A cops de puny, la ceba millora

La ceba al cop de puny és un d’aquells procediments entre rupestres i inverossímils de la cuina nostrada. Consisteix en esberlar la ceba, sigui de la de Figueres (que no és de Figueres), tendra o blanca, a cops. Fins i tot amb acarnissament. El primer cop que en sents a parlar, prens qui t’ho explica per boig perquè aquesta és la reacció més lògica. Què vol dir que hem de liar-nos a cops de puny amb una ceba per a fer una amanida? Què ens ha fet la ceba? Per què ens hi hem de barallar?

No és que ens hi haguem de barallar, amb la ceba. És que la preparem d’una manera basada en colpejar-la i tot i que hi ha tiquismiquis que ho fan amb la mà de morter, el més estès i fins i tot terapèutic després d’una setmana massa llarga és utilitzar el puny. Per allà els artells (així serveixen d’alguna cosa més que per saber si un mes té 30 o 31 dies, tot recitant-los) entomem força i piquem la ceba. No com si fos un sac de sorra d’aquells amb els que entrenen els boxadors. No. La tècnica té un punt més de control però és la cosa més fàcil de fer del món.

Recapitulem, abans. Per què volem fer la ceba al cop de puny? Hi ha lletraferits de la cuina que diuen que és com queda millor, més gustosa, si ens l’hem de menjar crua en una amanida. La ceba dona alegria i consistència a tot però és cert que pot ser un element de discòrdia enmig del verd o acompanyant el tomàquet, sobretot si a taula hi ha algun paladar aprensiu. Sempre se’n donen casos. Per això sovint la ceba cal preparar-la amb més temps, de la mateixa manera que el futbol no se sap ben bé per què però els porters sempre surten a escalfar abans que la resta de jugadors. Sovint la ceba a les amanides cal amansir-la, perquè no repeteixi ni sigui massa irredempta de tacte i gust. És en aquesta tradició que, per exemple, hi ha qui li aplica oli, vinagre o fins i tot sucre una estoneta abans de servir-la de manera que a l’hora de menjar-la té un tacte i un gust amorosit.

Per aquest camí de preparar la ceba per poder-la tenir a l’amanida sense que ningú hagi d’arrufar el nas podem arribar a la ceba al cop de puny. Té nombroses aplicacions però diria que la millor és quan serveix al plat per contrarestar un bon tomàquet, el reg de l’oli dens d’un bon oli de cooperativa i olives, preferentment negres. Que em perdonin, però caps com les d’Aragó. Aquesta, per exemple, és l’amanida que a l’estiu mai falla en els xeflis que busquen la fresca del vespre. S’entén amb les sardines, per exemple, i desengreixa digestions si ens n’anem per altres hemisferis culinaris.

? Ceba al cop de puny! Perfecte per a rebaixar la tensió mental i corporal! Fora estrès! ??

? Recomanadíssim aquí a Can Twitter! ?#Besalú pic.twitter.com/h3RbV9iL7E

— Dani Pagès (@pages_dani) August 12, 2020

La cosa més fàcil de fer del món

Per fer la ceba al cop de puny és tan fàcil com tenir les cebes pelades. Les emboliquem amb un drap o eixugamans i les colpegem a cops de puny. Amb contundència però a cops, no volem que s’aixafin i s’escorrin sinó que es trenquin, que s’esberlin. Podem esmerçar-nos el que creguem i si cal rematar la feina després. El resultats d’entrada pot resultar un punt desagradable de procedir però si després la recollim els trossos veurem que ens haurà quedat gairebé ceba esqueixada. Trencada amb irregularitat, espolsada una mica de la seva aigua però no tota i ens queda viva, a punt per rebre l’amanit que li aplicarem amb bon oli i bona sal, deixant reposat i assumir més estona o a punt per servir després. La qüestió és que a cops de puny la ceba diuen que queda predisposada a treure el millor d’ella mateixa.

El joc que fa amb el tomàquet és genial però hi ha qui fins i tot i tot té en agenda la preparació de la ceba de les amanides dels següents dies i quan s’hi posa, regala els cops de puny amb alegria. Vinga cebes, vinga cops de puny, vinga tomàquets (que tot just ara comencen a treure el cap a plaça). Res del que implica és il·legal ni engreixa gaire. Val la pena “barallar-se” amb la ceba per acabar veient com així millora. 

La recepta de Ceba al cop de puny

Ingredients

• 4 cebes
• Oli / Vinagre
• Sal / Pebre

Elaboració

• Esclafeu la ceba a cops de puny per esberlar-la.
• Després peleu-la i acabeu-la d’esqueixar.
• Amaniu-la amb oli, vinagre, sal i pebre.

Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica