Vitamina D, la vitamina del sol

La manca de vitamina D és actualment el defecte nutricional més freqüent entre la població espanyola. El nostre cos necessita aquesta vitamina perquè és la responsable de la correcta absorció del calci i, per tant, contribueix a mantenir els nostres ossos forts. A més, serveix per prevenir malalties com el raquitisme i evitar condicions com l'osteoporosi, que debilita els ossos i pot provocar que es trenquin. Una correcta aportació de vitamina D al nostre cos pot provenir de tres fonts diferents; una és prenent el sol de manera moderada, també a través de la dieta i, per últim, amb suplementació.

La llet, els ous o els bolets són ingredients ideals per garantir uns bons nivells de vitamina D. Pel que fa a la suplementació, es recomana en casos de dèficit real, detectat a través d’una analítica i sota supervisió mèdica. Uns nivells excessius poden ser contraproduents i generar efectes tòxics, a banda de més concentració de calci que es pot dipositar a diferents òrgans del cos. 

Una de les millors maneres d’aconseguir uns nivells saludables de vitamina D, però, és a través de l’exposició solar. Això no ens dona via lliure a prendre el sol sense protecció i de manera il·limitada perquè, com sabem, l’exposició descontrolada pot tenir efectes molt perjudicials per a la nostra pell. Realment no cal gaire hores de sol per obtenir uns bons nivells de vitamina D, però cal aprofitar la llum solar, especialment a les hores centrals del dia, que és quan més radiació de tipus B (UVB) conté. Cal tenir en compte, però, que en aquesta franja horària és quan més riscos es deriven de prendre el sol. 

Els experts recomanen una exposició d’una mitjana de 5 a 20 minuts entre les 10 del matí i les 12 del migdia. L’ideal és que el sol ens toqui la cara, els braços i les cames. No obstant això, sempre tenint molta cura d’evitar cremades a la pell. Precisament, l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia recomana fer ús de fotoprotecció en aquelles èpoques en què la incidència ultravioleta és més elevada, tenint en compte que en aquests moments es poden assolir les dosis necessàries de vitamina D amb l’exposició de cara i mans durant un simple passeig.

Per tant, a l’hivern i a la tardor calen més minuts d’exposició al sol que a l’estiu o a la primavera. A l’hivern cal una exposició de 130 minuts i a la tardor fins a 30 minuts.