“Can Dimas sempre ha tingut un component popular a Mataró”

Aquest dimecres 21 a les 19h a l'Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró es presenta el llibre "Can Dimas, més de cent anys’. És un treball documentat sobre la trajectòria d’un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat de Mataró en el decurs dels més de cent anys de la seva existència. Tres generacions l’han regentat. Dimas Fàbregas, Ramon Fàbregas i Jordi Morist. El volum està escrit pel periodista mataroní Santi Carreras i són 200 pàgines d’història de la ciutat, del restaurant, de la platja, dels visitants, dels treballadors, dels cambrers, dels cuiners Can Dimas, tota una referència gastronòmica i ciutadana. Més de cent anys amb un lligam especial amb la ciutat de Mataró que repassem en aquesta entrevista.

D’on va sortir la idea de fer el llibre?

El llibre ve d’un cert misteri sobre la data exacta en què va començar Can Dimas. La família sabien que tenien aquest ‘més de 100 anys’ del títol però no tenien com documentar-ho. Un dia en Jordi Morist em va preguntar com ho podien acreditar i vam començar a moure’ns per buscar-ho. A partir de l’Arxiu Comarcal vam anar a petar als documents històrics més llunyans, una instància d’en Dimas Fàbregas per posar aigua potable al seu establiment. Data del 1921 per tant sabem del cert que llavors ja hi era i que Can Dimas té aquests més de cent anys.

Llavors no se sap del cert de quan és Can Dimas, quants anys té?
És un misteri no documentat. Sabem per l’hemeroteca de la premsa local que podria ser de 1907, just l’any següent del casament dels pares. Es casen i són pescadors i obren un primer establiment al costat del rotllo, on arriba el peix. El primer Can Dimas es diu ‘Pescado Marinesca’ i és per als pescadors, perquè mengin o prenguin el cigaló abans o després de feinejar. Un lloc on es cuina el que es pesca, l’essència que no s’ha perdut des de llavors. 

Can Dimas ha canviat molt des de llavors?

Can Dimas canvia però sempre té un component popular, mai ha estat un lloc elitista. Durant molt de temps s’hi fan els grans àpats perquè a Mataró no hi ha massa espais grans per àpats de celebració. Hi teníem el Suís, el Mesón de Reyes o Ca l’Arquer i ja està. Can Dimas sempre és lloc de peix. Són pescadors, pesquen i cuinen. Neix com un lloc de beguda, gairebé és com el precursor del xiringuito com els entenem ara. Amb el temps ha evolucionat però es manté fidel. Can Dimas era un restaurant simple, de pescadors, no refinat. I es va consolidant com a lloc de celebracions, de trobades per exemple de les festes patronals de diferents gremis de la ciutat. 

“A Mataró quasi no tenim res: una cosa bona que tenim n’hem de treure pit i lluir-ho!”

Can Dimas, teoritzes, esdevé un lloc popular i quasi que una referència geogràfica.

El restaurant sempre guanya popularitat i sempre és conegut com Can Dimar, s’hi pot menjar des d’una sarsuela a una mariscada. Però passen els anys i l’edifici va canviant a mesura que va canviant el baix a mar. Per la Nacional, pel tren quan es mou la línia...el local va canviant però es manté a la mateixa zona. Per això acaba sent una referència de tot per a la gent de Mataró, que l’associa a la seva manera de ser i a lloc de celebracions.

Què fa especial Can Dimas?

La seva sola història de més de cent anys em semblava adient de treure-li punta. Ja que a Mataró quasi que no tenim res, una cosa que tenim hem de treure’n pit i lluir-ho. Aquest llibre és un treball de xafardejar. De traçar històries amb les que es van relacionant i entenent Mataró com el que és.

La història de Can Dimas no ha estat exempta de moments en què podria haver-se acabat o canviat.

Oi tant. Hi ha la línia que uneix la família Fàbregas i després amb Jordi Morist, que agafa el negoci i amb una acció de respecte històric que l’honora, opta per mantenir la tradició i no canviar el nom. El propi nom de Can Dimas té gràcia perquè passa de ser el nom del pare a que la gent el posi de cognom del fill. A en Ramon Fàbregas a Mataró li dirà Ramon Dimas. Les dues famílies que l’han dut han estat properes i han mantingut la vinculació amb la ciutat com a característica del restaurant. Hi ha qui recorda el pare amb els pantalons arremangats venint de cuidar les llagostes que tenia pocs metres dins de mar o qui recorda com quan el local va estar a punt de desaparèixer per un temporal, tots els pescadors el van defensar, amb fusta o enterrant una barca. La gent se sentia seu Can Dimas i què van fer els responsables? Un sopar d’agraïment. Can Dimas té un tarannà molt popular inherent a tota la seva història. 

El llibre l’ha promogut el propi Jordi Morist i només es pot trobar al restaurant.

Sí, a la presentació i a Can Dimas. I tot el que val, els 25 euros, van a benefici de la Fundació Maresme, en un gest de solidaritat i de lligam a la ciutat.

Quin pes hi té la cuina, que és el gran aval del restaurant, en el llibre?

Jo crec que hi ha un 90 per cent de Mataró i un 10 per cent de cuina. La família el que volia és que quedés el llibre per celebrar aquests més de cent anys i per això aquest llibre. Hi ha alguna recepta, però són les que ja estaven publicades. No és un llibre culinari, vol ser un llibre històric que recordi la importància d’un restaurant que ha fet 100 anys en una ciutat on pràcticament no tenim res massa maco ni que faci un segle que funciona.