ella. 
• Enciam, espinacs, bleda, endívies, cols: Visca el verd, variat i per a cada dia. Amanides, cremes, plats, cuinats, complements. L’endívia com a complement de formatge blau o similar i les cols de Brussel·les jugant amb la patata. Val la pena aquí deixar-se guiar per l’aspecte i aprofitar, cada cop que anem a plaça, allò que més i millor ens entri per la vista.