Orelles de Carnaval, una mena de coca gallega

“Això no serà un carnaval sense orelles!”, va exclamar un conegut fa anys, quan dèiem com celebraríem la festa entre els que ens coneixíem de fer classes junts. No li van fer massa cas però va localitzar l’interlocutor indicat. “Orelles que es mengen, eh”, i ja va tenir la meva atenció.

Si no hagués estat per aquell amic gallec mai hauria descobert què són les orelles, concretament les ‘Orellas de Entroido’, pròpies dels carnavals de Galícia. És pensar en carnavals i un se n’en va a algun dels catalans de renom, a Brasil o a Venècia… però a Galícia? Mai hi hauria caigut. Però tenen unes orelles que es mengen. I vam fer tractes, menjaríem orelles. I va ser un sol cop però les recordo curioses, dolcíssimes i bones.

Les Orellas de Entroido són com unes coques petites. Una mica em van recordar la coca de vidre. Dolcíssimes i cruixents, d’aquelles que és com si s’esberlessin totes quan les queixales i de cop t’omplen la boca. Són lleugeres però concentrades, llamineres i alhora calòriques. Te les imagines de resultes del clima atlàntic, les cuinen a casa i en origen a partir de llard i farina.

Es diuen orelles perquè recorden l’orella del poc, de fet. O això es creu o es diu. I com totes les coses fregides de ben segur que ningú recomana d’abusar-ne. Les he enyorat, com també amb el caramels de Dijous Llarder, des que les vaig tastar per primera i única vegada. Si algú en sap fer o algun gallec s’hi presta caldrà parar l’orella, i mai millor dit. 

La recepta segons Fani Recetas

Ingredients

• 1 kg de farina del país + polsim de sal
• 4 ous L
• 200 g de mantega fosa
• 230 ml de llet a temperatura ambient
• Ratlladura d'una taronja
• Ratlladura d'una llimona
• Essència d'anís. (tota l'ampolleta que veieu a la foto)
• Oli per a fregir
• Sucre glacé

Instruccions

• Trenca els ous en un bol.
• Agrega les ratlladures de llimona i taronja.
• Afegeix la llet, la mantega fosa, i l'anís
• Bat tots els líquids
• Afegeix la farina en petites tandes i mescla amb una cullera de fusta.
• A mesura que vagis barrejant, vas afegint més farina, així fins a acabar, si fos necessari, pots afegir alguna cullerada sopera de llet a majors.
• Quan ja has gairebé integrat tota la farina, bolca la massa en una superfície de treball enfarinada.
• Pasta amb ganes, l'èxit d'una bona massa és pastar amb energia fins a integrar totalment. Tant si pastes a mà com si ho fas en pastadora, l'ideal és pastar uns 5-7 minuts i donar un repòs de 10 minuts perquè el gluten es desenvolupi, repetim aquesta operació 2 vegades.
• Una vegada que tenim la massa ben pastada, formem una bola, empolvorem farina, cobrim amb un drap de cotó i deixem reposar durant un mínim de mitja hora (millor una mica més). (Si necessites deixar-la més temps, l'emboliques en film transparent i la deixes en la nevera, quan la vagis a usar hauràs de deixar-la una hora a temperatura ambient perquè recuperi calor)
• Prenem petites porcions de massa, (entre 25 i 30 g cada porció) i estirem molt molt finites.
• Fregim en abundant oli, volta i volta. Ull amb aquest moment, cal prendre la temperatura correcta a l'oli i has d'estar molt pendent perquè es fa de seguida. Una vegada que estiguin fregides, passa-les a paper absorbent de cuina i d'aquí a una font i empolvora sucre glas.