Capgròs
Fa cosa veure que encara avui, amb les parades de castanyes ja instal·lades a diversos indrets de Mataró, hi ha gent amb màniga curta pel carrer. No els podem culpar a ells, sinó a l’escalfament global del planeta que ens proporciona dies realment calorosos encara a finals d’octubre. Lamentable, sobretot perquè les generacions de dècades passades recorden amb certa nostàlgia moments d’infantesa al costat del foc de les castanyes, amb jersei i gorra de llana. La Castanyada és una festa tradicional que a casa nostra té segles d’història a nivell gastronòmic. En els últims anys, però, ha hagut de rivalitzar amb Halloween i totes les seves litúrgies importades de les pel·lícules nord-americanes. No passa res. Esperem que totes dues festivitats puguin conviure amb pau i harmonia.
“L’origen de la Castanyada i Tots Sants el trobem a les cultures paganes com ara la Celta, però a partir del segle IX, i sota la influència cristiana, va esdevenir una festa per celebrar el dia dels difunts, aportant un sentit de resurrecció. Celebrada el dia 31 d’octubre, just un dia abans de Tots Sants l’1 de novembre, la Castanyada s’ha estès com una gran tradició de menjar castanyes, els panellets, i moniatos amb la família. Una de les llegendes diu que antigament els campaners repicaven les campanes de les esglésies durant tota la nit, fent torns entre ells, i durant els descansos menjaven castanyes i bevien Moscatell per escalfar-se. D’altra banda, la gent, i sobretot els infants, es concentraven a les places per menjar-les, organitzant llavors grans castanyades populars.” Així descriu l’origen de la Castanyada la pàgina web festesmajorsdecatalunya.cat.
La realitat és que, avui en dia, moltes d’aquestes tradicions populars d’origen eclesiàstic s’han acabat convertint en festivitats laiques. Sigui com sigui, encara són legió les persones que gaudeixen de la Castanyada faci fred, faci calor, plogui, nevi o faci sol. Castanyes i moniatos que, de fet, es poden menjar durant bona part de l’any i que són ben preuats de cara una dieta saludable. Però això ja són figues d’un altre paner.
Un aliment ric per a l'hivern
Tot i que molts de nosaltres ens limitem a menjar les castanyes únicament en època de Tots Sants, aquest aliment és prou complet per a menjar-ho durant tota la tardor i fins i tot a l'hivern. Durant l’estació més freda és millor comprar-les assecades.Aquesta fruita seca és molt nutritiva i té un gran valor enèrgic, per tant, ens ajuda a protegir-nos del fred i a millorar el nostre rendiment cerebral i físic.Si bé és cert que la castanya es considera una fruita seca, per la seva composició es troba més proper als cereals. Les castanyes augmenten el nivell de glucosa sanguini de forma lenta i sostinguda. Això resulta útil quan es requereix una aportació d’energia continuada. Així com quan fem dietes de control de pes, ja que t’omple més. La castanya és rica en vitamina del grup B, així com en potassi i ferro. També és molt bona per enfortir la flora intestinal i regular el trànsit intestinal.
I si les anem a buscar en família al bosc?
Anar a collir castanyes és una excursió molt recomanada per a fer en família. No oblideu per això, una cistella i uns guants per no punxar-vos. Segur que gaudireu d'una experiència meravellosa i els nens s'ho passaran d'allò més bé. Us facilitem algunes de les rutes més conegudes a on podreu trobar castanyers. I, naturalment, sempre que les restriccions per la pandèmia ho permetin. Us recomanem dos punts propers a Mataró:
- ARENYS DE MUNT. A les obagues dels Tres Turons podem trobar disseminades diferents plantacions de castanyers que avui dia es troben abandonades. Són pràcticament l'únic lloc al Maresme on podeu trobar-les.
- SANT CELONI. És una ruta interessant que comença al nucli de Sant Martí de Montnegre i arriba fins a la part més alta del Montnegre. Durant la passejada, ens anirem trobant amb diferents plafons informatius que expliquen com funciona una explotació de castanyers per aprofitar la seva fusta.
I quan passi la castanyada, serà l'hora dels panellets. A Mataró i comarca són nombroses les pastisseries que en fan de deliciosos. Els clàssics, els de pinyons, són ara rara avis. I a molts ja els sembla bé perquè poques coses més insípides que els panellets de pinyons. Però més enllà de gustos, qui vol panellets de pinyons quan en pots trobar de xocolata, taronja, pinya, gerd, kiwi o cruixent de neula?
Comentaris