Ous bullits, tipologies i com pelar-los

Per una amanida de pasta, per acompanyar unes fulles d’enciam, en un sandvitx o de moltes altres maneres. L’ou dur és, segurament, l’expressió culinària més coneguda de l’ou bullit. Però n’hi ha d’altres. Les repassem en el següent article.

De fet, ou bullit i ou dur poden ser sinònims malgrat que aquesta segona expressió es pot definir, també, com una de les variants que pot adquirir l’ou quan el bulls. L'única diferència per establir la tipologia dels ous bullits és el temps de cocció; l’ou passat per aigua no passa dels quatre minuts, l’ou mollet no supera els cinc minuts i l’ou dur pot arribar als dotze minuts.

Passat per aigua

Són ous lleugerament cuits que se submergeixen perquè bullin entre tres i quatre minuts. En aquest cas, la clara queda semilíquida i el rovell líquid. Ha de cuinar-se i consumir-se en el moment, ja que és una font susceptible de salmonel·la per als nens, les persones grans i sobretot aquells que tenen el sistema immunitari feble.

Mollet

L'ou mollet es deixa bullir durant 5 minuts, quedant la clara quallada i el rovell una mica líquid. Aquest tipus d'ou és el més emprat durant els desdejunis, sol posar-se en un suport amb la seva clova i es menja usant una cullereta extraient el seu contingut. En aquest cas acostuma a posar-se un saler a mà perquè es puguin anar salant les porcions a ingerir.

Dur

L'ou dur es bull durant 10 o 12 minuts, i tant la clara com el rovell queden quallats. Aquesta és la forma més utilitzada quan s'ha de fer servir per a cuinar. L’ou s’acaba trossejant en quarts, en daus o en fines rodanxes (tallades mitjançant un estri adient). Aquests trossos poden posar-se després en amanides o sandvitxos, així com a qualsevol altre plat que ho requereixi. Els ous durs són molt populars en algunes sopes de la cuina japonesa com l'oden i el ramen.

Existeixen nombroses tècniques de cocció dels ous, cadascuna depèn dels gustos, preferències i usos que es faran de l'ou cuit. La cuinera Montserrat Seguí de Queralt recomanava, per exemple, no bullir-los més de 10 minuts (o 12 si eren grossos) perquè un punt central del rovell, de la mida d'un cap d'agulla, encara cruegés. D’altra banda, una de les prohibicions més conegudes sobre la seva cocció és que no han de posar-se mai al microones. Hi esclatarien.

Un cop cuits i freds, arriba el moment de pelar els ous. Uns copets al marbre de la cuina perquè es trenqui la closca? Per descomptat. Un pessic a la closca per retirar-la amb més facilitat? Compte, aquí poden començar els errors. El que cal és simplement fer rodar l’ou sobre una superfície plana pressionant lleugerament amb el dors de la mà. Després, col·loca’l sota el raig de l’aixeta i retira’n la closca. Veuràs amb quina facilitat surt! Un consell de Chef Caprabo.