Capgròs
Hores de xup xup i cocció pel caldo més especial de tots. Segurament de totes les anotacions dels menús habituals d’aquests dies la de l’escudella i la carn d’olla pel dia de Nadal al migdia és la menys exòtica o sorprenent. Però és que estem parlant de la Festa Major de les sopes i l’escudella més esperada de l’any. Una autèntica delicatessen casolana.
D'on ve, però i què hem de fer perquè sigui realment la millor escudella de l'any?
Origen
L’escudella de Nadal és una tradició de ciutat, ja que al medi rural era un plat quotidià, del dia a dia. Tradicionalment havia de portar els anomenats ‘quatre evangelistes’: carn de porc, xai, vedella i gallina. Aquests ingredients es complementaven amb tota mena de verdures i llegums i la sopa se servia segons el costum de cada indret. Al començament, en comptes de galets, es feia amb macarrons tallats i formatge, i més endavant es va incorporar aquest tipus de pasta en forma de cargol tan típica ara en aquestes dates.
El truc
Deixem els preceptes dietètics i equilibristes per la resta de dies de l’any, que l’escudella de Nadal no és una sopa qualsevol. Si la volem ben gustosa i forta no té cap altre secret que a més de la resta d’ingredients habituals saber-hi afegir una aposta decidida per la carn de porc, amb ponderació però decidit. Sempre que tots els comensals en puguin menjar, és clar. Cansalada, peus, orella, careta, botifarra negra, botifarra, fins i tot la cua o costelló. Val la pena, si ens agrada l’escudella contundent, de fer-hi jugar tot el recital porcí sense complexes.
L'alternativa
Hi ha caldos vegetals que, literalment, no ho semblen ni per gust, intensitat ni densitat. Són boníssims! Dit d’una altra manera, no està escrit enlloc que si optem per evitar la petjada animal en els ingredients de l’olla de bullir haguem de renunciar a una senyora escudella vegetal amb la qual hi puguem barrejar tota la “no-carn d’olla” amb què l’haguem aconseguit. Val la pena ser heterodoxes perquè tothom de taula se senti còmode.
Comentaris