L’envelliment de la població, un dels grans reptes al Maresme

L’envelliment de la població és un dels grans reptes de futur, al Maresme i arreu del país. Amb l’augment de l’esperança de vida gràcies als avenços mèdics i a altres factors, l’edat mitjana de la població augmenta, més persones arriben a edats molt avançades i això comporta importants conseqüències econòmiques i socials.

En el cas del Maresme, les xifres així ho avalen. En els darrers 20 anys l’edat mitjana de la població de la comarca ha augmentat en quatre anys. Si ens remuntem a l’any 2000 els maresmencs tenien, de mitjana, 38,8 anys. En acabar el 2020, se situa en els 42,9 anys.

Així ho posen de manifest les dades dels padrons municipals de les ciutats i pobles maresmencs, recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Davant d’això, el territori s’ha d’adaptar per als reptes que suposarà l’envelliment de la població.

Un factor que tensiona el sistema sanitari

L’envelliment progressiu de la població el que fa és situar la societat envers un repte de tipus assistencial, sanitari, de cures. Més gent més gran respecte al total de la població no només suposa tensionar àmbits com el de les pensions, també repercuteix en altres aspectes rellevants com és el propi disseny del sistema sanitari i dels seus equipaments.

En els propers 25 anys la població de més de 65 anys suposarà el 34% del total i per això resulta imprescindible refer el sistema sanitari. Cal una atenció intermèdia molt potent o els hospitals d’aguts s’ompliran de gent fràgil i depenent, amb llargues convalescències, assenyalen els experts. De cara a impedir el col·lapse dels centres sanitaris, equipaments com el nou sociosanitari mataroní, l’anomenat Hospital d’Atenció Intermèdia, resulten clau però també una major dotació de recursos a l’atenció primària.

Equipaments com el nou sociosanitari mataroní resulten clau per fer-hi front

En certa manera és com si Mataró, que se les dona del programa estratègic de ‘Ciutat cuidadora’ i està fent obres per una mena de TecnoCampus de les cures amb el projecte de CareCityLab visqui en un atzucac permanent a nivell de dotació infraestructural sanitària. Amb l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena al límit i sense un calendari clar pel seu substitut, amb els CAP col·lapsats i col·leccionant queixes dels seus usuaris (no només la part més envellida, també la resta d’usuaris) i un incipient moviment de defensa de la sanitat pública desenterrant la destral de guerra.

En vigílies electorals és oportú treure la llibreta i veure propostes, calendaris i terminis. La salut dels nostres grans d’ara i dels grans del dia de demà que són tota la resta és un aspecte prou important com per no fer més tard del compte.

Les dades de 2022 presenten una piràmide demogràfica comarcal amb una concentració de població en el tram d’edat 40-59 anys. Concretament, representen el 32,37% de la totalitat d’habitants del Maresme (462.213).

La trajectòria dels darrers vint anys mostra un increment notable del pes poblacional de les persones de més de 65 anys que han passat de representar el 14,50% l’any 2002 al 19,29% el 2022. Amb aquestes dades, l’índex d’envelliment de la comarca és del 130,5. És a dir, hi ha 130 persones de més de 65 anys per cada 100 persones de menys de 16 anys i és que aquest col·lectiu (de 0 a 16 anys) ha passat del 17,22% l’any 2002 al 17,08% el 2022.

També és rellevant l’increment de l’índex de sobreenvelliment que, en els darrers vint anys, ha passat de l’11,1 al 15,8 (per cada 100 persones de 65 anys i més, n’hi ha pràcticament 16 de 85 anys i més). En aquest cas, l’índex de la comarca és inferior al català (17,1). En canvi, és superior pel que fa a l‘índex de dependència de la gent gran que se situa, en el 2022, en el 29,6 quan en el conjunt català és del 29,2.

El benestar de la ciutadania i l’atenció als col·lectius més vulnerables és una prioritat a Mataró no tan sols sobre el paper, o en forma de debats, sinó que va molt més enllà. Un dels grans projectes de futur de la ciutat és el CareCityLab, un centre de recerca sobre noves tecnologies i mètodes per a l’atenció a les persones fràgils i vulnerables i a l’envelliment. Les obres del centre avancen al passeig de la Marina 142 al sector del Rengle, i tindran un cost d’1,7 milions d’euros.

CareCityLab té tres objectius: innovació en polítiques públiques d’atenció a la gent gran, programació d’activitats relacionals i de capacitació digital per a persones grans i programa de suport a les persones cuidadores, tant professionals com no professionals. Hi ha diverses entitats involucrades, l’Ajuntament de Mataró, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró: Innolab, Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, la Fundació Privada del Maresme Pro Persones amb Disminució Psíquica i la Fundació Eurecat.

Mataró aposta per diferenciar-se desenvolupant polítiques cuidadores

Les característiques de l’equipament

L’organisme ocuparà part de la planta baixa, la totalitat de la planta primera i part de la planta segona de l’edifici amb una superfície total construïda de 1.298 m2. La reforma consisteix en adequar els diferents espais que configuren el nou centre de recerca.

La seu comptarà amb zones com ara l’espai de lleure per a ús no compartit format per una gran sala diàfana, una sala multisensorial, i espais d’ús compartit que tenen diferents formats segons l’activitat a desenvolupar: sales grupals que a través de la disposició d’envans mòbils poden canviar de dimensions; espais de consulta individual o boxs de treball totalment equipats i un espai de formació/aula-taller equipat amb una cuina completa que funcionarà com a office-menjador. També hi haurà espais de simulació de consulta clínica, habitació i habitatge.

L’equipament s’emmarca dins del projecte PECT «Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores» que té com a objectiu desenvolupar i implementar en el territori models i solucions innovadores d’acompanyament a l’envelliment actiu i a l’atenció a les persones en situació de fragilitat, dependència, cronicitat o discapacitat, mitjançant processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre altres agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.

Ja fa molts anys que Mataró i el Maresme central reclamen la creació d’un nou hospital sociosanitari que doni cobertura a aquest territori i que substitueixi l’obsolet Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, amb l’objectiu de donar cobertura i tractament als malalts pluripatològics, de llarga durada i/o d’edat avançada. L’anhelat projecte va rebre l’impuls necessari en ser inclòs als pressupostos de la Generalitat de 2023 i ara ja se n’han començat a conèixer els detalls.

El conseller de Salut de la Generalitat, Manel Balcells, va visitar aquest abril les instal·lacions de l’Hospital i el solar, just enfront del centre, on es farà el nou sociosanitari, conegut tècnicament com a Hospital d’Atenció Intermèdia.  L’acompanyaven l’alcalde de Mataró, David Bote, i el gerent del Consorci Sanitari del Maresme, Ramon Cunillera, que cessava en el càrrec pocs dies després. Plegats van explicar com es configurarà el nou centre hospitalari, que tindrà un cost de 13 milions d’euros i comptarà amb 244 llits, a banda de 80 places d’hospital de dia, repartits en 14.000m2.

“Volem que sigui un hospital modèlic en el seu àmbit, per atendre els pacients crònics pluripatològics, que serveixi per descongestionar l’Hospital de Mataró, descarregar l’atenció primària per fer-la més efectiva i, sobretot, per millorar la qualitat de vida dels pacients”, va resoldre el conseller. Balcells va reconèixer que es tracta d’un equipament urgent i “prioritari”, i per això s’ha compromès a que la Generalitat el construeixi “el més ràpid possible”.

Encara sense data

Però ni el conseller ni l’alcalde van atrevir-set a posar data, encara, a la finalització de les obres. Aquestes es preveuen que puguin començar, segurament, el primer terç de l’any 2024. El solar de la carretera de Cirera, encaixonat entre l’Hospital i el camp d’hoquei herba, encara s’ha de cedir a la Generalitat, en un tràmit que no es podrà complir a través del Ple municipal fins passades les eleccions. Bote ha reconegut que s’han produït algunes complicacions en aquest procés, i també ha assenyalat que el consistori volia assegurar-se a l’hora de fer el pas que hi hauria la inversió necessària per impulsar el projecte.

“Fa molt de temps que necessitem aquest hospital, i l’hem de tenir el més aviat millor”, va assenyalar l’alcalde, que va celebrar el compromís de la Generalitat com “una molt bona notícia per a Mataró, el Maresme i la sanitat pública, que ha patit molt”.

Generalitat i Ajuntament, d’acord en iniciar les obres així que es pugui

Atenció intermèdia i hospitals de dia

El nou Hospital d’Atenció Intermèdia es construirà al llarg de la carretera de Cirera, enfront de l’Hospital de Mataró, ocupant part del solar avui destinat a pàrquing a l’aire lliure. A banda dels 244 llits per a l’ingrés de pacients crònics de diferent tipologia, la novetat és la inclusió en el projecte de tres hospitals de dia (edificis sanitaris assistencials on el pacient rep les teràpies que necessita sense haver d’abandonar el seu entorn familiar i de llar), que sumen més de 80 places en total. En una segona fase, que encara no té pressupost compromès, el projecte preveu edificar en el mateix solar un altre edifici d’ampliació de l’Hospital de Mataró, on s’hi instal·laran consultes externes, el centre de dades de l’equipament hospitalari i una unitat docent.

El Sant Jaume, “al límit”

La urgència de substituir l’actual hospital de Sant Jaume com a centre de referència en l’atenció intermèdia o sociosanitària s’ha posat de manifest aquest mateix 2023 arran de la denúncia feta pel comitè d’empresa i la coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública, que han assegurat que l’equipament del centre de Mataró està “al límit” i han exigit més recursos per garantir la qualitat de vida dels pacients ingressats.

Una de les derivades més evidents de l’actual situació d’insuficiència assistencial a l’envelliment és tan fàcil de comprovar com personar-se a qualsevol CAP de Mataró i mirar d’avaluar-ne el seu funcionament diari. “Sembla que sigui un moment de crisi o acumulació però és el nostre sistema de treball, no donem a l’abast de forma literal”, explica la Juana, una treballadora de CAP mataroní. Especialment caòtic, a més, pot ser el funcionament ordinari en aquells CAP que per tipologia poblacional (d’edat, de procedència) tenen una  demanda més alta. El mapa de Centres d’Atenció Primària de Mataró clama al cel perquè el nou sociosanitari permeti abaixar la tensió amb la que es treballa.

S’ha parlat del dret i del revés de dues ampliacions o edificis nous per a dos dels CAP més tensionats: el de Rocafonda i el de Cirera de Molins. Al primer aquest mateix any el Departament de Salut hi instal·larà mòduls d’ampliació.  Cal recordar que aquest ja compta actualment i des de fa quatre anys amb ampliacions fetes amb mòduls. Concretament el 2019 se’n van instal·lar d’adjunts que sumaven tres consultes més i una nova sala d’espera, mentre no es duu a terme l’ampliació definitiva i de més abast.

Ampliar els CAP de Cirera-Molins i Rocafonda clama al cel

Un cas encara més recurrent és el de Cirera-Molins

El que el Consorci Sanitari del Maresme espera que Salut afronti en el curt termini és la construcció del nou CAP Cirera Molins, que requereix d’una inversió menor, de 3 milions, i que s’hauria d’aixecar al solar que hi ha al costat mateix de l’actual centre d’atenció primària. Seria un equipament de 1.800 metres quadrats. Amb aquest CAP, el Consorci Sanitari del Maresme el que pretén és iniciar un procés de transformació “intens” de l’atenció primària, per adaptar-la als nous temps. “Per transformar els processos cal que l’entorn ens ajudi i és molt difícil fer-ho amb equipaments dissenyats el segle passat i basats en el taulell, la sala d’espera i la consulta”, asseguren des del Consell.

Quan acabi sent una realitat, el CAP Cirera-Molins, de fet, podria convertir-se en un “referent” dels nous CAP del futur a Catalunya. A més, es projectaran espais més grans i més esponjats i es treballarà per incorporar nous perfils, com dietistes, fisioterapeutes,  assistents mèdics o professionals del benestar emocional. El pla funcional d’aquest nou equipament es va presentar el passat més de juny i segons el CSdM té el vistiplau de Salut. Ara falta el compromís econòmic per fer-ho realitat.

Les visites presencials a l’Atenció Primària passen del 75% al 50%

L’Observatori de Medicina de Família del Maresme ha presentat les últimes dades sobre les dinàmiques de les visites i l’estat emocional dels professionals que treballen en l’Atenció Primària. Aquestes dades s’han elaborat a partir de la participació de 1.072 professionals i ha analitzat 1.551 jornades assistencials, detallant l’activitat de 46.000 visites mèdiques. L’informe permet observar les diferències en la forma de treballar abans i després de la pandèmia, incloent aspectes com el tipus de visita, els motius de consulta, la complexitat assistencial, la resiliència i el desgast del professional.

Entre les dades més rellevants del període 2017-2022, destaca el canvi en la modalitat de les visites. La visita presencial ha disminuït del 75% al 50% del total, mentre que les visites telefòniques van arribar al 35% el 2021. Les e-consultes es mantenen sobre un 10% des de 2021, i l’activitat administrativa no presencial es manté estable des de 2019 amb gairebé un 20% del total de les visites. El percentatge de visites complexes, que no permeten resoldre ràpid i fàcil la demanda del pacient, ha estat al voltant del 35% del total de les visites, amb la complexitat clínica representant prop del 50%.

Treballadors cremats:  l’estat del ‘burnout’ a l’atenció primària

En relació amb el burnout mèdic greu, aquest va augmentar des d’un 6,4% el 2017 fins a un màxim del 58,3% als 6 mesos de l’inici de la pandèmia.

Des de llavors, el burnout ha disminuït, situant-se en un 19,5% al maig de 2022.Comparant el burnout dels metges amb la resta de col·lectius que treballen en l’Atenció Primària, el personal administratiu és el que més pateix burnout al 2022, amb un 21,7%, seguit de medicina amb un 19,5% i infermeria amb un 16,09%.

Des de la pandèmia, el col·lectiu amb més despersonalització és el personal administratiu, mentre que els metges són els que es troben més esgotats emocionalment.