Tres idees fàcils i fresques pel sopar de la revetlla

De tots els rituals més compartits i nostrats del calendari, el de la revetlla de Sant Joan potser és dels que deixa més marge de maniobra selectiva a l’hora de plantejar-se’l gastronòmicament. Que s’entengui: la consuetud diu que cal sopar en companyia, que si pot ser a fora millor, que per postres hi haurà cava a dojo i coca i que els estalvis ens els gastarem amb petards. Però del què es menjarà (a casa o de restaurant) no hi ha grans estipulacions ni normes.

No hi ha ordres. Hi ha criteris i és que el que se celebra és l’entrada de l’estiu per tant ve de gust la cosa fresca. “Fem alguna cosa lleugereta, que amb aquesta calor no tens massa gana” és una frase dita i reiterada tot i que, també s’ha de dir, sovint els àpats que es plantegen més frugals o d’anar fent tipus xeflis acaben per despistar l’estòmac i menges fins i tot més que quan hi ha dos plats (amb o sense amanit) i postres, d’estil més canònic.

Per tant per Sant Joan és normal associar-ho al menjar de compartir. De fer colla. Aliments frescos, que combinen bé amb beguda freda. Plats que puguis preparar abans per fer xerrameca tranquil·la i no recloure ningú durant hores del vespre a la cuina. Plats i ingredients de temporada, fàcils de fer. Tot això són coordenades a partir de les quals cada grupet o família pot estipular allò que li doni la gana.

Aquí anotem tres idees, per la col·lecció:

Canelons freds d’estiu

Canelons a mig any de Nadal? Sí. Però amb versió estival. Canelons freds que podem fer amb pasta i que altres prefereixen embolicar en embotit, a la pasta de dins hi podem trinxar tonyina, olives, pebrot, ou dur i pernil i ens quedarà una massa compacta que es deixarà embolicar perfectament. En podem preparar a manta, perquè entraran fàcilment. Emplatem i el podem servir amb una salsa freda de tomàquet o fins i tot una mena de pesto per sobre i refrescant amb alfàbrega o cibolet. Són un autèntic dona-me’n dona-me’n, que podrem anar versionant segons el gust, fílies i fòbies del personal amb versions modificades. Els guardem a la nevera i quan surten refresquen i alimenten.
 

Coca de recapte

Clàssic de clàssics de la cuina catalana amb la que ens podem atrevir a compartir el protagonisme coquero del dia a la dolça de postres. La coca de recapte és fàcil de fer (tan sols complicada la massa si la fem de bell nou) i a qualsevol altre lloc del món la tindrien com a bandera (com els italians amb la pizza) però nosaltres no ho fem. Treure-la a taula per Sant Joan, feta i fornejada del dia o en fred, vinguent d’estona o un dia enrere ens permetrà gaudir del gust únic a l’escalivada, amb els seitons o sadinetes, els uns o la botifarra els altres. Coca que alimenta i fa coixií per una nit en què sovint omplim massa el dipòsit de benzina.
 

Salpicó de marisc

Gènere de mar però assequible, que no cal esllomar-se econòmicament. El salpicó és un d’aquells plats fàcils en els que remenem marisc barat amb verdura ben tallada (quasi com si féssim un trempó mallorquí) i sobretot hi apliquem una pluja d’oli boníssim que ens el fa casar tot. Traiem a jugar a llagostins, pops i musclos i els fem jugar amb pebrots, cebes i fins i tot olives. Fem-ne que sobri perquè voldran repetir.