Per què falten pediatres als hospitals?

Malgrat que el de Mataró és un dels hospitals on més s’ha deixat notar, amb el servei a punt de col·lapsar a l'estiu per manca de metges, la falta de pediatres en l’àmbit hospitalari és un fet estès arreu del país. Per què? Des del Consorci Sanitari del Maresme destaquen que el servei de pediatria és particularment exigent dins d’un hospital general, i la seva gestió és comparable a la d’un hospital independent dins d’un de més gran. “És com un hospital petit dins d’un altre hospital”, explica la directora mèdica de l’Hospital de Mataró, Mònica Ballester, destacant que aquest servei ha d’atendre una àmplia varietat de casos i especialitats pediàtriques. “Has de cobrir diferents atencions: urgències, hospitalitzacions de nens, nounats a la unitat neonatal i suport a la sala de parts. A més, han de fer consultes amb les seves especialitats, com cardiologia, pneumologia i endocrinologia”, detalla Ballester.

Reclamen que la sanitat pública ha d’oferir millors condicions als professionals

Una de les grans dificultats que travessen hospitals com el de Mataró ha estat la manca de pediatres “hospitalistes”, és a dir, professionals amb voluntat de dedicar-se de manera integral a l’àmbit hospitalari, fent guàrdies, atenció a planta i també consultes. “Les noves generacions no volen fer guàrdies”, comenta Ballester, una tendència que no només afecta la pediatria, sinó moltes altres especialitats. Els pediatres joves, un cop finalitzen la seva formació MIR, solen optar per formar-se en especialitzacions o bé treballar consultes privades, enlloc d’optar per la via de la sanitat pública i les seves múltiples exigències, incloses les guàrdies. “Això dificulta molt trobar pediatres polivalents i hospitalistes”, explica.

Demanen previsió a llarg termini

Altres veus, però, assenyalen a l’administració pública i a la gerència dels centres sanitaris  com a causa de la falta de professionals pediàtrics al sistema sanitari públic. La pediatra Ana Roca, vicepresidenta del sindicat Metges de Catalunya, coincideix amb la plantilla de l’hospital mataroní en assenyalar una planificació deficient, en aquest cas al conjunt del país. “Hauria calgut fer una previsió a 10 anys vista, estimant les necessitats de professionals especialitzats segons la cartera de serveis que caldrà oferir, fent una prospecció de la ciutadania que s’haurà d’atendre”, assenyala Roca. Quelcom que, al seu parer, no s’ha fet. “La previsió ha estat insuficient, provocant una falta de pediatres per atendre adequadament la població infantil”. Des de l’Hospital de Mataró recorden que és el Ministeri de Salut de qui depèn aquest àmbit.

Un altre problema que agreuja la situació, segons Roca, és que el sistema públic és incapaç de competir en condicions respecte a la sanitat privada i les oportunitats laborals a l’estranger. Molts dels professionals formats a Catalunya acaben marxant, buscant millors condicions laborals, retributives o oportunitats de formació, que no troben en el sistema públic. La pediatra assenyala que la formació via MIR que es fa a Espanya és reconeguda internacionalment, i això facilita que aquests professionals puguin trobar feina fora del país amb facilitat. “Aquests professionals finalitzen la seva especialitat, estan molt ben formats i valorats, i hi ha molta oferta laboral fora del país, però també a la medicina privada catalana i estatal”, comenta Roca.

La vicepresidenta de Metges de Catalunya també destaca la manca d’oportunitats de formació continuada dins del sistema públic, un altre element que impulsa els pediatres a buscar alternatives per altres vies. “Mentre exerceixen en medicina privada els professionals poden accedir a formacions extra o especialitzacions més específiques, com la pneumologia o la neurologia pediàtrica. En l’àmbit de la primària, això és molt més complicat”, lamenta. Aquesta situació no afecta per igual tots els hospitals. Centres grans i amb un equip docent fort, com l’Hospital Vall d’Hebron, Germans Trias i Pujol, i l’Hospital Sant Joan de Déu, poden mantenir un nivell més alt d’especialització. Però en hospitals més petits la situació és molt més crítica. “En aquests centres hospitalaris tota l’activitat que es fa és assistencial, i els professionals no poden fer una subespecialització dins del mateix centre”, explica Roca. Aquells qui volen continuar formant-se sovint han de desplaçar-se fora del seu horari laboral, fet que es converteix en un obstacle gairebé insalvable per a la conciliació laboral i familiar. Precisament, l’aposta de l’Hospital de Mataró per aliar-se amb Can Ruti i oferir nous atractius a la seva plantilla de pediatres en la via formativa i d’especialització vol contrarestar aquesta situació.

Que els torns siguin temporals

La manca d’especialistes en pediatria en hospitals com el de Mataró no és només una qüestió de formació, sinó també de condicions laborals com les que es veuen obligats a acceptar els pediatres de l’Hospital de Mataró per mantenir els servei. “Amb aquesta imposició perllongada d’horaris i condicions per salvar el servei, molts pediatres han acceptat a disgust continuar fins a novembre, però si aquest model organitzatiu persisteix, podrien acabar marxant, i això agreujaria encara més el problema”, adverteix Roca. En la mateixa línia s’expressa Jordi Cruz, cirurgià de l’Hospital de Mataró i vicepresident del comitè d’empresa, a més de president de Metges de Catalunya. La solució temporal d’allargar els torns de la plantilla de pediatres de l’Hospital “no els agrada; no és tan sols canviar el torn, també és canviar de vida. No és el mateix treballar matins i fer una setmana de guàrdia que marxar de l’Hospital a les 8 del vespre”, assegura Cruz. Des del sindicat Metges de Catalunya es mantenen alerta per evitar que les mesures adoptades de forma temporal a l’Hospital de Mataró es converteixin en una solució permanent. “Nosaltres som els primers que no volem que això tingui continuïtat”, afirma Cruz. Si la situació es perpetua en contra de la voluntat dels professionals, el sindicat està disposat a defensar-los jurídicament. Per tot plegat, Cruz vol posar en valor “el sobreesforç dels professionals, de canviar el seu horari i la seva forma de vida per salvar el servei de pediatria”.

S’assenyala CatSalut per manca de planificació a nivell territorial com a causa dels problemes

Cruz se suma a les veus crítiques contra la falta de planificació sanitària. “Cap a la tardor passada es va fer un anàlisi de la situació a l’Hospital de Mataró i es va veure que ens faltaven almenys cinc pediatres. Hi havia convocatòries obertes, però sense resposta”, constata. Cruz, en tot cas, reconeix que no és un problema exclusiu de l’Hospital de Mataró, sinó que ho atribueix a una situació generalitzada arreu de Catalunya, que defineix com a “estructural” i que respon, segons el seu parer, a la manca de previsió per part de les autoritats sanitàries, incapaces d’establir quants metges i infermeres es necessiten al territori i garantir-ne la seva distribució. “CatSalut no sap ni quants professionals tenim ara mateix a cada zona, així que ja no parlem dels que es necessitarien”, adverteix.