Capgròs
El cuscús s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una opció tan viable per a la nostra cuina com ho pot ser un arròs a la cubana. A continuació, dibuixem el trajecte històric d’aquest plat i destaquem allò que el fa especial. Ho farem de la mà dels experts de delicuscus.com.
Origen
Hi ha diferents teories sobre l'origen del cuscús. La més probable, segons diversos historiadors i arqueòlegs, és que el cuscús naixés al Sàhara abans que aquest es convertís en desert. Algunes excavacions a la regió de Tassili n Ajjer van trobar-hi diverses llavors de cereals silvestres i estris per a moldre-les. Després de la desertificació, uns 18.000 anys aC, aquestes poblacions van emigrar cap a regions subsaharianes, com el Sahel, on conreaven mill i consumien la sèmola que donaria origen al cuscús. Nascut com un plat pobre dels berbers, que el consumien com un dinar a base de cereals, llet i aigua, el cuscús no trigaria a consolidar-se entre els hàbits alimentaris de tots els països magribins del nord d'Àfrica. I d’aquest indret, al món.
Un gra màgic
Al Magrib consideren que la preparació del cuscús conté una dimensió espiritual. Veien aquest plat com un veritable acte social per compartir les grans etapes que marquen la vida. Es serveix i es consumeix per celebrar el naixement d'un fill, la unió en matrimoni i també el funeral d'un parent. Parlen del misticisme del cuscús perquè porta en si mateix la marca dels quatre elements necessaris per a la transmutació alquímica: el foc (que l’escalfa), la terra (que va donar el gra i li dona la seva olor, color i gust), l'aigua (que el fa arribar a la seva plena maduresa) i l'aire (el vapor que es dilueix). En un món cada vegada més globalitzat, aquest plat mil·lenari s'ha convertit per alguns en el portador de valors universals com ara la pau, la integració multicultural i la germanor.
Propietats
Aquesta sèmola de blat heretada dels pobles del Magrib és rica en hidrats de carboni en forma de midó que procuren energia de manera gradual. A més, és una de les fonts vegetals més riques en proteïnes en forma de gluten, la qual cosa resulta molt nutritiu, però no apte per a celíacs. Especialment recomanable per a esportistes i persones amb una activitat física important, el cuscús, en la seva versió integral, és ric en l’antioxidant vitamina E i en vitamines del grup B, que exerceixen un efecte sinèrgic que contribueix a la bona salut de el sistema nerviós. En relació als seus minerals, aporta petites dosis de calci, potassi, ferro i zinc, així com quantitats moderades de magnesi i fòsfor, que juntament amb la fibra ajuden a regular el metabolisme.
Més enllà d’aquestes bondats, un altre benefici d'incorporar el cuscús a la dieta és que conté poc greix, i un bon percentatge d'aquest greix està format per l'àcid gras essencial linoleic, seguit de l'oleic. El gran avantatge del cuscús a la cuina és que resulta molt més fàcil i ràpid de cuinar que el gra sencer de blat, especialment si s'utilitza la sèmola precuita, que és la que es comercialitza en la majoria de supermercats i botigues de queviures del món.
Comentaris