Sal i ceba, els ingredients més comuns al món

El món té tantes tradicions culinàries com cultures componen els diferents continents. Cada llengua és una manera de veure el món, però cada gastronomia també ofereix la cosmovisió pròpia de cada territori. De totes maneres, cultures culinàries d’aquí i d’allà comparteixen alguns elements troncals. Són ingredients universals que gairebé podrem trobar per defecte arreu del planeta més enllà de quina sigui la nostra latitud. Un estudi ha buscat quins ingredients serien el denominador comú de la cuina universal. Directoalpaladar.com ho ha publicat al seu web i nosaltres us ho resumim aquí.

Victoriano Izquierdo, CEO i cofundador de Graphext, una eina de visualització de dades, ha compartit les conclusions més cridaneres que ha extret després d’agrupar més de 40.000 receptes mundials combinant més de 7.000 ingredients diferents. Més enllà de la sal, que tots podíem endevinar com el producte bàsic més comú a tot el món, destaca el gran protagonisme de la ceba i l'oli d'oliva, superant fins i tot l'aigua, i seguits de prop per l'all.

Com el propi Izquierdo apunta, són els ingredients essencials del sofregit, aquesta mena de salsa elemental que consisteix a cuinar amb oli d'oliva a temperatura suau la ceba amb l'all, picats, i una mica de sal. A Catalunya, i a la majoria de països mediterranis, sovint també s'inclou tomàquet, però ja sabem que aquest ingredient només es va apoderar de les nostres gastronomies arran de l'arribada dels productes d'Amèrica.

En l'anàlisi de dades allotjat a Graphext, disponible per a usuaris registrats de manera gratuïta, podem veure a més quins són els ingredients més comuns específicament en diferents cuines. Així, per exemple, el receptari espanyol està marcat per la presència de productes com el safrà, el vinagre de Jerez, el xoriço, el formatge manxec, el pebrot vermell, els musclos, el pernil serrà, el vi blanc sec, el pebre vermell o el julivert.

Més enllà de la curiositat i el joc que ofereix el treball de Graphext, el domini actual mundial de la ceba i l'all il·lustren molt bé les teories que situen aquestes hortalisses en els orígens mateixos de la cuina mundial, apareixent ja fonts que les situen fa més de 4.000 anys a Mesopotàmia.