Mataró ensenya les ungles

“Et fan sentir còmode i està molt bé de preu: aquesta és la clau”

Nails és ungles amb anglès i amb cosa de poc temps ha passat a ser un dels anglicismes més utilitzats i en boga a casa nostra. N’hi ha prou de passejar i tenir ulls a la cara per apreciar que un dels sectors comercials més emergents dels darrers temps és el de la manicura i pedicura, els salons d’estètica específics. Es pot ben dir que veient la de locals nous que obren i l’ocupació mitjana de molts d’aquests la capital del Maresme ensenya les ungles de la mateixa manera que els animals, quan ataquen, se’n diu que ensenyen les urpes.

De salons de bellesa que et “facin les ungles” n’hi ha hagut tota la vida però en els darrers temps han proliferat més i més locals. N’hi ha de tipus, estètiques, preus i nivells diferents i, de fet, alguns són totalment especialitzats i d’altres s’insereixen en una cartera de serveis d’estètica més àmplia. Què hi ha, darrera aquest boom? D’on surt aquesta fal·lera?

L’augment de locals té moltes raons al darrera. N’hi ha una clarament conjuntural, de moda, de moment. És el temps de les ‘nails’ de la mateixa manera que també han proliferat anteriorment locals de CBD o de cigarretes electròniques. Però rere el fet d’ensenyar les ungles també hi ha la capacitat d’oferir generalment un servei que per prestança i preu l’oferta ha mobilitzat una demanda que abans era puntual i ara és més continuada. Així, hi ha dones (generalment la clientela és femenina) que s’arreglaven les ungles a casa i només anaven a un saló per motiu d’un casament, una festa, l’estiu o Nadal i que ara ‘fitxen’ un cop al mes al seu saló de capçalera. “Va començar anant-hi la meva germana, després la meva mare i al final jo. És llaminer fer-se les ingles perquè realment els seus esmals són molt millors, quan vas a treure’l te’l tornes a pintar, dura molt més que el que puguis fer-te a casa i està bé de preu”, explica la Judit.

Una altra fidel de fer-se fer les ungles és la Xantal. “Va haver-hi un boom d’influencers i creadores de contingut que influeixen en la població jove que va començar amb les ungles de gel, molt extravagants, amb diferents formes i colors i a partir d’aquí la demanda va anar pujant perquè a més el preu és barat i et cuiden molt i no deixa de ser un moment molt per tu”, explica. Ella també  identifica que “la clau és la semi-permanent perquè tens les ungles perfectes durant tres setmanes i a nivell d’imatge queda una mà molt més neta i arreglada”. Hi ha qui encara li pot sorprendre però avui en dia les ungles formen part de la combinació de l’outfit (sempre anglicismes) o és indicativa de l’època de l’any. Ara que ve la calor, les ungles de colors més vius per posar un exemple. 

L'efecte Rosalia

Com que de tot se’n sol fer teoria i categoria, si ampliem el zoom i ens fixem amb tot l’Estat hi ha qui vincula el ‘boom’ dels centres d’ungles amb la cantant Rosalia. De fet, no només amb la de Sant Esteve Sesrovires sinó amb tota la iconografia i l’estètica dels nous referents entre pop i urban que han resingularitzat les ungles com a fenomen, com a element d’identitat. La pròpia Rosalia o la maresmenca Bad Gyal, per posar un altre exemple, apareixen amb ungles impossibles molt en la línia de la cultura americana, entesa tant per la vessant més llatina com l’anglosaxona. En aquestes zones del planeta, la manicura i la pedicura són gairebé una religió, formant part de la rutina de bellesa quotidiana de qualsevol dona, independentment de la seva classe social. Segons dades de la premsa especialitzada, el de les ‘nails’ és un sector que mou 9.000 milions d’euros a tot el món i per tant, empès per l’estímul de les referents, el que està passant a Espanya és que hi arriba el que pot arribar a anomenar-se ‘cultura de la manicura’.